La Sala del Con­tenciós Admi­nis­tra­tiu de l’Audiència Naci­o­nal ha dene­gat la recla­mació for­mu­lada per la família Cierco perquè es declarés la res­pon­sa­bi­li­tat patri­mo­nial del Banc d’Espa­nya pels danys cau­sats per la inter­venció del Banco de Madrid el març del 2015, que xifra­ven en 141 mili­ons d’euros.

Els magis­trats donen par­ci­al­ment la raó als deman­dants, acci­o­nis­tes majo­ri­ta­ris del banc, en el fet que la recla­mació no havia pres­crit, tal com havia indi­cat el Con­sell del Govern del Banc d’Espa­nya el maig del 2021, però, en canvi, rebutja els argu­ments dels Cierco en con­si­de­rar que no hi va haver una actu­ació “no rao­na­ble, arbitrària o des­pro­por­ci­o­nada”, sinó al con­trari, “rao­nada, rao­na­ble i pro­por­ci­o­nada” del Banc d’Espa­nya.

L’Audiència Naci­o­nal subrat­lla al seu escrit que la part deman­dant pres­cin­dei­xen “en tot moment” d’una con­si­de­ració jurídica “fona­men­tal”, que és que l’anàlisi de la “rao­na­bi­li­tat” i de la “pro­por­ci­o­na­li­tat” de l’actu­ació del Banc d’Espa­nya s’ha de fer tenint en compte “la infor­mació dis­po­ni­ble i les cir­cumstàncies con­cur­rents en el moment” no en altres que es puguin donar poste­ri­or­ment a través de valo­ra­ci­ons jurídiques i opi­ni­ons tècni­ques sobre solu­ci­ons alter­na­ti­ves un cop cone­gut tot el que va pas­sar.

Els Cierco argu­men­ten que el Banc d’Espa­nya va pren­dre la decisió d’inter­ve­nir el Banco de Madrid quan encara no hi havia decisió judi­cial sobre el pro­ce­di­ment penal que se seguia con­tra mem­bres de l’òrgan i gestió de l’enti­tat pro­pi­e­tat dels també acci­o­nis­tes majo­ri­ta­ris de la banca andor­rana BPA, per la qual cosa, no hi havia indi­cis sufi­ci­ents de la comissió del delicte. De fet, aquell pro­ce­di­ment judi­cial va aca­bar arxi­vat el juliol del 2019.

Però l’Audiència Naci­o­nal opina que el “sobreseïment pro­vi­si­o­nal” d’aque­lles actu­a­ci­ons no per­met apre­ciar que la decisió de la inter­venció no fos rao­na­ble o fos arbitrària, “atès que cal dife­ren­ciar amb clare­dat l’àmbit de l’enju­di­ci­a­ment en seu penal del que aquí cal ana­lit­zar, i en aquest punt resulta fona­men­tal que bas­tava en aquell moment amb l’existència de sos­pi­tes i greus acu­sa­ci­ons de la pre­sumpta comissió de delic­tes de blan­queig de capi­tals”.

Final­ment, la sala rebutja adme­tre la docu­men­tació pre­sen­tada pels deman­dants, con­sis­tent en una comissió rogatòria inter­na­ci­o­nal en un procés penal seguit a Andorra con­tra poli­cies espa­nyols i ex alts càrrecs del govern espa­nyol en enten­dre que “no és relle­vant per a la reso­lució de la demanda de res­pon­sa­bi­li­tat patri­mo­nial”.

L’Audiència fa referència, aquí, al pro­ce­di­ment judi­cial ende­gat pels Cierco a Andorra, que sos­te­nen des de la inter­po­sició de la demanda que van rebre pres­si­ons de poli­cies espa­nyols per reve­lar infor­mació sobre comp­tes de la família Pujol a BPA en el marc de l’ano­me­nada Ope­ració Cata­lu­nya. Els Cierco sos­te­nen que la nega­tiva a aque­lla pressió va ori­gi­nar el cas que va aca­bar amb la inter­venció del Banco de Madrid.