El 29 juny del 2022, amb el vot de tots els grups tret de Vox, el ple del Parlament va aprovar presentar a la mesa del Congrés dels Diputats la proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis en risc d’exclusió financera i de garantia en l’accés als serveis bancaris, una norma que, segons el text aprovat per la cambra catalana, hauria d’obligar que tots els municipis disposin de com a mínim un caixer, sufragat per les entitats bancàries. I és que les competències en la regulació del mercat financer són de l’Estat, a qui per això mateix es va remetre una proposta que, tanmateix, es va encallar al Congrés i que en convocar-se les eleccions va decaure, per la qual cosa se n’ha hagut de reiniciar la tramitació en la nova legislatura. Des del setembre la proposició de llei torna a estar pendent que es convoqui l’anomenat ple de presa de consideració, ja que com que és promoguda per una cambra autonòmica s’estipula que l’han d’anar a defensar a Madrid tres diputats del Parlament.

En aquest sentit, fonts consultades d’Economia lamenten que “van ajornant els terminis”, i tenen poques esperances que es desbloquegi aviat. “Els partits espanyols no tenen cap ganes d’afrontar aquest tema, i justament per aquesta inacció del Congrés el govern ha presentat la seva proposta”, certifiquen. Quan la va anunciar ja al juliol passat, de fet, la consellera Natàlia Mas Guix ja va constatar les “múltiples dilacions i futur incert” de la proposta del Parlament, i va lamentar que una altra mesura anunciada l’octubre del 2002 pel Banc d’Espanya a fi de garantir la retirada d’efectiu a tots els municipis on ara no es pot tampoc no ha tingut “cap efecte a Catalunya”. “Cap mesura que ha implicat l’Estat fins ara ha assolit el seu objectiu”, va denunciar, per la qual cosa va justificarel pla per facilitar serveis bancaris a tots els municipis que ara té a licitació el govern.

Vista la inacció estatal, entretant, el grup de Junts també ha presentat la seva pròpia proposició de llei al Congrés, la primera de la legislatura, calcant els termes de la proposta del Parlament que hi resta encallada, per veure si així s’accelera. “Són dos camins paral·lels que pot ser que acabin sent un: l’altra proposició continua en llista d’espera, i hem presentat aquesta per mirar d’aconseguir el mateix, a veure quina és més àgil”, explica a El Punt Avui el parlamentari de Junts Jordi Munell. Pendents que es desbloquegi la primera, així, Junts vol provar aquest altre mecanisme, que té un funcionament legal diferent, ja que es tramita com a iniciativa d’un grup i no cal convocar diputats del Parlament a presentar-la, la qual cosa, això sí, també fa que perdi força. “Presentem aquesta proposta en paral·lel per guanyar temps”, justifica Munell, que confia que la iniciativa que ha emprès ara el govern sigui “provisional”, ja que n’assumeix els costos la Generalitat i entén que han d’anar a càrrec del sistema bancari. La proposta, en aquest sentit, és que ho pagui un nou fons d’adscripció estatal al qual els bancs facin aportacions en funció de la implantació i la quota de mercat en dipòsits i crèdits a cada demarcació.