Continua sent una victòria. Els pronòstics eren que no guanyaríem i al final ens vam acabar imposant per 6 vots. Els números són així, i cal respectar-los. La gent va valorar...

No t’ho hauria de dir. Jo crec que vam fer una feina durant aquests quatre anys que és prou notable. Van ser quatre anys prou difícils de gestionar: primer amb el temporal Glòria [gener del 2020] i després amb una covid-19 [a partir del març del 2020], la implementació del porta a porta... Hi ha hagut coses difícils de gestionar, però també han sigut quatre anys que han suposat una millora, sobretot en els aspectes de via pública de Flaçà. Vam començar a arreglar el lateral est d’aquí, a la plaça de l’estació, que és un dels llocs que tenen més trànsit i que tenen més vida de Flaçà. Es va continuar per la millora i reposició del ferm i dels serveis del carrer Pompeu Fabra i del travesser, pagat tot per l’Ajuntament, sense contribucions especials. I també s’ha fet la carretera de Sant Llorenç, des de la rotonda fins a arribar al pas a nivell, en què s’ha posat el ferm, els serveis, la vorera, i també sense contribucions especials i amb fons de l’Ajuntament. I hi havia diners del PUOSC [Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat]. A part d’això, s’han anat fent millores puntuals, il·luminar, per exemple, el carrer de Cal Bou, un tram que quedava fosc, i s’ha millorat també buscant l’eficiència energètica. Pràcticament aquest any acabarem de tenir tot l’enllumenat públic amb LED, tret del carrer Sant Cebrià, on l’enllumenat està grapat a la fàbrica [Aconda] i està deteriorat.

Bé, jo crec que... per constatar-ho és una qüestió d’haver vist l’abans i d’avaluar l’ara. A partir d’aquí, les evolucions totes són subjectives. Es podria haver fet d’una manera o d’una altra, però crec que, objectivament, s’ha millorat molt [la via pública].

Ens va representar un esforç i també ser imaginatius a l’hora de buscar solucions. A part dels mòduls que ens poguessin oferir des del Consell Comarcal quant a armaris tancats per a alguns disseminats que tenim o d’una àrea tancada per a tota una zona, que és la zona nord de la carretera de Sant Llorenç, els punts més allunyats, com poden ser Can Payet, la Barca, Can Vinyals... Aquests tenen una àrea tancada, que vam haver de buscar un lloc en el recorregut i arribar a un acord amb el propietari. Vam fer una àrea tancada i l’acord també inclou una altra àrea, que és la de l’agutzil i dels serveis municipals.

Això és un imponderable. L’univers no saps mai per quin costat conspira. T’haig de dir que vàrem estar a punt de no poder signar la renovació, perquè es va aconseguir signar dins del termini, i en aquests moments estem treballant sobretot amb Madrid per tal d’acabar els serveis del projecte i poder ja anar per posar-lo a licitació i executar-lo. Des de l’Ajuntament treballarem intensament perquè en aquesta legislatura la supressió del pas a nivell de Flaçà sigui una realitat [hi aporten 968.000 euros]. És una qüestió, en primer lloc, de seguretat de les persones, però després la supressió del pas a nivell és un element molt important a l’hora d’articular la mobilitat en la trama municipal.

Sense el pas a nivell, des de fa ja, no aquest Ajuntament, sinó els ajuntaments anteriors, s’han anat treballant perquè la trama urbana, si arribava la supressió del pas a nivell, els veïns tinguessin una mobilitat fàcil. Hi va haver un moment, quan era alcalde en Josep Perich i Pons (CiU) [2007-2015], que es va fer una actuació molt important, que va ser el pont de sota la via, al costat del cementiri. Era un pont que feia 3 metres. Adif el va ampliar: es va fer un pont amb una alçada crec que de 320 centímetres, que facilita molt i molt la connexió. El fet de suprimir el pas a nivell afecta, primer de tot, la seguretat de les persones. Moltes vegades, sobretot si coincideixen dos trens d’anada i tornada, passen 10, 15, 20 minuts, i la gent s’impacienta, i travessa. En l’anterior legislatura una de les accions que van fer va ser posar algunes marquesines a banda i banda perquè l’espera fos més suportable. I el fet que es dilati molt, amb el pas a nivell tancat, fa que la gent opti per creuar, quan el sentit comú i la prudència ens diuen que ens hauríem d’esperar.

Jo no soc endeví. Nosaltres apostem per un creixement controlat. Hem de pensar que Flaçà és un terme municipal petit. Al nord hi tenim el riu [Ter]; per tant això comporta que un gran espai és zona declarada inundable, i allà no hi ha possibilitat de créixer. El camí de Cal Bou i el camí de la Creu marquen el límit de la inundabilitat. A partir d’aquí, ja trobem tota la trama urbana que tenim. El nucli antic, els tres carrers que t’he esmentat, la colònia, la carretera i la via, i la C-66. Després ja estem en zona de les Gavarres, i per tant, al que es pot aspirar és a desenvolupar el polígon industrial [a prop de Hamelin Brands]. Hi ha un espai entre la carretera i la via que és susceptible de ser urbanitzat. Queden bosses d’aprofitament sud. Però la nostra és una aposta per poder tenir un poble en què després no calguin mesures correctores.

Sí, sí, hem signat un acord, al desembre, amb la junta rectora de la colònia Salvador Torras Domènech [construïda el segle passat per als treballadors de l’antiga fàbrica paperera]. Els veïns han cedit 3.289 m² de serveis viaris a l’Ajuntament. Fins ara es donaven serveis d’aigua i d’enllumenat de manera anòmala perquè no era de domini públic. Ara sí. A més, en el marc del treball amb el Consorci de Vies Verdes, que entra per Flaçà d’oest a est pel camí del Bou, el nucli antic i fins a enllaçar amb el camí ral de la Pera, tenim previst eixamplar la carretera de Sant Llorenç mig quilòmetre per incloure un carril bici i enllaçar la via verda amb la ruta del Ter que ens ve de Sant Jordi. Hi destinarem 78.000 euros.