La barrera que ha posat l’Estat ha de servir per protegir les infraestructures, sobretot el passeig marítim i la via del tren. Ara hem de veure si l’obra, que es va projectar fa catorze anys, funciona tenint en compte la realitat del canvi climàtic, amb llevantades i canvis més sobtats. L’objectiu era allunyar-nos del trencament de les onades.

S’ha d’acabar l’espigó que surt davant l’estació, però des del punt de vista funcional està enllestit. Per actuar al passeig i posar mobiliari o fer activitats cal demanar la competència. És perversa aquesta relació que mantenim, en què fins ara tots els desperfectes els hem arreglat i ens renyaven per no demanar permís. Volem ser responsables del nostre propi passeig, la sortida que tenim al medi natural.

Canviarà la percepció d’anar a la platja i guanyarem serveis. Estem negociant amb l’Estat per poder fer més activitat esportiva. En el mandat anterior vam posar en marxa al port un espai de lleure d’ús públic, en què amb la col·laboració publicoprivada vam construir una pista de salts per a bicicletes. Tenim el pantalà municipal dins el port per fomentar l’activitat aquàtica. Sempre s’ha mirat de cara al mar, però tenim unes barreres brutals que són l’N-2 i la via del tren que ens ho posen difícil.

N’estic convençut. Tenim el projecte consensuat amb els ajuntaments del Masnou, Premià, Vilassar i Cabrera. La Generalitat preveu aquest trimestre treure a licitació les noves sortides de la C-32, per anar coordinats i no col·lapsar el trànsit. Es preveu una nova sortida tocant a l’eix de Teià i els dos Premià. Volem que l’autopista sigui la via interurbana i recuperar l’N-2 com un carrer més urbà. Es va concretar la transferència de 387 milions d’euros per millorar la mobilitat del Maresme i s’entén que hi ha els diners per fer coordinades les dues actuacions.

El que tenim clar és que al Baix Maresme els pobles implicats ens hem posat d’acord ràpid. Desconec quin serà l’ordre, però amb els diners i el projecte consensuat, tot indica que a finals de mandat hauríem de veure gent que hi treballa. Ara falta agilitat de l’administració pública per tirar-ho endavant.

No ho soc gens. Aquí el gran repte respecte al tren és fer-lo desaparèixer i convertir-lo en un metro subterrani. El que passa és que aquesta és una obra faraònica i Adif reconeix que no té els diners per fer-la a llarg termini, i segurament no la veurem en vida. La cicatriu de la via del tren volem que desaparegui i emmirallar-nos en altres ciutats europees que tenen quilòmetres de metro. Com ens explicaven des del Col·legi de Geòlegs al Consell Comarcal, foradar el subsol del Maresme seria molt més fàcil que no pas l’L9 del metro a Barcelona. El traspàs de l’R1 a la Generalitat desitjo que es faci ràpid i que es millori en la gestió.

Esperem liquidar els comptes del 2023 i aprovar el pressupost com a molt tard a principis de febrer. Per a nosaltres és important transformar la gestió del personal de l’Ajuntament, on treballen 260 persones. S’ha fet durant anys una direcció erràtica dels recursos humans i he demanat disculpes amb la voluntat de millorar el servei. De portes enfora pacificarem més carrers del nucli antic per renovar clavegueram i serveis, i actuarem a Jacint Verdaguer, que s’està perdent com a eix comercial.

Amb els resultats que va tenir Junts, ens tocava decidir amb qui governar per afinitat política, professional i personal. S’ha de fer pinya. No hauria tingut cap problema a reeditar el pacte amb l’anterior cap de llista socialista, amb qui tenia bona relació. Aquesta confiança no és la mateixa amb qui posen al capdavant del PSC, partit que decideix unilateralment no negociar amb nosaltres, i trobem un partit que és ERC amb gent molt potent. Ara som menys però governem millor i amb un més no seria més fàcil.

Estem pendents de tancar l’intercanvi dels 1,3 milions d’euros que pagarà l’Ajuntament, per obtenir les claus de la finca. La propietat, Núñez i Navarro, demana l’IVA d’aquest import i nosaltres demanem un informe jurídic extern que avali el preu final. Tornarem a convocar la propietat i si ho accepten ens han de donar les claus i serem els propietaris legítims per actuar. Si no, tenim un temps per dipositar els diners al jutjat i reclamar les claus abans no s’obri per via contenciosa la reclamació de l’expropietat per revisar el preu de compra.

