Preemergència per sequera
Aigua en vaixell com a darrera opció
El govern no contempla portar aigua amb vaixells fins a l’estiu, però vol tenir les instal·lacions a punt abans
Com fa 15 anys, s’estudien les opcions de Tarragona i Marsella
El director de l’ACA diu que seria l’últim recurs si fallessin la pluja i les fonts alternatives
Amb les dessaladores del Prat i la Tordera i les plantes potabilitzadores i regeneradores metropolitanes del Llobregat i el Besòs, la situació actual de sequera no és comparable a la del 2008 pel que fa a recursos disponibles, si bé l’episodi de dèficit pluviomètric és més extrem. En l’episodi de fa quinze anys, el maig del 2008, van arribar dos vaixells amb aigua per subministrar la xarxa barcelonina perquè era ja un recurs a la desesperada mentre s’accelerava la construcció d’una interconnexió entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL), que abasta l’àrea metropolitana. El govern de José Montilla havia plantejat una canonada entre la capçalera del Segre i el Llobregat a través del túnel del Cadí per desembassar a la Baells, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va imposar la interconnexió del CAT tarragoní.
El dimarts 13 de maig del 2008, el vaixell Southern Defender, amb bandera panamenya, arribava al moll de l’Energia (inflamables) del port de Barcelona amb 20.000 metres cúbics d’aigua d’un aqüífer de Tarragona que havien de permetre provar les instal·lacions de descàrrega a la xarxa. No seria fins dimecres 21 que es descarregarien directament a la xarxa els 36.000 metres cúbics d’aigua potable del riu Roine amb el vaixell Norient Solar provinent de Marsella. En quinze dies, estava previst que cada tres dies arribessin a Barcelona dos vaixells carregats d’aigua. El govern presidit per José Montilla havia contractat sis vaixells cisterna per a un període mínim de dos mesos que durien aigua de Tarragona i Marsella.
El vaixell de Marsella, però, va ser el segon i el darrer que va arribar a la ciutat, perquè a l’abril ja havia començat a ploure a les capçaleres del Ter i el Llobregat i, sortosament, no parava. No es va arribar a declarar l’emergència perquè els pantans estaven encara al 20% de reserves. El 19 de maig, dos dies abans que atraqués a Barcelona el vaixell de Marsella, les reserves ja havien augmentat fins al 32,5%. El 30 de maig, els embassaments ja havien recuperat el 50% de reserves. I un juny també excepcionalment plujós els acabaria d’omplir.
Pel que fa a la pluviometria i a les reserves, la situació és pitjor avui que el 2008. Fa quinze anys no havia plogut prou en 18 mesos i en l’episodi actual en fa ja 36 que no plou suficient. Llavors, els pantans van caure al 20% i, avui, ja estan al 17,7%, molt a prop del llindar de referència del 16% que determina la declaració d’emergència. A diferència del 2008, però, avui estan operatives les dues dessaladores i les dues potabilitzadores. Portar aigua en vaixell és una alternativa d’últim recurs que es vol tenir a punt abans de l’estiu del 2024 per si calgués. “El que no pot passar és que no plogui gens ni mica i falli qualsevol cosa, el que sigui, i llavors no tinguem aigua”, explicava el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, dimecres en una visita a la potabilitzadora del Besòs. Per tenir llesta a temps la infraestructura, l’ACA ja revisa les instal·lacions construïdes el 2008 als ports de Tarragona i Barcelona per tal de posar-les a punt. La planificació del govern també contempla portar aigua novament de Marsella. En el cas de Tarragona, el president Aragonès advertia que caldria l’autorització del govern espanyol si s’agafa aigua del CAT, que és una concessió estatal. Cal recordar que el vaixell del 2008 no va dur aigua del CAT sinó de l’aqüífer plioquaternari de Tarragona, una reserva que avui continua sent l’única unitat d’explotació de les conques internes de Catalunya en situació de normalitat junt amb l’estany de Banyoles.