Ha millorat perquè hem fet un esforç i consideràvem que obríem una nova etapa. Amb el mandat actual creiem que era bo donar una mica de peixet al govern. Nosaltres li vam presentar deu propostes davant aquesta voluntat d’entesa i que feien referència tant a inversions com a despesa corrent. La gran majoria van ser escoltades i reflectides en la memòria de l’alcaldia, encara que això no suposi que s’acabin executant.

Nosaltres ja vam intuir després dels resultats electorals que seria molt difícil tancar un pacte amb Junts. Vèiem clar que la preferència de l’alcalde era el PSC, sobretot perquè era el partit que li havia fet costat després del trencament amb el PDeCAT i de l’anunci de la seva candidatura encapçalant Junts. Tot i això, vam entomar les negociacions amb moltes ganes i vam arribar a proposar tant a Junts com al PSC de fer un govern a tres en benefici de la ciutat. Els vam dir que hi havia molta feina per fer a l’Ajuntament de Calella i si entràvem com a regidors serien 12 regidories potents que ja no necessitarien els càrrecs eventuals. Entenem que per a Junts és molt més còmode governar amb el PSC de Calella que no pas amb el cap de l’oposició que ha estat fiscalitzant-li la feina i amb un equip tan potent de gent preparada com la d’ERC.

Primer hem d’aclarir que com a oposició no se’ns convida a les juntes de seguretat local i, per tant, se’ns impedeix tenir un coneixement de primera mà de la situació delinqüencial a Calella. Si el govern local està dient que hem de fer pinya contra una situació no desitjada i es lamenta que no rep el suport total de l’oposició, hauria de començar per obrir les portes a la participació de la resta de grups. No es pot fer un debat sobre la seguretat local sense l’oposició. A nosaltres ens tindrà al costat per garantir la seguretat a Calella i reclamar més efectius policials, però no hi serem si es barreja delinqüència amb migració. Són discursos molt perillosos, que ataquen l’arrel de la convivència i dels quals fins i tot el mateix PSC es va desmarcar. És cert que l’alcalde l’ha anat moderant amb el temps i que amb l’arribada de més policia l’escenari s’ha anat calmant. Tot i això, com a oposició vam enviar al govern una bateria de preguntes sobre les tasques que fa la nostra policia, perquè tenim dubtes que la feina que fa la regidoria sigui la que correspon.

A ERC creiem que sí. Tant és així que tenim un conveni amb el sector que, com a mínim, des del 2014 no es revisa. Fa més de deu anys que no té en compte els canvis d’un turisme que evoluciona constantment. L’actual acord estableix que l’Ajuntament aporta 60.000 euros anuals i l’Associació Turística de Calella (ATC) la mateixa quantitat. A més, creiem que turisme i comerç haurien d’anar de costat i per això a ERC proposàvem la creació d’una agència turística capaç de crear sinergies entre els dos sectors. A més, el conveni actual i les activitats que preveu és pràcticament desconegut per a la majoria de ciutadans que no saben quin benefici obté la ciutat i, el que és més greu, no saben que tenen dret a participar-hi.

No, evidentment. D’aquí la nostra reclamació constant al govern perquè faci un estudi concret sobre la diversificació de l’economia local que ens permeti tenir dades i informació actualitzada de quina és la situació i de quin camí s’ha de prendre. Sembla que ara, segons inclou la memòria de pressupostos, el govern tirarà endavant aquest estudi tècnic. Així ho esperem.

La remodelació de l’estació de tren és un dels que més ens preocupen, perquè es tracta d’un punt negre pel que fa a accidents de trànsit i perquè s’ha de reordenar una de les entrades a la ciutat més freqüentades. També urgeix actuar en el manteniment general de la ciutat i, en especial, en la recollida d’escombraries. La gent continua veient una Calella bruta i així ens ho fa saber.

Caldrà veure com s’acaben desenvolupant i com beneficien globalment la ciutadania. Els últims governs de Calella s’han caracteritzat per dispersar molt les inversions amb resultats si més no discutibles. El Museu del Turisme n’és l’exemple més clar, però ara s’està treballant a l’edifici de Can Saula del carrer Església per convertir-lo en un centre cívic que ben bé no se sap com serà. A la dispersió de les inversions s’hi afegeix també una dispersió en els usos que les entitats fan dels diferents equipaments municipals. Tenim associacions a qui paguem una subvenció perquè paguin el lloguer d’un espai, quan si hi hagués un pla d’usos ben fet es podria disposar d’un espai municipal. Tot està molt desordenat.

