Política

orient mitjà

Un atemptat no reivindicat provoca més d’un centenar de morts a l’Iran i inflama la regió

Milions de persones a diferents països de l’Orient Mitjà aguanten la respiració. Els atemptats es propaguen durant els darrers dies a territoris de la regió que fins ara havien quedat al marge de la guerra contra Gaza, que acapara l’atenció d’aquesta part del món. La violència traspassa fronteres i provoca la mort de població civil sense que ningú la reivindiqui i sense que cap actor rellevant s’afanyi a fer declaracions sobre el fet. I en aquest context, la por i la confusió s’escampen.

Dues detonacions van treure la vida ahir a més d’un centenar persones en un atemptat a l’Iran amb una forta simbologia política. Va passar a Kerman, una ciutat al centre del gegant persa. Les certeses al voltant d’aquesta agressió són mínimes. Els autors de l’atemptat, que les autoritats iranianes ja han qualificat de “terroristes”, van apuntar contra una concentració que rendia homenatge a Qasem Soleimani. Centenars de persones s’havien aplegat davant de la tomba de l’antic comandant militar iranià, assassinat ahir feia quatre anys per un dron dels EUA a Bagdad.

Els rituals a Kerman se celebraven enmig d’un ambient enrarit a la regió. La nit abans, Israel havia estès la guerra fins a Beirut per primer cop en aquest conflicte. En un atac no reivindicat, un dron israelià va aniquilar set persones en un atemptat al cor d’un barri densament poblat de la capital del Líban. Entre les víctimes hi havia alguns membres de Hamàs a banda de Saleh al-Arouri, número dos de la mateixa milícia palestina i el més elevat alt càrrec que Israel ha pogut eliminar des del 7 d’octubre. Que la violència s’escampi per l’Orient Mitjà no vol dir que desaparegui de la Franja de Gaza. Les tones de plom israelianes continuaven caient ahir sobre l’enclavament per 89a jornada, assassinant més de 150 persones.

“Algú ha instal·lat dos explosius a la carretera que porta cap al cementiri dels Màrtirs”, denunciava a l’agència estatal IRNA un membre de les autoritats en condició d’anonimat. “Aquests explosius han estat detonats a distància pels terroristes”, hi afegia. La xifra de víctimes seria de les més elevades en la història de l’Iran, superant atemptats anteriors perpetrats per altres grups, com Estat Islàmic –que va reivindicar el seu darrer atac a l’Iran el 2022.

També hi ha més de dues-centes persones ferides, algunes de gravetat: “Hi ha hagut una explosió molt forta i he sentit dolor a l’esquena… i de sobte no podia sentir les cames”, deia una dona a l’hospital de Kerman en declaracions a la televisió estatal. Les imatges amb desenes de cossos sense vida encara no tenen explicació oficial. “Estem investigant”, deia ahir Reza Fallah, cap de la Mitja Lluna Roja.

Tribut a Soleimani

Quan els EUA de Donald Trump van eliminar Soleimani el gener del 2020 van apartar del mapa el líder de les Forces Quds, el cos de la Guàrdia Revolucionària a l’exterior de l’Iran. Això convertia Soleimani en el comandant de la xarxa de milícies que Teheran patrocina a tota la regió, com la palestina Hamàs o la libanesa Hezbol·là.

Aquesta última ha estat implicada des de l’octubre en un continu però mesurat intercanvi de míssils amb Israel per damunt de la frontera entre tots dos països. L’atemptat d’ahir a Kerman no té autoria coneguda, però enmig de l’explosiu context regional podria fer augmentar el nerviosisme a dins de la dictadura dels aiatol·làs i dur-los a moure fitxa contra Israel, el seu enemic més evident a la regió. Alguns iranians contraris al règim no aixequen la sospita sobre els seus propis dirigents, als quals veuen capaços de preparar escenaris per afavorir els seus interessos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.