Algú dirà que no és perfecte, que no ho és, però l’estatut està molt bé, té en consideració els municipis rurals. I serà segur un punt d’inflexió en el tracte, ningú pot dubtar que suposarà un abans i un després, sobretot en l’atenció que rebran de la Generalitat, però també d’altres administracions. Això és indiscutible, i un gran avenç.

Bàsicament. Tenim referents d’altres llocs que estableixen el marc general en què haurien d’actuar les administracions, però són més declaracions d’intencions que accions concretes, ja que venen a dir “s’incentivarà”, “es procurarà”, “es vetllarà”. Nosaltres anem un pas més enllà. Després potser en vindran d’altres en altres territoris dels quals podrem aprendre per millorar el nostre, però d’entrada aquest estatut és una eina molt interessant. Per això diem que, almenys a l’Estat, som pioners.

És el mateix, sí, i és el que fa que digui que hi haurà un abans i un després en el tracte. Això vol dir que cada vegada que hi hagi una nova normativa que sigui d’aplicació als municipis rurals amb qualsevol tipus de rang, o una línia d’ajuts que els afecti o afecti la gent que hi viu, s’ha de tenir una especial consideració. A més, fixem que quan es faci una normativa nova el departament corresponent hi ha d’aportar un informe d’avaluació que digui quina afectació té la seva aplicació en els municipis més petits.

El preu és no tenir en compte els municipis rurals. Estem convençuts que hi ha d’haver mecanismes de simplificació administrativa a tot arreu, i al govern ja s’estan treballant mesures. Però hem d’obligar d’alguna manera que, quan es fa una llei, en algun moment algú es pari a pensar quina afectació té sobre els municipis rurals. Si no ho fem ho agilitzarem, sí, però no pensarem en ells.

Això és el que es pretén. No canviarem ara totes les lleis, però per exemple s’està treballant en una nova llei de contractes, doncs hi haurà d’haver un apartat que tingui en compte els municipis rurals, caldrà especificar clarament com els afecta i com poden complir aquesta llei. I així en qualsevol altra. L’estatut no és una llei que comença i acaba. Comença, s’aplica i a partir d’aquí té un recorregut amb mesures concretes que són d’aplicació immediata als municipis rurals, mentre que altres les apuntem o encomanem als departaments que encaminin determinades polítiques. I en d’altres més complexes s’estableix la creació d’una comissió de treball amb les entitats municipalistes i el departament corresponent per aprofundir-hi, perquè en el termini de sis mesos o un any hi hagi algunes mesures efectives que n’hagin pogut sortir. Però l’eficàcia de l’estatut també s’anirà veient amb el temps, s’anirà autoalimentant perquè el mecanisme rural de garantia farà que tota la legislació que es vagi fent nova tingui en compte els municipis rurals. Tot és necessari i no hi ha una única mesura per resoldre-ho; és un problema molt complex, el que tenim al món rural, i l’hem d’abordar des de diferents perspectives.

És que hi ha qüestions complexes i el país se’ns està escolant, fa molts anys que tenim aquesta pèrdua de població, hi ha molts fronts que s’han de tractar i en els aspectes en què tenim solucions, doncs les posem. I on, per la seva complexitat, es requereix parar a pensar i treballar-ho amb més temps, ens posem un marge per fer-ho, però no aturem l’aplicabilitat de l’estatut. Si no, quan el tinguem ja farem tard.

És una modificació molt petita però molt important en el text refós, que és el que regula l’organització municipal a Catalunya, dins de les competències que té atribuïdes la Generalitat. La llei de règims locals autoritza la Generalitat que estableixi alguns règims especials per als municipis, com el dels turístics. Amb aquesta llei creem el règim especial de municipi rural, i el despleguem amb l’estatut.

Sí, perquè si es pot fer per a un municipi rural després s’aplicarà a tothom. Ningú demana més papers ni fa les coses més complicades per fer anar ningú malament! Si som capaços de desencallar-ho per als municipis rurals també ho hem de poder estendre perfectament. Per exemple, si funciona el portal electrònic que crearem per evitar demanar diversos cops la mateixa documentació, es pot ampliar a la resta de municipis.

