Les xifres del 2021 estaven molt influïdes per la pandèmia de la covid-19. Quan es va permetre l’accés als espais naturals vam rebre un increment exponencial de visites. Llavors, molta gent va redescobrir Collserola. Això va ser una bona notícia, perquè la gent veia els espais naturals com un lloc a tenir present, a preservar, però també es van donar situacions de tensió en alguns punts, d’acumulacions de deixalles, de molta gent. Al passeig de les Aigües, realment semblava que fossis al mig de la Rambla de Barcelona.

Collserola és un espai natural i cal preservar-lo, mantenir-lo i millorar-lo per a les generacions futures, però també és un espai de gaudi de la ciutadania. Hem d’endreçar per on ha de passar aquest ús públic i una de les estratègies és definir clarament quines són les xarxes de camins. Hem de concentrar els esforços en els espais més sensibles, com les dues reserves naturals, i si hi ha un corriol que passa per un lloc molt sensible, s’hi poden posar tanques o plantar-hi espècies urticants.

Hem parlat, per exemple, amb Wikiloc i amb altres aplicacions perquè les rutes que tenen penjades, que passen per llocs per on no s’hauria de passar, les esborrin o les facin passar per un altre lloc. Amb Google, també s’hi està treballant, perquè de vegades et localitza el parc en un punt al qual no es pot arribar amb vehicle.

Nosaltres tenim una freqüentació molt diferent d’altres espais naturals, perquè els usuaris se’ns concentren a la tardor i a la primavera, i a l’estiu baixa moltíssim. En alguns punts sí que hi pot haver arribat aquesta sensació de massificació, però en les enquestes que vam fer el 2017, el 2018 i el 2019 no hi havia un tant per cent gaire alt de gent que tingués la sensació que hi hagués molta massificació. Això va canviar amb la pandèmia, que va ser un moment en què vam rebre moltes queixes de sensació de massificació. Ara ha tornat a baixar, però no vol dir que no hi hagi punts del parc on un dissabte al matí o un diumenge et puguis trobar molta gent.

Els boscos de la serra estan afectats pel canvi climàtic. Algunes espècies, més que d’altres. Hi ha espècies més acostumades a la baixa humitat, com els alzinars, i d’altres, com els pins, que quan arriba sequera s’assequen i es moren.

A sota de la capa de pins, acostuma a haver-hi un estrat compost per alzina i, en alguns casos, l’alzina pot substituir el pi. L’evolució natural de la zona portarà que hi hagi una substitució d’espècies al bosc.