Volem creure que els socialistes, que han estat dins del govern en els darrers anys, hagin entès que Ciutat Vella i la Rambla són fonamentals per a l’esdevenidor de la ciutat. Com que els coincideix per fer-ho en un mandat, crec que potser sí que ho acabaran.

No sé si hi haurà temps, perquè sempre surten imprevistos, però creiem que hi ha voluntat. La nova manera d’enfocar-ho serà molt complexa, sobretot pel que fa al trànsit de baixada. I estarem molt atents a l’assistència a comerços, que segur que provocarà incomoditats. Un altre tema fonamental és la gent gran que va a l’hospital del Mar o al Clínic amb autobusos.

El projecte és bo, ja ho era el 2014 i el 2015, quan Trias no es va atrevir a aprovar-lo per la proximitat de les eleccions. El 2016, els comuns hi van haver de votar a favor perquè nosaltres havíem demanat als altres grups que ho aprovessin. I en aquestes darreres eleccions vam aconseguir que no es convertís en una eina de negociació per fer govern. És un eix que s’ha de planejar amb visió de ciutat, no de partit. La Rambla no és només nostra, és de tots els barcelonins i també de la gent que ve a visitar-la. Transcendeix la política del moment.

Sí, hi ha veus disconformes amb la reforma. Són veus de veïns i comerciants, però també de gent de fora. Aquest és un dels grans valors de la Rambla, que és de tothom i tothom hi vol opinar. Ja ens agrada. Maria Aurèlia Capmany deia que la Rambla és més bonica en la memòria que en la realitat. I és així. Cadascú té una història particular i personal en aquest passeig i el vol més bonic, o més com el recordava. No es fa el mateix amb altres passejos o altres espais a Barcelona.

I tant, però és important que es facin amb la màxima informació possible. S’ha dit que és una llàstima que s’aixequin les rajoles actuals. Cal recordar que són dels anys seixanta i que no tenen res a veure amb el modernisme o amb altres estils arquitectònics. Nosaltres continuem lluitant per defensar la millora d’aquest passeig, per buscar un equilibri entre aquests records, el turisme i la nostra pròpia supervivència.

Nosaltres estem a favor del turisme. Però estem en desacord amb els desequilibris que es generen per la mala gestió. Cal mantenir un cert equilibri. A la Rambla, hi han conviscut sempre tots els usos i totes les realitats. Ara hi ha un fenomen que s’imposa sobre els altres i aquí és on hem de treballar per poder reequilibrar la balança del passeig. Insistirem en la diversitat de realitats i buscarem la manera d’anar oferint noves històries i nous records als que ens visiten.