Medi ambient

JORDI TORALLAS

COORDINADOR DE L’ASSOCIACIÓ NATURALISTES DEL MONTNEGRE I LA TORDERA (NATMONT)

“El que entenem com a ordre malmet les platges”

“Si un ajuntament deixa una platja naturalitzada, perdrà vots, perquè els veïns diran que està bruta”

“Els humans allò que no entenem ho interpretem com a negatiu”

“Una cosa és que la platja sigui confortable i una altra, que tingui qualitat”

“La situació del litoral des de la seva naturalitat és dramàtica”

L’exemple de Blanes
L’Ajuntament de Blanes, conjuntament amb l’entitat Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMont), ha protegit amb un cordam una superfície de 3.137 m², repartida al llarg de 400 metres, entre el final del passeig marítim blanenc i la desembocadura de la Tordera. Un projecte modest que, segons Torallas, pot ajudar a conscienciar.

Les acci­ons per pro­te­gir la vege­tació en mol­tes plat­ges, com la de Bla­nes, ens por­ten a una reflexió molt més pro­funda sobre l’estat de la sorra. Una platja neta, a punt per rebre els turis­tes, és una platja sana? La res­posta és no. Aquest és l’adver­ti­ment que fa Jordi Tora­llas, geògraf físic, con­sul­tor en medi ambi­ent, ter­ri­tori i pai­satge, i coor­di­na­dor i secre­tari dels Natu­ra­lis­tes del Mont­ne­gre i la Tor­dera. Tora­llas defensa que cal una nova mirada a la platja per des­co­brir-la com un espai que va més enllà del con­fort de la par­cel·la per on ha pas­sat la màquina i on posa­rem la tova­llola.

A l’estiu tenim plat­ges de postal, amb la sorra pen­ti­nada de bon matí per posar-hi la tova­llola. Aquesta és una imatge bonica, però són plat­ges sanes?
No. I no ho són perquè hi apli­quem el nos­tre con­cepte de net; el mateix que apli­quem als rius i als bos­cos. Par­teix d’una visió antròpica, aque­lla que modi­fica l’entorn en huma­nit­zar-lo.
Bus­quem bellesa i con­fort?
I anem més enllà fins i tot! Més enllà d’allò que seria pura­ment físic, perquè el que hi bus­quem ja és espi­ri­tual i psi­cològic. Neces­si­tem que el nos­tre entorn esti­gui endreçat amb un ordre que nosal­tres podem enten­dre; és a dir, veiem que està endreçat i pen­sem que està net, quan no és així. El que ente­nem com a ordre mal­met les plat­ges.
L’ordre de la natura, doncs, no és aquest.
En abso­lut. La natura és molt més com­plexa que tot això i, evi­dent­ment, molt més rica. No s’expressa amb la nos­tra sim­pli­ci­tat. Els humans allò que no ente­nem ho inter­pre­tem com a nega­tiu.
Un exem­ple: quan arri­ben a les plat­ges res­tes de posidònia, pen­sem que la sorra està bruta, quan no ho està. És això?
Exac­ta­ment. Aques­tes res­tes de plan­tes mari­nes les inter­pre­tem com a brutícia, quan en rea­li­tat són un indi­ca­dor de qua­li­tat ambi­en­tal i qua­li­tat de l’aigua i d’un eco­sis­tema que és a pocs metres dins del mar.
Què hem de con­si­de­rar brutícia?
Una llauna, plàstics, res­tes de cigar­re­tes, papers..., això és brut. Però aque­lles res­tes orgàniques que aporta el mar a les plat­ges i que li són pròpies no són brutícia, sinó un ele­ment que forma part de la platja.
Les admi­nis­tra­ci­ons han de tenir un paper impor­tant en tot aquest procés?
És un tema com­plex i gens fàcil. Penso que hem de ser nosal­tres els que hem de can­viar la mirada per fer can­viar l’admi­nis­tració, que hau­ria de res­pon­dre a les nos­tres deman­des. Si una admi­nis­tració, un ajun­ta­ment, deixa una platja natu­ra­lit­zada, perdrà vots, perquè la gent, els veïns, diran que està bruta.
Tenim ban­de­res bla­ves.
Que no tenen en compte la qua­li­tat ambi­en­tal, sinó aque­lla que nosal­tres per­ce­bem com a con­for­ta­ble. Una cosa és que la platja sigui con­for­ta­ble i una altra, que tin­gui qua­li­tat. I això, sense par­lar de la quan­ti­tat de mol­tes plat­ges que tenim, que amb el canvi climàtic cada any es van reduint, com es pot veure al Maresme i en altres punts del lito­ral català.
Un moment pre­o­cu­pant, doncs.
La situ­ació del lito­ral des de la seva natu­ra­li­tat és dramàtica. L’ocu­pació de les plat­ges a Bla­nes i a tot el lito­ral de Cata­lu­nya és extre­ma­ment intensa i molt difícil de rever­tir. La urba­nit­zació del Maresme, per posar un dels exem­ples més emblemàtics i com­ple­xos, demos­tra la difi­cul­tat de rever­tir-ho, amb els pas­se­jos marítims, la via del tren i la urba­nit­zació, tot a pri­mera línia.
Crear petits san­tu­a­ris, com ara pro­te­gint zones de vege­tació, pot ser un pas?
És molt com­pli­cat rever­tir aquesta situ­ació. Però aques­tes acci­ons poden aju­dar a fer un canvi en la per­cepció sobre què és real­ment una platja sana i natu­ral, i no la imatge de postal pul­cra que tenim i que les està fent malbé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.