No ha estat fàcil. Hem hagut de modificar normes i mentalitats i això requereix molts anys de treball conjunt i canviar moltes sensibilitats a l’administració. Perquè al final estem impulsant un nou model de relació on el client està al centre i la teva missió és fer tot el que calgui perquè aquest client ho tingui fàcil. Vam començar amb 145 tràmits en el catàleg, ara en tenim 750 malgrat que se n’han eliminat 80. Ja gairebé tenim tot el necessita una empresa per obrir el seu negoci i que depèn de les administracions públiques catalanes.

Per part de l’Estat hem vist que no els interessa en absolut abordar el tema. Només tenim nou tràmits al catàleg i ni la Seguretat Social ni Hisenda hi són.

Es va avançar 20 anys de cop per digitalitzar l’administració. Les resistències que trobàvem per anar cap a la tramitació digital es van convertir en presses. Teníem les eines que ens van permetre configurar tràmits que estaven totalment en paper, com ara els ERTO, a digital en 48 hores.

Vam veure que ens calia un nou marc legal. Cal pensar que el 2015 es va aprovar la llei de simplificació administrativa que va ser la que va permetre estandarditzar el règim d’intervenció dels ajuntaments sobre les activitats sense impacte ambiental o sobre la seguretat de les persones. Abans de la llei alguns consistoris demanaven llicència i altres deien que n’hi havia prou amb una comunicació. Ara tot el que es pot fer amb una simple comunicació s’ha passat a comunicació. La llei també va obligar els ajuntaments a adherir-se a la finestreta única. Quan estàvem en aquests temes, va irrompre l’administració electrònica i vam veure que la tramitació digital era el futur i havíem d’anar cap aquí. Calia fer una nova llei perquè relacionar-nos digitalment amb les empreses fos d’obligat compliment per a totes les administracions públiques. L’objectiu de la llei que es va aprovar el 2020 era substituir els formularis per la gestió de les dades i que les empreses les aportessin només una vegada.

Tot i que la llei de procediment administratiu del 1992 ja deia que no calia aportar documents que ja tenia l’administració, a vegades era més àgil que l’empresa portés la documentació que buscar-la internament. Ara ja no és així. A més a més, la nova llei regula el dret de l’empresa a tenir una visió de 360 graus de tota la informació que les administracions públiques tenen d’ella. Això és pioner.

Ara estem treballant en els tràmits que requereixen una autorització, aquells que afecten la seguretat o la salut de les persones o el medi ambient. Que hi hagi una autorització no és un problema si va àgil i ràpid. Però els empresaris ens diuen que s’estan encallant en temes relacionats amb medi ambient, urbanisme i, en general, amb les qüestions de les obres en l’àmbit municipal, també en les energies renovables. Hem fet un inventari dels esculls identificats, hem definit 137 accions i n’hem resolt un 92% . Durant aquest any es veurà que les coses flueixen d’una altra manera. Sempre hi ha feina. La tecnologia evoluciona i origina noves possibilitats i ho revisem tot en funció d’això. Poso un exemple: Si tinc un directori amb una sèrie de dades de les empreses, puc facilitar-los informació que els pot interessar: si ha sortit una línia d’ajuts, si els falten tràmits a fer, si toca la revisió de tal instal·lació. Aquí el repte serà que les dades estiguin sempre actualitzades.

Hi ha dos motius. Un és pel disseny del procediment i en això, més enllà de fer recomanacions, no hi podem fer gran cosa. L’altre són les eines de gestió. Si tots els implicats treballen amb la mateixa i tenen igual informació és més fàcil que flueixi perquè els colls d’ampolla es veuen més.

Nosaltres fins ara ens hem focalitzat en tot allò que una empresa necessita per legalitzar una activitat i poder operar. Però l’empresa, un cop legalitzada, en el seu dia a dia també té requisits i coses a complir. Fins ara no havíem fet un llistat de quines són les queixes o quins requisits es consideren abusius. Però ha arribat l’hora de veure si són proporcionals perquè és possible que algun dels tràmits siguin excessius. Dit això, també és cert que tenim molt interioritzat el marc mental del paper i la fotocòpia, i que potser no cal. És tan simple com que cada empresa tingui el seu repositori amb tota aquesta documentació actualitzada perquè una altra ho pugui consultar i s’ha acabat el problema.

Ara obrirem una línia de treball sobre aquests requisits que afecten el dia a dia de les empreses per identificar barreres innecessàries i veure si es poden eliminar en algun cas; i com podem ajudar les empreses a complir aquests requisits de la millor manera possible, sense que considerin que ens estem entremetent.