De sobte, l’autobús s’atura. Els passatgers miren per la finestra i tracten d’adoptar la conducta que els faci passar més desapercebuts. Saben el que toca. Un grup de soldats, encara amb grans a la cara i amb casc i fusell, pugen al vehicle. Es fa el silenci. Interroguen, un per un, tots els viatgers. Els demanen la documentació i els pregunten on van. El to és hostil. A alguns, els fan baixar a la carretera. D’aquests, n’hi ha un que no torna. Al cap d’una estona, els soldats surten i l’autobús reprèn la marxa. “Sisplau, expliqueu això perquè la gent ho sàpiga”, prega un dels passatgers. És un noi jove, i ho diu a uns periodistes estrangers asseguts a prop seu. El noi explica que agafa aquest autobús des dels anys en què anava a classe, i assegura que aquests controls bel·ligerants són cosa de cada dia. Els checkpoints israelians interrompen les carreteres cada pocs quilòmetres i fracturen el territori palestí i la seva societat en milers de parcel·les. Passar per un d’aquests controls vol dir exposar-se a les detencions. També, de vegades, passar per davant de franctiradors que apunten contra qui passa pel seu davant. La impunitat dels uniformats propicia la humiliació i les agressions. Des del 7 d’octubre, milers de palestins eviten sortir dels seus pobles per por de passar per un d’aquests controls. A la Cisjordània ocupada, la gent sap quan surt de casa, però no quan hi torna.