Sí, vam quedar a cent quaranta vots de l’actual equip de govern i, malgrat no guanyar, estem contents perquè en intenció de vot vam guanyar 1,5 punts i ells en van perdre 6 i més de 200 vots.

Ens toca fer una oposició constructiva i fer propostes defensant tots els santjoanins i les santjoanines perquè el municipi avanci. Durant aquest primer mig any de mandat, hem fet visibles els principals problemes de l’àmbit municipal.

Hem reivindicat que s’actuï a la canonada principal d’abastament d’aigua, ja que un informe tècnic diu que té fissures i pot arrossegar amiant. L’equip de govern va perdre una subvenció per arreglar-la i ara hem treballat perquè hi destini una partida. A part, després d’insistir-hi vuit anys, hem aconseguit que s’enllesteixin els cinc carrers que queden per arreglar del projecte de millora de la vila vella. A més, hem posat l’accent en coses del dia a dia com per exemple que s’actuï en un bloc de cinquanta-sis nínxols del cementiri, que fa molts anys que estan en situació precària. O, per posar dos exemple més, que es tiri endavant una fase de la xarxa d’electricitat que deixa sovint a les fosques una part del poble o que s’elabori un informe sobre el risc d’un mur que s’esllavissava al barri del Roser que reclamaven les veïnes i els veïns. És a dir, que s’ha de treballar pel dia a dia.

Sí, s’ha produït un increment de la taxa fins als 215 euros per habitatge. És de les més altes del país, sobretot en relació amb la dels municipis que com Sant Joan de les Abadesses fan la recollida porta a porta.

A una gestió errònia en l’aspecte polític. Hi ha onze àrees d’aportació que encareixen el sistema. La major part dels qui fan el porta a porta en tenen una. Al final, els números són els que són.

Estem cinc a sis regidors i, per tant, el resultat ens acompanya per fer una oposició fiscalitzadora per incidir i millorar les accions del govern municipal que no són prou bones. Sempre, però, som propositius. Ens agradaria ser més escoltats i trobar propostes conjuntes.

Se’ns ha dit que no a la reversió del cinquanta per cent de la taxa de deixalles, se’ns va arribar a negar l’informe tècnic sobre el problema de la canonada, és a dir, se’ns neguen evidències, i al final s’hi actua. Si de primer moment treballéssim conjuntament, les solucions serien més ràpides.

Ens preocupa el deute de 2,8 milions d’euros que té l’Ajuntament. És el més elevat dels últims deu anys. Calen accions per reduir-lo, perquè, en cas contrari, reverteix en negatiu sobre la població, amb l’increment impositiu que s’ha produït els últims tres anys, cosa que respon als problemes de liquiditat de les arques municipals. Això ens preocupa i demanem alternatives.

Com sempre que fiscalitzem, nosaltres plantegem alternatives. En aquest cas, apostem pel sistema de pagament per generació, que la taxa base sigui de 140 euros i facilitats per als qui reciclen, lligades a la reducció de les despeses incloses ara a la taxa de deixalles. Incrementar la taxa de deixalles és empobrir les santjoanines i els santjoanins i penalitzar-los tot i realitzar una tasca molt ingent en reciclatge.

Ens preocupen dues coses, relacionades amb la idea de mantenir un poble amb vida.

Ens preocupa l’arrelament dels joves a Sant Joan, i això va lligat a les polítiques d’habitatge. Al nostre programa ens proposàvem actuar conjuntament amb els propietaris per fomentar la rehabilitació i el lloguer i, per contra, ens hem trobat polítiques molt discretes des de fa anys.

Sí, però l’Ajuntament l’ha comprat, quan molts altres municipis les han aconseguit gratuïtament. El cost de la compra es podia haver invertit en la rehabilitació. Cal ambició política per no comprometre més l’Ajuntament.

També ens preocupa el futur del comerç. D’aquí a pocs anys, malauradament, una desena tancaran, la majoria per jubilació dels titulars, però això tindrà una afectació en el dia a dia de la ciutadania. Fa anys que ho avisem: cal un pla de dinamització comercial valent des de l’Ajuntament. Falta lideratge en aquest aspecte. L’associació fa activitats però falta el lideratge de l’Ajuntament. Com més buits els carrers, menys vida a l’espai públic. No s’han de prioritzar les obres de pedra i façana i vistoses, sinó les inversions que no es veuen però que milloren la vida dels ciutadans.