estat francès
El govern de Macron fa concessions, però no aconsegueix frenar les protestes dels pagesos
L’executiu francès anuncia un paquet de mesures urgents, entre les quals figura la renúncia a un augment de l’impost del dièsel al camp
Els agricultors ho consideren insuficient i fan un crida a mantenir les mobilitzacions
Després d’una setmana de mobilitzacions i un “divendres negre” a les carreteres de l’Estat francès per les protestes dels agricultors, el govern encapçalat pel jove Gabriel Attal ha cedit a algunes de les demandes dels pagesos, entre elles la renúncia a augmentar l’impost sobre el dièsel rural. Així doncs, el govern francès fa marxa enrere en un dels principals cavalls de batalla de la UE i les regulacions comunitàries per reduir les emissions contaminants.
Però, no ha estat l’única mesura anunciada pel govern francès per calmar els ànims dels treballadors del camp. El primer ministre d’Emmanuel Macron també ha reiterat l’oposició francesa a l’acord entre la UE i Mercosur. “Posarem l’agricultura per damunt de tot”, ha declarat Attal, durant una visita aquest divendres a la tarda a una granja de Montastruc de Salias (Occitània). “Avui hem d’obrir un nou capítol en l’agricultura francesa”, ha afegit Attal, que ni un mes després d’assumir el càrrec ha de fer front a la primera gran protesta social.
Les mesures d’Attal no han estat suficients per apaivagar la ira dels pagesos. Segons informa Le Figaro i Le Monde, la Federació Nacional de Sindicats d’Explotacions Agrícoles (FNSEA) i Joves Agricultors (JJAA), dues de les principals organitzacions del sector, han instat a continuar amb les mobilitzacions. Unes protestes que van començar la setmana passada a Occitània i s’han estès per tot el territori. Aquest divendres les protestes han arribat a les portes de París.
A la Catalunya del Nord, centenars de pagesos han sortit a la carretera i han bloquejat l’A-9 entre el Voló i Perpinyà i han tallat l’AP-7 a la Jonquera en tots dos sentits.
Els motius de la ràbia dels agricultors són diversos i van des de l’augment dels costos a la pèrdua de poder adquisitiu, passant per la falta de reconeixement social, l’excés de tràmits burocràtics, l’augment dels impostos sobre el dièsel del camp i les polítiques de la UE com el Pacte Verd.
Asseguren ser els “bocs expiatoris” de les reformes de la transició verda i que són els primers als quals els governs els retiren les ajudes quan tenen un forat en els pressupostos. Els agricultors francesos no són els únics indignats. També es troben en peu de guerra els d’Alemanya, Grècia, Polònia, els Països Baixos o de Lituània. Els agricultors alemanys han tornat aquest divendres a manifestar-se a Berlín i en altres ciutats, mentre que els de Grècia i Lituània van bloquejar dijous les principals carreteres dels seus respectius països.