En preparar l’estatut hem tingut molt clar que la situació és gravíssima, i no ens la podíem jugar. Hem estat molt escrupolosos a no incorporar coses que contradiguin altres normatives que no podem controlar, i que ens puguin impugnar l’estatut i en decaigui l’aplicació pendents de resolucions jurídiques. Ha intentat ser un text molt pràctic i vol ser d’aplicabilitat immediata, i per tant no entra en controvèrsia en les qüestions en què podem prendre mal. L’important ara és que es posi en marxa, no n’hi ha prou de pensar que has fet un estatut molt bonic si no el pots aplicar, llavors no serveix per a res. Volem que s’apliqui, el país ho necessita i aquesta és una eina de país.

Tots els de menys de 2.000 habitants d’una comarca rural són automàticament municipis rurals, però també definim una comarca limítrofa i hi fem una altra definició, per poder ampliar l’abast de l’aplicabilitat de la mesura, ja que entenem que hi ha municipis que no són estrictament en una comarca rural però tenen característiques molt similars. I ampliem el concepte per donar-hi resposta i no deixar fora municipis que puguin tenir els mateixos inconvenients o necessitats. Al final són molt pocs els que no ho compleixen, ni una quinzena potser.

S’ha de desplegar ja amb l’estatut tot això. No sé si Economia, que és qui ho haurà d’aplicar, haurà de fer algun procediment, però quan s’aprovi la llei això ja ha d’entrar en vigor.

Sí, cada departament ho haurà de valorar a la seva manera perquè cada perfil requereix una sensibilitat diferent i es treballa en aquest sentit. En tot cas, la Generalitat per llei decretarà que els seus treballadors puguin fer un altre dia de teletreball. Si alguna cosa ens ha ensenyat la covid és que el teletreball és una opció i d’alguna manera una oportunitat per als municipis rurals, i hem de ser capaços d’aprofitar-ho. També s’intenta incentivar –tot i que és difícil perquè envaïm un terreny que no és propi com la negociació col·lectiva– que les empreses també facilitin més el teletreball als treballadors que visquin en municipis rurals.

Pot ser que les entitats hi introdueixin alguna esmena, si bé no en preveiem gaires. En principi és un document treballat, però hi pot haver ajuntaments o particulars que hi facin aportacions. Caldrà veure com les mirem, les escoltem i hi donem resposta, ens ho agafem com un procés de millora. Hem fet una proposta, però tot és millorable i està bé que tothom faci propostes, de voluntat nostra n’hi ha i estarem molt contents de recollir totes les aportacions que vegem positives i que jurídicament es puguin aplicar.

La primera impressió va ser bona, crec que hi ha una bona predisposició que l’estatut tiri endavant, tots són conscients que no pot ser d’altra manera o tindrem un problema greu, perquè ningú pot negar la realitat. Els grups saben que el país no està proporcionat, té territoris molt poblats amb un creixement que genera unes problemàtiques, i en canvi uns altres decreixen i això en genera unes altres. I es tracta d’equilibrar el país.

No és un estatut rural contra el fet urbà, però si som capaços de vertebrar el país, si aconseguim que es repoblin les àrees que s’estan despoblant i que el creixement a les altres sigui menor, és un benefici per al conjunt, perquè tothom quan va al territori el vol veure cuidat, i si no hi viu ningú no pot estar cuidat. Necessitem que al país hi visqui gent a tot arreu. I igual que ningú pot discutir que Barcelona tingui un règim especial, perquè té una especificitat claríssima, els municipis rurals també, i això és el que ofereix aquest estatut.

La voluntat és portar-ho com a molt tard a l’abril al Parlament, perquè tinguem un temps raonable per debatre-ho. L’objectiu és aprovar-lo aquesta legislatura, perquè si no decaurà. És una urgència de país, el necessitem i per això hem ajustat al màxim els tempos i hem intentat córrer tant com hem pogut.