Política

ALemanya

Scholz, davant la “remuntada impossible” d’una socialdemocràcia envellida en només dos anys

“El Par­tit Soci­al­demòcrata és un par­tit des­man­te­llat. I mal­grat la crisi pres­su­postària i la crisi de coa­lició, res no can­viarà en el dis­curs del can­ce­ller en el pròxim congrés fede­ral. Un error greu.” Aquest era el diagnòstic del colum­nista de la publi­cació ale­ma­nya Der Spi­e­gel Sebas­tian Fisc­her, un dia abans del congrés fede­ral del par­tit d’Olaf Scholz. L’ober­tura de l’esde­ve­ni­ment amb els dele­gats és aquest diven­dres i coin­ci­deix amb el segon ani­ver­sari de l’arri­bada al poder de Scholz al cap­da­vant del seu tri­par­tit entre soci­al­demòcra­tes, verds i libe­rals. Va ser el 8 de desem­bre del 2021 el dia en què la con­ser­va­dora Angela Merkel va tras­pas­sar la can­ce­lle­ria que havia ocu­pat durant setze anys a qui havia estat el seu minis­tre de Finan­ces de la seva dar­rera gran coa­lició, el soci­al­demòcrata Scholz.

La crisi de coa­lició a què es refe­reix el colum­nista és la pre­ci­pi­tada pel blo­queig de 60.000 mili­ons d’euros com a con­seqüència d’una sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Afecta el fons per als grans pro­jec­tes impli­cats en la tran­sició energètica del país.

Crisi al tri­par­tit

Els socis verds recla­men que s’aixe­qui, se sus­pen­gui o es reformi el fre al deute, men­tre que els libe­rals defen­sen afer­ris­sa­da­ment la con­tenció de la des­pesa pública. El forat dels 60.000 mili­ons –a repar­tir entre qua­tre anys– ha enfon­sat el tri­par­tit en una crisi que no és una més, dins la suc­cessió d’entre­bancs que acu­mula Scholz en aquests dos anys. Reflec­teix la suma de mol­tes con­fron­ta­ci­ons polítiques i econòmiques.

El cas és que si hi ha cap raó per pen­sar que l’aliança aguan­tarà dos anys més és, sen­zi­lla­ment, que ningú dels impli­cats no es pot per­me­tre anar de nou a les urnes: els soci­al­demòcra­tes de Scholz ocu­pen la ter­cera posició en intenció de vot, per dar­rere de l’opo­sició con­ser­va­dora i la ultra­dreta; els verds els seguei­xen en quart lloc i els libe­rals poden que­dar fins i tot con­ver­tits en extra­par­la­men­ta­ris, ja que es mouen en la corda fluixa del 5 %, el mínim per tenir escons. Si es trenca la coa­lició, l’única opció per tenir una majo­ria sòlida sense anar a les urnes seria una gran coa­lició. Però costa de creure que els con­ser­va­dors, que van pri­mers, s’ofe­ris­sin a “sal­var” l’afe­blit Scholz.

Els comen­ta­ris polítics apun­ten el can­ce­ller com a res­pon­sa­ble de la situ­ació. El seu tarannà fred no seria el prin­ci­pal pro­blema –es pot veure com una qua­li­tat per man­te­nir la calma enmig de les tem­pes­tes–. Però sí que ho és la seva manca de lide­ratge i de tro­bar con­sens, que van carac­te­rit­zar Merkel. També ho és, pel que fa a la crisi pres­su­postària actual, que mal­grat el seu pas­sat com a minis­tre de Finan­ces no hagués detec­tat que la “tram­peta” de fer ser­vir uns fons cre­ats en la pandèmia per a altres fina­li­tats aca­ba­ria blo­que­jat al Cons­ti­tu­ci­o­nal. El fre al deute està apun­ta­lat a la Cons­ti­tució ale­ma­nya i només es pot bellu­gar en situ­a­ci­ons d’emergència i el suport d’una majo­ria de dos terços del Par­la­ment. Es pos­si­ble que pugui inter­pre­tar-se com a tal la crisi energètica pre­ci­pi­tada per la guerra a Ucraïna en un país fins ales­ho­res for­ta­ment depen­dent dels sub­mi­nis­tra­ments rus­sos. Però cal argu­men­tar-ho amb dades veri­fi­ca­bles. No s’hi val a fer el joc d’inten­tar tras­pas­sar sense que es noti uns crèdits d’una par­tida a una altra.

Pres­su­pos­tos i elec­ci­ons

Els tres pesos pesants del govern actual –Scholz, com a can­ce­ller; el minis­tre de Finan­ces, el líder libe­ral Chris­tian Lind­ner, i el d’Eco­no­mia i Pro­tecció del Clima, el verd Robert Habeck– han que­dat en el descrèdit i a sobre es mos­tren incapaços de pac­tar solu­ci­ons. De moment s’admet que els pres­su­pos­tos de 2024 no podran ser apro­vats en el que resta d’any. I el vinent hi ha, a més, elec­ci­ons euro­pees i comi­cis a tres lands de l’est, on les enques­tes situen la ultra­dreta amb opci­ons d’esde­ve­nir pri­mera força.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.