És un mandat totalment continuista pel que fa al govern del PSC. Aquests sis mesos no han servit per perpetuar el que el govern ha anat fent els darrers mandats. Encara més, pensem que han estat sis mesos de renúncies, pel que fa a projectes estratègics del mateix partit socialista. En el darrer pressupost, per exemple, el primer sense la influència del darrer alcalde, hem pogut veure que està ple de renúncies del seu mateix programa.

Han renunciat al projecte de can Masset, a l’aparcament a plaça Catalunya; és a dir, han renunciat a temes que per a ells eren absolutament imprescindibles i que estaven sobre la taula del seu anterior full de ruta. Per vostè aquest govern, doncs, només es mou per inèrcia. Totalment. Estem davant d’un govern que continua per inèrcia; és cert que fa molts anys que treballa en temes que té per mà, com ara la gestió; parlem d’aquella inèrcia de tirar endavant sense cap projecte clar de futur. La gestió, com li deia, va sola, perquè tenen molta experiència, però no veiem cap projecte clar de futur per part de les persones que ara estan al capdavant del govern socialista.

No és tant posar-nos en les renúncies pròpies que ells opten per fer. Són temes en els quals en uns podríem estar d’acord; altres els podríem negociar i, evidentment, en altres discreparíem. En aquest tema, no ens hi fiquem. Però sí que és veritat que en temes que nosaltres fa anys que advertim no s’hi treballa.

Un tema clau és el de l’habitatge, d’actualitat arran de la problemàtica dels pisos turístics. Aquest govern, igual que els anteriors que també eren socialistes, deixa de banda no només aquest dret fonamental, sinó un dels problemes més importants que té l’Escala; la gent jove ha de marxar del poble, les famílies no poden establir-s’hi perquè tot és molt car. No parlo d’habitatge social o d’emergència. Parlo de persones que poden ser els nostres fills i que no troben enlloc on viure al seu mateix municipi.

Sí, estaríem davant d’un gran acord, que seria estratègic, però que el govern socialista no està afrontant. Sempre hem posat sobre la taula per incorporar en els pressupostos les polítiques d’habitatges assequibles i no s’han tingut en compte. No s’ha executat ni un euro en aquest sentit. Per nosaltres això és una renúncia molt important.

Hem demanat que s’explorin temes com ara el de l’habitatge cooperatiu, que nosaltres portàvem al nostre programa electoral; és un tema molt interessant, perquè el municipi només ha de cedir el terreny o un edifici i és la mateixa cooperativa qui impulsa el projecte. Seria una autogestió.

Exacte. Com veu ja no només estem parlant de Barcelona, fins i tot Fortià! I aquest darrer és un municipi petit que tenim aquí al costat mateix! Sempre parlem de gent jove quan posem temes com aquest sobre la taula, però pot englobar habitatges tutelats o compartits per a gent gran. A més, pensi que l’Escala no té un centre de dia ni una residencia públics. Les possibilitats, com es pot veure, són moltes. El que sí que ens agradaria, i que volem treballar amb el govern de cara a l’any vinent, és que La Palmera, que ara és municipal, un cop sigui enderrocat, es dediqui a habitatge cooperatiu.

No, la idea és enderrocar-lo, ja que és un edifici de planta baixa sense valor, per dedicar-lo a aparcament. La nostra proposta seria fer-hi uns dotze habitatges cooperatius i una plaça per esponjar la zona, que es troba al nucli antic. Per nosaltres seria una prova pilot en un solar municipal. Seria una bona aposta perquè no costaria diners al municipi i encaminaria a fer una prova d’un tema en què creiem. La compra ha estat una bona acció que compartim, perquè aquest edifici, abandonat de fa dècades, havia causat molts problemes. El fet de proposar de fer-hi un aparcament penso que obeeix al fet que s’ha d’enderrocar i, en no tenir clar què fer-hi, la millor opció és un cop net fer-hi places per estacionar vehicles. La idea de l’aparcament no va més enllà.

Pensem que li manca després de tants anys governant, i ara ja per inèrcia, fer una reflexió profunda a anys vista. Li falta un full de ruta per plantejar cap a on ha d’anar l’Escala. I no dic d’aquí a trenta anys, sinó els següents dos o tres mandats. Tot és d’avui per demà, sense projectes. I això ho afecta tot. Ho podem veure amb els fons Next Generation; és cert que s’han aconseguit diners perquè s’han presentat projectes, però ara mateix no hi sabem veure un relat compacte, que lligui amb un projecte cohesionat, amb visió de futur.