El 8 de febrer farà 44 anys i ja de ben petit s’havia amarat de socialisme acompanyant la família als mítings, ja que el seu pare va ser clau als barris en les victòries electorals de Manuel Royes i Pere Navarro. Tant l’havia viscut que als 16 anys ja estava afiliat a les JSC i el 2005 ja era regidor. Però va decidir marxar de l’alcaldia de Terrassa i abandonar la sigla del PSC el novembre del 2017, malgrat que governava des del 2012, quan precisament Navarro el va escollir per al seu relleu. Ballart no portava bé que el partit no li donés suport en el procés de municipalització de l’aigua quan va denunciar pressions o amenaces i en les multes als bancs pel fet de tenir habitatges desocupats, i la posició del partit en l’aplicació del 155 va acabar de donar-li arguments per marxar del PSC per haver perdut “la s de socialistes i la c de Catalunya”. Un any fora de l’arena política per preparar el canvi i liderar una candidatura municipalista, Tot per Terrassa, per no complir directrius de partit, que el 2019 treia l’alcaldia al PSC després de 40 anys i repetia el 2023. Un canvi per tornar al mateix lloc i una victòria que coincidia amb un altre canvi familiar, l’adopció de dos nens i una nena amb la seva parella, l’Ignasi. Precisament un d’ells va haver de lluitar contra la leucèmia l’agost del 2021, fet que el va obligar a reestructurar el govern. Ballart és un gran defensor de les xarxes, des d’on informava de l’evolució de la malaltia, publica visites a establiments i entitats i no s’està de denunciar-hi actituds homòfobes contra ell. Li agrada fer moviments en l’estructura tècnica municipal i els canvis en la seva agenda són temuts més enllà del terme municipal.