També teníem les competències bàsiques, que ja avisaven i que són més precises perquè es fan a tots els centres de Catalunya. El PISA és una mostra de 50 centres. Els indicadors, si no vas bé, són essencials per adonar-te’n i canviar coses. Volem que aprenguin a llegir, a escriure, matemàtiques i ciències. És fonamental. Per tant, més que preocupar-me, m’ocupa en el sentit que els indicadors donen mostra que hem de rectificar algunes coses. Però no comparteixo la idea catastrofista que el sistema educatiu català és molt dolent.

És una qüestió multifactorial. I no hi ha una única solució. Si hi hagués una solució ja la faríem. No crec que ningú vulgui que els alumnes tinguin mals resultats. Per tant, la qüestió és que probablement hi ha elements que són estructurals, de sistema, la formació del professorat, la complexitat de l’alumnat... Catalunya és un espai d’acollida i això hi fa més complexa l’educació. Per tant, com que és molt més complexa, implica nous reptes. Pot ser que hàgim d’insistir en aquestes qüestions bàsiques del sistema, com ha fet Portugal. El diagnòstic és molt plural. A la comissió tenim visions diferents perquè venim de llocs diferents. La causa és la suma de tot. Quan algú diu que la causa és aquesta metodologia o aquesta altra no hi ha cap base, és opinió. Preferiria treballar en recerca i investigació educativa per saber d’on venen els resultats específics. Però si ara s’ha detectat que els resultats acadèmics són dolents, hem de buscar una solució a aquest problema. Estic convençut que, quan es milloren problemes concrets, es milloren els generals. Estic segur que, si els nens i les nenes llegeixen més i millor, el sistema millorarà. Tot i que no es pot aplicar a tothom el mateix. Catalunya és molt diversa, no és igual a tot arreu i és bo treballar per zones. Aquest és un paper que s’ha de fer amb l’ajut de l’administració local.

El professorat té tota la raó que la complexitat actual és molt més gran que la que teníem fa molts anys. La llei d’educació de Catalunya (LEC) diu que hem de tendir cap al 6% del PIB. El que hem de decidir és a on destinem els recursos. És necessària més inversió? Sí. Aquesta inversió també s’ha de focalitzar? També. La nostra feina serà dir quins recursos s’han de prioritzar i a on hem d’incidir perquè els resultats millorin, sabent que serà a mitjà termini. Els resultats d’ara venen de polítiques de fa 10 o 12 anys, no són producte de la política dels dos últims anys. Però és claríssim que la responsabilitat política ha de respondre ara perquè d’aquí a un temps tinguem millors resultats. Sent un país d’acollida com som i tenint matrícula viva, necessitem un tipus de centre educatiu capaç de tenir recursos per atendre aquesta acollida. És essencial. Catalunya té un problema important de pobresa, un gruix de població amb nivell socioeconòmic molt baix i que ens ha de preocupar. No és un tema escolar però afecta.

A l’informe PISA no s’entra en metodologia. Però m’agradaria que aquesta qüestió es basés en recerca i dades més clares. Veure si una metodologia concreta té afectes en els resultats. No hi ha indicis de pensar que si treballes per projectes no pots treballar la memòria. Si utilitzes una determinada metodologia, treballaràs un tipus de competències i, si en treballes una altra, la més tradicional, també treballes unes coses i no unes altres.

I des de la universitat també es diu que és a la secundària. Seria bo que els centres de secundària i primària es coordinessin i parlessin d’aquests temes. Són molt importants els hàbits a primària però són igual d’importants a secundària. Per exemple, la comprensió lectora s’ha de treballar sempre. Els alumnes aprenen a llegir a primària i han d’aprendre a llegir a secundària amb molta més profunditat. Necessitem millorar eines de coordinació i connexió. L’eix fonamental és entendre que l’important del sistema és l’alumne i és pensant en ell que hem de treballar.

M’agradaria que el professorat esperés i confiés, que quan fem les propostes ens digui si tenen o no a veure amb el que està passant. D’aquí a un mes anirem al Parlament i, abans de lliurar les propostes, mirarem quin consens hi ha i farem un intercanvi d’impressions amb el professorat, l’alumnat i famílies.

Algunes mesures es podran aplicar perquè hi ha un compromís per mobilitzar recursos. Jo no proposaria un canvi de currículum, ja se n’han fet molts i són canvis del sistema global que es poden fer però que necessiten molt de temps i no es poden dur a terme en una legislatura. Hem d’actuar ja.