Abans de parlar de zones industrials hi ha moltes més mancances que cal resoldre abans. A més, sempre hem apostat per fer convenis amb l’Ajuntament de Pineda i aprofitar els recursos del polígon industrial de Pineda, al barri del Poblenou i a tocar de Calella.

L’alcalde ens ha informat que vol fer una mena d’audiència pública oberta a la ciutadania per parlar en general de mobilitat i jo li vaig transmetre la petició que abans d’organitzar l’acte esperi a disposar de més informació, amb estudis aprofundits i, com a mínim, un esbós més clar del projecte perquè ara mateix tot està molt verd. El Baix Maresme sembla que és la zona on començaran les actuacions més aviat, però en el cas de l’Alt Maresme el calendari se’ns allarga molt més. Soc coneixedor que des de Territori hi ha la voluntat que abans de fer entrar les màquines es busqui el màxim consens amb tots els actors implicats.

Sí, sí. En essència són nostres. L’aparcament, el partit el reclama des de molt abans que jo entrés en la política local. Ara sembla que es farà l’estudi tècnic perquè entra dins els pressupostos de Gestvia d’enguany. La prolongació del Sant Joan ja agradava al govern de Candini i continua agradant al govern de Buch, encara que des del punt de vista tècnic no els acaba de fer el pes i el que difereix més és el centre cívic al Mercat Municipal. Nosaltres volíem mantenir l’activitat en el mercat com a centre de referència del producte de proximitat, amb les parades a l’entrada i que funcionés com un reclam turístic i cultural amb l’exposició dels gegants. Però sembla que la nostra proposta no serà atesa.

És un organisme molt útil perquè dona serveis als ajuntaments. És cert que som una administració finalista i que funcionem per projectes subvencionats per ajudar els consistoris, sobretot els més petits. Però és igual de cert que és una administració molt desconeguda i en aquest mandat, en què els primers dos anys el presideix ERC, ens hem posat com a deures ser tot orelles per escoltar els governs locals i saber com els podem ajudar més i millor. Perquè el catàleg de serveis és molt ampli i toquem àmbits tan diversos com el bon govern, educació, serveis socials, gestió de l’aigua, habitatge, joventut...

Quan parles amb altres companys polítics, siguin del color que siguin, i de diferents pobles sempre acabes tractant els temes que afecten la teva ciutat, des dels serveis fins a les activitats, passant per la neteja i la seguretat o els projectes que es voldrien dur a terme. Tot això genera orgull de ciutat. Per a mi, l’orgull de ciutat es treballa des del mateix govern i des de la base mateixa de la societat. Les entitats són un puntal en aquest sentit i el voluntariat que defensen nodreix aquest orgull local. Però fora del govern, l’oposició també ha de ser considerada part d’aquesta satisfacció de pertànyer a la ciutat, perquè l’Ajuntament no és patrimoni només dels partits que el dirigeixen. L’Ajuntament és la casa de tothom. Des que va entrar la Montserrat Candini aquest equilibri es va trencar i ara amb en Marc Buch encara no funciona al cent per cent. No es compta amb l’oposició i si l’alcalde proclama l’orgull de ciutat crec que hauria de començar per incloure-hi tot l’Ajuntament, que vol dir tots els càrrecs electes. Que tots ens poguéssim sentir orgullosos del consistori que tenim. A més, estic convençut que hem d’anar un pas més enllà i no conformar-nos a fer les coses només per a la gent que ens respon amb la crida als actes i que acostumen a ser sempre els mateixos. Ens hem d’obrir a tota la ciutadania i que a la fira es convidin totes les entitats, no només unes quantes, i que tothom se senti partícip de la seva ciutat. Pagar per entrar a la fira no diu massa d’aquest orgull de ciutat integrador, perquè hi ha gent que encara que sigui un preu simbòlic no se’l pot permetre. L’orgull de ciutat s’ha de poder estendre des del far fins al rierany dels Frares.