El govern s’obre a treure la tutela de menors que cometin agressions sexuals

El con­se­ller de Drets Soci­als, Car­les Cam­pu­zano, ha mos­trat la “volun­tat política” del govern de reti­rar la custòdia als pares en els casos d’agres­si­ons sexu­als come­ses per menors inim­pu­ta­bles si no fun­ci­o­nen els pro­gra­mes d’acom­pa­nya­ment cor­res­po­nents. Cam­pu­zano ha defen­sat que les famílies han d’assu­mir la seva “res­pon­sa­bi­li­tat” pel que fa a la res­tau­ració i repa­ració del dany pro­vo­cat a les vícti­mes, així com tre­ba­llar en la garan­tia de no repe­tició dels fets. “Expres­sem de manera inequívoca aquesta volun­tat jus­ta­ment per evi­tar la sen­sació d’impu­ni­tat”, ha adver­tit en la pre­sen­tació de l’informe sobre violències sexu­als en infància i ado­lescència que el Govern va encar­re­gar arran de les agres­si­ons come­ses per menors a Bada­lona.

Davant les denúncies d’agres­si­ons sexu­als con­tra menors pre­sump­ta­ment per­pe­tra­des per nois menors d’edat, molts dels quals de tretze anys o menys, entre l’estiu del 2022 i el de 2023 a Bada­lona, l’exe­cu­tiu va encar­re­gar l’ela­bo­ració d’un informe a un grup d’experts i repre­sen­tants de diver­sos depar­ta­ments del govern, entre ells Drets Soci­als, Justícia, Inte­rior, Edu­cació, i Igual­tat i Femi­nis­mes, per tal d’ana­lit­zar “l’abast i cau­ses” del feno­men.

El docu­ment l’han pre­sen­tat avui i con­si­de­ren que s’han produït aquests “alar­mants” però “mino­ri­ta­ris”. “No podem con­cloure que hi hagi una tendència a l’alça d’aquesta tipo­lo­gia de feno­men”, tot i que reco­nei­xen que hi ha un aug­ment de les denúncies per com­por­ta­ments vio­lents de joves menors d’edat, però aques­tes dades són insu­fi­ci­ents per enten­dre si hi ha més acci­ons vio­len­tes o és que se’n denun­cien més. També s’adver­teix que no es coneix l’abast real de la violència que patei­xen infants i ado­les­cents, “només la punta de l’ice­berg”, però recorda que en la majo­ria dels casos els agres­sors són adults i més con­cre­ta­ment, adults pròxims, és a dir, fami­li­ars o cone­guts. Així ho ha expli­cat Edu­ard Vallory i Subirà, pre­si­dent del CATESCO i coor­di­na­dor del grup.

Els experts iden­ti­fi­quen qua­tre fac­tors que expli­quen acti­tuds agres­si­ves d’ado­les­cents: “les carac­terísti­ques can­vi­ants de l’ado­lescència; la manca i la dei­xa­desa en l’acom­pa­nya­ment comu­ni­tari d’infants i ado­les­cents; un marc cul­tu­ral que nor­ma­litza la domi­nació d’homes sobre dones i, per últim, l’impacte de les xar­xes soci­als digi­tals i l’àmplia expo­sició a por­no­gra­fia de mas­ses de caràcter mas­clista en infants i ado­les­cents en absència d’una edu­cació inte­gral en sexu­a­li­tat ade­quada.”

Els depar­ta­ments impli­cats tenen la intenció de pro­moure més de 20 acci­ons de pre­venció, recerca, atenció i repa­ració, entre elles la cre­ació de l’Àrea Cen­tral de Violències Sexu­als, acti­var un pro­to­col de segu­re­tat con­tra les violències sexu­als en entorns d’oci, ela­bo­rar un estudi jurídic sobre la pro­tecció dels infants i ado­les­cents en l’accés a con­tin­guts digi­tals por­nogràfics o impul­sar un pro­grama for­ma­tiu d’edu­cació sexual i edu­cació en igual­tat adreçat a ado­les­cents i joves sen­ten­ci­ats per delic­tes con­tra la lli­ber­tat sexual.