El Parlament tornarà a provar sort amb les citacions de polítics espanyols al govern perquè donin explicacions en comissió d’investigació. No van aconseguir que a la de Pegasus hi assistissin el president espanyol, Pedro Sánchez o els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, i ara, després de l’acord d’investidura, ho tornaran a provar a la comissió sobre les infiltracions policials en moviments socials i independentistes de Catalunya que la mesa va aprovar crear el 3 d’octubre.

ERC, Junts, la CUP i els comuns, han registrat el pla de treball de la comissió, que es votarà a la primera sessió, prevista per al proper 30 de novembre, i que sol·licita, a més de la compareixença de Sánchez i els ministres esmentats, la dels exdirectors del Centre Nacional d’Intel·ligència Paz Esteban i Félix Sanz Roldán, l’actual directora, Esperanza Casteleiro, i altres responsables de cossos policials, a més del l fiscal general de l’Estat, Álvaro García, l’exfiscal general de l’Estat Dolores Delgado o el secretari d’Estat per a la Seguretat, Rafael Pérez. alguns d’ells tampoc es van presentar a la de Pegasus.

A la comissió també es citarà representants dels col·lectius i organitzacions afectades o els rectors de les universitats de Barcelona, Girona i València, en què els agents infiltrats van estar matriculats.

Els grups impulsors també sol·licitaran la compareixença de les defenses de les persones afectades per les infiltracions i les organitzacions que van destapar la situació, a més d’organitzacions com Irídia i Amnistia Internacional.

Aquesta comissió, que es preveu que tingui una durada de vuit mesos, és presidida per la diputada de la CUP Mar Empordà, mentre que la diputada de Junts Jeannine Abella assumirà la vicepresidència i la secretaria serà per a la diputada d’ERC Lluïsa Llop.

En el cas de la comissió del programari espia, en la que tampoc hi van assistir l’expresident del govern del PP Mariano Rajoy i i l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, es van excusar emparant-se en dictàmens del Consell d’Estat del 2019 elaborat per les citacions a la comissió d’investigació de l’aplicació del 155, en els que s’estipula que els requeriments del Parlament només afecten les autoritats de la comunitat autònoma catalana i, per tant, no vinculen els càrrecs estatals. La mesa del Parlament va decidir denunciar -ho el 20 de juny passat a la Fiscalia, que ho va acabar arxivant.