El 43% de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona no té ningú amb qui comptar. Així es desprèn d’una enquesta impulsada per Arrels Fundació, que ha impulsat la campanya de conscienciació #AlgúAmbQuiComptar.

Segons aquesta enquesta, la situació de soletat s’intensifica entre els individus d’origen extracomunitari. Però, tot i que les xifres són altes, la mostra posa de manifest com a mesura que passa el temps, una persona que viu al ras és més habitual és que obtingui el suport i l’empatia de botiguers o veïns i veïnes. De manera que un 67% de dones i un 54% d’homes sense llar tenen alguna persona que l’acaba prestant ajuda.

En la majoria dels casos, però, les amistats són les que ofereixen suport a les persones que viuen al carrer (en un 64%) i en un 27% dels situacions aquest paper el fa la família. A més, el 20% de les persones que sí que tenen algú amb qui comptar assegura que qui les ajuda són veïns, veïnes, comerciants i botiguers del barri on viuen a la intempèrie.

La campanya impulsada recull testimonis de persones que expliquen què va significar per a ells comptar amb l’empatia de botiguers, veïns i veïnes quan vivien al carrer.

Tot i que ara tenen un allotjament estable, aquests homes han indicat que tornen molt sovint al barri on vivien al ras, perquè han generat una xarxa de la qual se’n senten part.