Societat

Vanessa Mendoza: “Sento que m’estan renyant”

L’activista acusada de “difamació” per denunciar davant l’ONU que a Andorra no es permet avortar declara davant del jutge

La resolució del cas queda marcat per al 17 de gener

El tribunal andorrà que jutja l’activista proavortista Vanessa Mendoza per delicte de “difamació” contra les institucions del Principat, després de denunciar el 2019 davant l’ONU que al microEstat no es permet avortar, ha escoltat avui en vista oral les parts i ha assenyalat el 17 de gener per resoldre’l. L’activista andorrana s’enfronta a una multa de 6.000 euros, una indemnització de 6.000 euros més, a més de sis mesos d’inhabilitació.

Mendoza ha declarat avui en el judici que s’ha celebrat a la Batllia -jutjats- que sent que se l’està “renyant” per la seva lluita en defensa de l’eliminació de la discriminació envers la dona. La sessió s’ha centrat en analitzar si les expressions que recull l’informe que va presentar davant l’organisme, com a presidenta de l’associació Stop Violències, s’emparen o van més enllà de la llibertat d’expressió. Des de la fiscalia creuen que s’han atemptat els drets dels funcionaris amb unes afirmacions que no han quedat demostrades.

A la sessió judicial han cudit més de setanta persones, moltes per donar suport a Mendoza i portant pancartes que han estès davant de l’edifici i en les que reivindicaven que “l’avortament no és un delicte”.

La Fiscalia, que acusa Mendoza de “difamació”, considera que l’activista de ’Stop Violències’ es va “extralimitar” en les seves acusacions contra els serveis socials i sanitaris d’Andorra. Segons ha explicat Mendoza a EFE després de la vista, la Fiscalia s’ha centrat a parlar de la “intencionalitat”, motivació que, segons el ministeri públic, anava més enllà del que podria quedar cobert per la “llibertat d’expressió”.

Per la seva banda, en un comunicat “aclaridor”, el govern d’Andorra ha defensat que el judici i la demanda de la Fiscalia contra Mendoza no pretén “intimidar” aquesta ciutadana andorrana, sinó “defensar” la bona feina dels funcionaris dels serveis andorrans.

En l’escrit, l’executiu d’Andorra recorda que l’article 8.1 de la Constitució “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. Així mateix, apunta que si bé el Codi Penal andorrà persegueix les interrupcions d’embaràs, no s’ha incoat cap causa per això.

D’altra banda, asseguren que es “treballa” per modificar aquest codi i eximir de responsabilitat penal les dones que interrompen el seu embaràs, cosa que permetria que les dones que vagin a algun dels països veïns per poder interrompre l’embaràs puguin ser “reemborsades” per les molèsties.

En una entrevista a EFE abans del judici d’aquest dilluns, Mendoza denunciava les dificultats de fer valer drets feministes com el de l’avortament en una “Teocràcia parlamentària com l’andorrana” on els caps de l’Estat són dos coprínceps, el president de França, Emmanuel Macron, i el Bisbe d’Urgell, Joan Enric Vives.

Mendoza ja deia llavors que la seva “sensació” és que serà condemnada ja que “així es llança un missatge” contra l’activisme i contra “les altres dones que pensin a alçar la veu” al Principat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.