És un dels reptes després de vint anys batallant per la fàbrica tèxtil, que va estar ocupada els últims vuit per entitats i col·lectius del poble. Fa tres anys, quan vaig entrar d’alcalde, la propietat ordenava al jutge el desnonament immediat. Vaig ser el primer interessat entre les acusacions de la propietat i del col·lectiu amb qui vam negociar perquè marxessin pel seu propi peu i celebrar una victòria que és l’expropiació. Es va aconseguir in extremis abans de les eleccions i ara ocupen un espai municipal a l’espera que es reactivin les comissions per decidir un model de gestió de l’espai.

Expropiar sempre hem dit que no és fàcil econòmicament per a un pressupost municipal perquè després s’ha d’enderrocar, urbanitzar i restaurar el que està protegit. Anem per parts i és el que estem fent. Jo vaig treballar a Can Sanpere el 1988 i ens deien que hi havia llocs de la fàbrica on no podíem entrar pel seu mal estat. En paral·lel al projecte d’enderroc, crearem les comissions per veure com es gestiona. Des del punt de vista econòmic és una inversió molt bèstia tant per acabar el procés d’expropiació com per transformar l’antiga fàbrica abandonada en un lloc per als veïns. Hi ha qui està demanant que s’expropiï tot el que queda, però és impossible.

Hi ha un parell de terrenys, pendents d’urbanitzar, Transmesa, Metalogenia, que són de les últimes grans fàbriques que hi havia al poble. Si fóssim un ajuntament multimilionari expropiaríem a cop de talonari per fer-hi parcs. Jo, com a veí, també voldria que s’expropiés però la responsabilitat i la realitat que tenim és molt diferent.

Al seu dia es van consignar tres milions del pressupost del 2023 per afrontar l’expropiació. D’aquests, es va considerar que serien 1,3 milions com a preu inicial i la diferència ha tornat a l’estalvi per fer-la servir per a altres inversions. Només per fer el projecte d’enderroc de les diferents naus se superaran els 200.000 euros i això ja està encarregat. Jo era el dolent per a la propietat i el col·lectiu que ocupava. Ara que ho tenim no ho deixarem morir i és una prioritat que avanci.

Encara no, perquè per fer-ho s’ha de tenir el projecte definit. A Europa demanem diners per a projectes més avançats com el canvi de recollida amb el porta a porta comercial i la pacificació de quatre carrers més. Volem demanar ajuts Next Generation per a la rehabilitació de l’antic ajuntament, on tenim la sala d’exposicions i volem habilitar el jutjat de pau i una sala de plens, que no es va preveure al nou edifici, i espais per als grups polítics, com ens hi obliga la normativa i no estem complint.

Aquesta sensació s’estén a tots els municipis i és comuna arreu i sobretot a la franja costanera. Nosaltres només podem lluitar contra aquesta percepció mirant de fer canvis i per això volem fer un model de patrullatge més proper al ciutadà, en què els agents vagin a peu o amb moto. Des de l’any passat hi ha sis agents més al cos i tenim previst posar més càmeres de videovigilància a la via pública. Només es poden posar a zones comercials o punts polèmics. Per ara en tenim a la Gran Via, plaça de la Sardana o la sortida de l’estació de trens. S’han començat a posar al barri Maresme, on els veïns ho van demanar. A vegades hi ha un discurs enverinat sobre les càmeres, a les quals té accés únicament la policia. Això dona seguretat i no comparteixo que pugui atemptar contra la privacitat de ningú.

No, al contrari. L’Estat ens va enviar les dades que demostren que l’activitat delictiva havia baixat un 12% el 2023. Quan són negatives ens critiquen i si són positives diuen que estem enganyant.

Jo no he vinculat la reincidència a res més i com va fer l’alcalde de Mataró, d’un partit ben oposat al meu, reclamant el mateix a través d’una carta. Tots els alcaldes volem que s’endureixin les lleis per als reincidents, siguin d’on siguin. El problema és la laxitud de les lleis per no controlar la reincidència. Tota la resta que s’ha embolicat és per interès d’altres partits polítics de posar-nos l’etiqueta de racistes. Cosa que jo no he jugat mai i no accepto i com diré en el ple és de miserables.

Jo amb els socis no tinc cap queixa ni al Consell Comarcal ni a Premià; insisteixo que hem trobat magnífiques persones i la relació és excel·lent. El que estem intentant fer en aquesta primera part del mandat és endreçar. És un ens supramunicipal que històricament no és tan potent com un ajuntament i volem ser intervencionistes per redimensionar el Consell Comarcal, amb moltes competències i un infrafinançament, que estem intentant corregir.