Un grup d’astrònoms ha descobert un conjunt de sis planetes, que es van formar fa uns quatre mil milions d’anys i que s’ha mantingut inalterat des d’aquell moment al voltant d’una estrella similar al Sol que es troba a prop del sistema solar.

Aquests planetes podrien representar un avenç en la comprensió de com es formen i per què n’hi ha tants d’una mida situada entre la de la Terra i la de Neptú. Aquesta classe, molt comuna a la nostra galàxia, rep el nom de minineptú.

Segons les apreciacions d’aquests científics, els planetes són càlids, gasosos i poc propicis per a ser visitats. A més, estan ubicats massa a prop de l’estrella per estar a l’anomenada zona d’habitabilitat, encara que no es descarta que hi pugui haver aigua.

Tot i que això és força rellevant, el que és realment interessant és que aquests planetes actuen d’una manera sincronitzada entre si mentre orbiten la seva estrella. Segons els científics, “aquestes cadenes de ressonància són molt estranyes a la natura”. Un altre aspecte interessant és que han mantingut un patró orbital estable i previsible des de la seva formació, fa quatre mil milions d’anys, com a mínim i és el que els diferencia de la gran majoria de sistemes planetaris, incloent-hi el nostre, perquè no tenen aquest comportament.

L’estrella HD110067, en la constel·lació septentrional de Coma Berenices, ja es coneixia amb anterioritat, però no els seus exoplanetes. Un equip encapçalat per l’astrofísic espanyol Rafael Luque, de la Universitat de Chicago (EUA), publica a la revista ‘Nature’ els seus descobriments sobre aquest sistema, que ofereix una visió insòlita de la formació i l’evolució planetària.