Francesc Roca - PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Des que Joaquim Roy, el 1986, publicà –des de Miami (Florida), on investigava- el recull La Constitució catalana de l’Havana i altres escrits de Josep Conangla i Fontanilles, han anat apareixent estudis sobre el projecte de constitució d’una Catalunya independent aprovat el 1928 (en una assemblea de catalans celebrada a l’Havana i presidida per Francesc Macià) i sobre la personalitat del seu principal redactor: Josep Conangla (Montblanc, 1875 - l’Havana, 1965).
Vist amb una certa perspectiva, els 36 títols amb 302 articles d’aquesta constitució susciten moltes lectures. Se’n podria fer una d’econòmica. D’entrada, 12 dels 36 títols (un terç, doncs) són de temàtica econòmica: de “La marina mercant” (títol 19) a “Del deute nacional” (títol 35).
Ara fixem-nos en el que es pot considerar que són aportacions noves. El títol 23 presenta la creació d’una macroinstitució nova: el Consell d’Estat i d’Economia Nacional. Format per representants de les principals organitzacions econòmiques públiques i privades, aquest consell havia de suggerir, proposar i posar en marxa tot tipus d’iniciatives.
Alguns exemples: primer, generar “facilitats per a la introducció i desenvolupament d’indústries noves” i, alhora, “estudis per a la creació o l’aplicació de progressos mecànics i científics a les indústries nacionals” (article 199 del títol 29). Una constitució, doncs, que cridava a innovar en la indústria.
Un altre exemple. La creació d’una assegurança social contra totes les formes de pèrdua de la paritat de treball. Perquè aquesta assegurança funcionés, calia el que la constitució anomenava Caixa Nacional, que estaria dirigida per sindicats i gremis obrers, patrons i estat (títol 31, article 201) i finançada a partir dels percentatges dels salaris i dels beneficis proposats pel Consell d’Economia Nacional. Una caixa pública d’assegurances, doncs, amb uns objectius definits i amb una direcció publicoprivada.
Un altre exemple. La constitució del 1928 preveia la construcció de cases higièniques barates i de barris jardins. La fórmula proposada per finançar-les era el “pagament successiu del preu de cost de cada casa per lloguers mensuals” (títol 31, article 201). El que no s’hi deia és què podrien fer amb la seva casa els nous propietaris, quan ho fossin. Els barris jardí eren a la constitució. La Casa Bloc del GATCPAC del 1934, no. En les dècades següents, les dues opcions (la ciutat difusa i la ciutat compacta), seguirien camins paral·lels.
La constitució del 1928 concretava el “dret de la dependència i el personal obrer de tota companyia o negoci superior a 100.000 pessetes de capital a participar en els beneficis líquids dels patrons” (punt 17, article 201, títol 31). La participació en els beneficis de les grans empreses havia d’esdevenir, així, constitucional en una Catalunya independent.
S’hauria de comprovar, però, és ben possible que el text constitucional del 1928 fos un dels primers que instituia les “vacances amb salari, distribuïdes durant quatre setmanes l’any”. L’agost no havia de ser un mes buit a la ciutat ni un mes ple a vessar als llocs de vacances.
El punt 9 de l’article 201 establia “guarderies per a criatures de famílies obreres”. I, el punt 10, “descans de mitja hora de cada tres de treball per a les treballadores que necessiten atendre la lactància del seu fill”.