La taxa d’atur entre les persones amb discapacitat és molt elevada i sí que hi ha empreses que fan els deures, però d’altres no compleixen amb el que diu la llei. També patim, arrossegant les llistes d’espera i el drama de l’accés a un habitatge que faciliti la seva autonomia vital. Nosaltres hem obert una llar residència que feia quatre anys que estava feta i tancada. Amb els pressupostos prorrogats de la Generalitat i sense diners, s’ha vist un cop més com els serveis socials sempre van a la cua.

Sí, uns drets constitucionals que no es compleixen. L’any passat vam aconseguir que un centenar de persones trobessin feina al mercat ordinari i aquest any ho superem. Està molt bé, però encara hi ha moltes empreses que no compleixen amb la quota de reservar un 2% dels llocs de treball per a persones amb discapacitat. Si totes les empreses complissin, nosaltres no existiríem i no tindríem atur entre els nostres usuaris.

Confiar-hi i tenir paciència per fer l’acompanyament. Nosaltres fem la feina amb les empreses per donar-los suport i ajudar perquè s’incorporin al lloc de treball amb la màxima facilitat i que es formin correctament.

Ara treballen 165 persones amb discapacitat a les diferents línies i formem unes 70 persones que van a l’empresa ordinària, ens les quedem nosaltres o no acaben trobant un lloc i les acompanyem des del club de feina.

En la jardineria, a través de convenis amb els ajuntaments, empreses constructores i privats, hi tenim treballant més de 90 persones. S’ha de fer un pas més perquè fins ara els ajuntaments s’hi han sensibilitzat, però només ens vinculen amb la jardineria i podem oferir molts altres serveis com ara manipulats, neteja viària i recollida de residus. Persones amb discapacitat intel·lectual estan fent el control de qualitat de peces d’automoció d’una empresa que se’n van a una fàbrica de Detroit. Només es tracta de parlar de quines competències requereix el lloc de treball i veure si poden fer-ho.

Fem coses diferents perquè hi ha persones amb capacitats diverses i volem trobar les feines més adequades per a elles, sempre que siguin sostenibles econòmicament. Estem molt il·lusionats amb l’escola de restauració, on s’han apuntat una dotzena de persones amb discapacitat i joves en risc d’exclusió interessats a aprendre cuina. Després de festes, el 9 de gener, tenim previst obrir les portes del restaurant del centre cultural de Cardedeu, que portarà un cuiner del poble amb un estil d’alta cuina i de proximitat.

Sí, perquè és una oportunitat laboral, però també donem més visibilitat al col·lectiu, que estarà més integrat al poble i serà molt més proper tractant amb els veïns que vindran a dinar. Els usuaris fan les activitats i treballen als centres que hi ha entre Llinars i Cardedeu, però es tracta que s’integrin a la societat.