Lluís Bassas és cap del laboratori de seminologia i metge adjunt del servei d’andrologia –i director del Banc de Semen– de la Fundació Puigvert, pionera a l’Estat i al món en l’especialitat d’andrologia. Cal crear equips: “Els ginecòlegs reben la parella i es fan càrrec de tota l’avaluació. I, a vegades, el factor masculí queda esbiaixat. A la dona se la miren de dalt a baix. A l’home li diuen: «Vostè té cap problema?» Se li demana un seminograma. I prou. He sentit ginecòlegs eminents dedicats a la reproducció humana preguntar-se públicament si el pacient és el semen. Si l’home és el semen, malament; difícilment farem progressos.” És clar que un seminograma (volum, mobilitat, morfologia...) és útil, però hi ha més proves possibles, bioquímiques, genètiques. “És necessari si volem trobar tractaments que vagin més enllà de l’ús mecànic de l’espermatozoide per tenir un embrió.” Això no és possible si ginecòlegs i andròlegs no col·laboren en termes d’igualtat. “No es prenen decisions conjuntes. Sovint les dones tenen pressa, per l’edat, i no es pot esperar que el tractament per a ell funcioni. I falten andròlegs, perquè no se’ls dona un espai i ho acaben deixant.” L’objectiu seria prendre decisions col·legiades, i corregir allò que es pugui, per tenir un embaràs espontani. “Si no funciona, es pot plantejar la reproducció assistida. Seria lògic i racional. Ara, si només interessa com està el seminograma de cara a la fecundació in vitro...” Qui talla el bacallà? “S’ha de reconèixer que, en la reproducció humana, els líders d’opinió són els centres privats. Tenen potència econòmica i fan la majoria dels cicles que es fan a l’Estat. I el seu model moltes vegades és copiat pels centres públics.”

Parlem dels homes amb una qualitat seminal per sota del que seria normal en homes fèrtils, però res gaire extrem. No hi ha malaltia, ni medicament ni hàbit de vida que ho expliqui. “Es considera que, del 40%-50% de les anomalies que produeixen infertilitat, no se’n sap la causa última. És un percentatge molt alt! I és el més freqüent.” “Hi ha tractaments amb hormones, però s’ha de fer durant mesos, és molt car i els resultats no són espectaculars. Si ella té 38 anys i vol quedar embarassada aquest estiu i els plantegem esperar, que ell prengui això, que prengui allò..., diuen que no, que in vitro. És efectiu, però no resol els problemes.”

Anna Sanromà i Carlos Gasanz formen tàndem com a andròlegs incardinats a urologia de l’hospital Germans Trias i Pujol. Confirmen: “Un 99% dels casos d’infertilitat ens arriben des de ginecologia”, diu Gasanz. I hi afegeix Sanromà: “De fet, a les clíniques de fertilitat els facultatius són ginecòlegs majoritàriament.” La llista de causes de la baixa fertilitat masculina és molt llarga. De manera reduïda: secretores i obstructives. Les primeres es refereixen a la producció d’espermatozoides; les segones, al seu pas. Pronòstic? “És molt difícil de generalitzar. Molt. Un seminograma es fa avui, i potser d’aquí a sis mesos es torna a fer i no serà del tot igual.” I l’edat, afecta? “A priori, la qualitat seminal d’un home de 50 és pitjor que la d’un de 30.” Hi ha una prova, la fragmentació de l’ADN, per veure el grau de dany dels espermatozoides. “L’edat és un factor negatiu i les alteracions porten a menys embarassos i afectacions en el desenvolupament embrionari.”