L’atac a la meva persona no és només un atac a en Trias: és un intent molt clar de destruir tot allò que sigui el nacionalisme independentista, però molt especialment lligat a CiU. Aquí cal sumar-hi l’Artur Mas o en Sandro Rosell, però també la família Pujol. Hi ha la voluntat d’acabar amb tot això perquè consideren que és una anomalia que una força tan potent i tan capaç d’aplegar gent del centre, del centredreta o l’esquerra, es torni cada vegada més reivindicativa. Això els molestava molt. Que rebi a l’ajuntament molts alcaldes amb les vares i a favor del dret a decidir, els excita. Que me n’anés a Los Angeles i parlés amb l’exalcalde de Nova York Michael Bloomberg i al final en sortís un editorial a Bloomberg View no a favor de la independència però sí dient que “els líders d’Espanya han de mostrar una mica d’inusitada habilitat política i fer possible una votació”, això també els indigna. Al final, arriben a la conclusió que han d’acabar amb mi. Això es veu afectat perquè reben informació de persones que necessiten diners dels fons reservats per seguir vivint. Aquestes persones no tenen escrúpols i inventen i acaben falsejant proves. Això és especialment greu, sobretot perquè es barreja la política, el periodisme i els jutges.

Em genera indignació, però ja no sé contra qui. Estem parlant del 2014 i, ara que s’han donat a conèixer més informacions, tothom em fa abraçades i em comenta que ara sí que ha quedat tot clar. I jo els dic que el meu cas està clar des del 2014 i que des d’aleshores i fins ara ni els principals partits polítics espanyols, el PP i el PSOE, han mogut ni un dit, ni tampoc ho ha fet el fiscal general de l’Estat. Per tant, tot plegat em genera molta indignació. Per a mi, tot el que ha aparegut els darrers dies en alguns mitjans no és cap novetat. Sí que hi ha una novetat que ja em suposava, i és que el senyor Rajoy hi estava involucrat i ho sabia, la qual cosa és molt greu perquè era el president de l’Estat. Em dol especialment perquè algunes persones del PP m’havien arribat a dir que, malgrat tot, Rajoy em tenia molt afecte. És un exercici d’hipocresia brutal.

Haurien de pagar-ho. M’he querellat i he fet de tot, però de moment res ha arribat a bon port. El que hauria d’actuar d’ofici, amb totes les dades que hi ha, és el fiscal general de l’Estat. No entenc que no ho hagi fet. La querella que vaig posar contra El Mundo va acabar que em van donar la raó però em van dir que la informació els l’havia facilitat el Ministeri de l’Interior. Em querello contra el ministeri i em diuen que ho arxiven perquè tot això és d’unes converses gravades per ells mateixos. Em sembla que és una vergonya. Hi ha una voluntat clara de no entrar a fons en tot això. Quan s’hi entra queda clar que és una operació que no comença el 2014. Fa molts anys que hi ha una policia i una gent que genera informacions d’una manera anòmala, i això l’Estat ho utilitza políticament per anar contra gent específica. I això és molt greu.

Mai. Ni dels que ho van publicar ni dels que ho van explotar, ni d’aquells que s’han passat anys parlant “d’aquells que tenen diners a Suïssa” i parlant de “la dreta corrupta”. M’ha passat amb la senyora Colau, que diu que mai ha dit que fos jo, sinó el meu partit. Ho han explotat i han creat aquesta situació. Ara, quan surten informacions noves als diaris, em trobo que em diuen: “Sort que finalment ho has pogut demostrar!” I jo els contesto: “Però si això ja ho vaig demostrar de seguida, el 2014!”

Dels que ho van fer, cap. Alguna persona de l’entorn d’El Mundo m’ha dit que li sabia greu, però no han fet cap rectificació. Hi ha diaris que no ho van publicar, i mira que van rebre pressions importants perquè ho fessin. El Mundo va cometre un error posant els números de compte, perquè de seguida es va veure que no corresponien amb les numeracions del banc de Suïssa. Quan diuen que tinc determinades quantitats al Banco Santander, que també és mentida, tampoc corresponen els números amb els que fa servir el banc. La persona que publica això, si ho hagués investigat mínimament, s’hauria adonat de seguida que era un nyap. Tot plegat és de molt poca professionalitat.

Me’l vaig trobar casualment en un restaurant. Jo estava amb altra gent. Em va dir que havíem de parlar, i jo li vaig dir: “Si no em demanes disculpes, no tinc res a parlar amb tu.” Hi ha una conversa entre aquest senyor i el senyor De Alfonso que quan la sents t’adones de la seva categoria humana. El més greu de tot és que ell sabia perfectament que les proves eren falses. És una persona que sempre explica que és molt catòlic. Però és un catòlic equivocat, un exaltat que es creu que salva Espanya. Els catòlics de veritat no són així.