Sí que hem detectat un augment considerable de les agressions i la violència entre el col·lectiu adolescent, dels 12 als 18 anys. Aquesta és una etapa que suposa un canvi radical en la personalitat per a tots els xiquets i xiquetes, un desenvolupament cerebral i hormonal. En el moment en què algun dels àmbits, psicològic, educatiu o social, està alterat es poden produir aquestes agressions.

Amb la pandèmia s’ha accentuat. Es va aturar tot i l’adolescència no la podem parar de forma tan estricta. La necessitat del desenvolupament cerebral i la maduresa que hi ha a l’etapa adolescent es va topar amb moltes prohibicions i traves, i avui encara s’arrosseguen les seqüeles.

Hi ha molts tipus de violència i agressions. La més típica entre els adolescents és la verbal, encara que també n’hi ha de física i sexual. Un altre dels motius és l’accés més ampli als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Donen una immediatesa i després, a la vida real, no tenen una resposta tan immediata a les situacions i això causa frustració. A més, de vegades els referents de les xarxes socials no afavoreixen l’acceptació del propi cos en l’etapa adolescent. La baixa tolerància i la frustració són dos dels indicadors de les agressions.

Les característiques que poden compartir és que poden ser víctimes d’abús sexual o de maltractament. Poden estar exposats a violència familiar i/o comunitària. Tenir malestar, inestabilitat emocional, factors genètics o diagnòstic de salut mental, dificultat per empatitzar i d’autocontrol, baix rendiment acadèmic, impulsivitat… L’impacte de la violència a l’adolescència és molt més gran que quan la víctima és adulta, ja que tenen menys recursos i estratègies per digerir-ho. El seu cervell està madurant i la violència pot tenir més afectació en el seu desenvolupament.

Sí. A l’adolescència el principal objectiu psicosocial és pertànyer a un grup d’iguals. Aquesta influència pot ser positiva però pot ser negativa. També hi ha la necessitat de la independència dels pares i d’establir la seva identitat sexual i moral.

Nosaltres no hem tingut cap adolescent que en sigui víctima, però som coneixedors de jocs que practiquen, com la ruleta sexual. Un grup de nois es posa en rotllana, les noies van passant i guanya el que ejacula l’últim. I sense preservatiu. S’exposen a situacions de risc molt greu, fins i tot a agressions.

Aquesta violència va lligada a l’escassa educació sexual i l’accés primerenc a la pornografia. Descobrir el cos és una necessitat natural, però cal una educació de qualitat i integral. La pornografia normalitza molts comportaments de violència, i internet ha propiciat un contingut i accés il·limitats. Set de cada deu adolescents en són consumidors habituals. A nivell general, les famílies no transmeten valors amb relació a la sexualitat, encara és un tema tabú a moltes cases. Als centres educatius es treballa la prevenció i la detecció encara que amb mancances pel que fa als recursos.

S’ha d’abordar des de la implicació, des de la participació i sobretot des de l’escolta activa. És molt important saber escoltar els nostres adolescents.

A Suara posarem en marxa aquest 2024 una eina tecnològica per sensibilitzar la població juvenil sobre la violència masclista. Amb ulleres intel·ligents es faran dinàmiques de grup amb deu adolescents, que visualitzaran tres blocs per reconèixer, prevenir i combatre aquesta violència i afavorir relacions saludables. La idea és prevenir conductes que semblen d’estima i amor en una relació però que són de violència.