Per tradició i per una sèrie de casualitats.

Doncs que la responsable del Consell Comarcal dels Serveis Socials va plegar, la coincidència d’Isabel Brussosa com a presidenta del Consell i alcaldessa d’Olot, la voluntat d’obrir la ment i posar-se al dia...

La Garrotxa tenia una tradició col·laborativa que va facilitar les coses. Em refereixo a la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa, anterior als consells comarcals.

No, perquè ningú no vol perdre medalles, tothom vol ser protagonista. I la prova és que altres territoris no han pogut fer un consorci. Rivalitzen.

Sí, per bé o per mal, tothom cedeix. Dos i dos fan molt més que quatre. Quatre ulls hi veuen més que dos. En cas contrari, hi ha coses evidents que no es fan perquè els valors no són els de buscar la col·laboració. A la comarca de la Garrotxa tenim els recursos i tenim la mirada més adequada.

La confiança, el bon funcionament del consorci es basa en la confiança. Totes les estructures són complexes. Calen esforços per assolir aquesta confiança. I això és fonamental quan hi ha alcaldes o alcaldesses nous. Se’ls ha d’explicar bé per què hi posen diners i quants, etc. Cal evitar malentesos. Com més sòlida és l’estructura, més confiança genera. Ara, ningú qüestiona el Consorci d’Acció Social, gràcies a la mirada comarcal i a l’evidència que se’n beneficia tothom.

Un total de 8.950 o, el que és el mateix, 6.441 famílies, segons les dades de l’última memòria, la del 2022.

És diferent segons les necessitats. Nosaltres actuem en quatre àmbits. Són el de l’atenció a la dependència per atendre l’autonomia; les relacions familiars: falta d’atenció, maltractaments, prevenció; el de la promoció social, és a dir, tot allò que les persones necessiten per poder viure dignament, i el de les relacions comunitàries: associacions de veïns, valors comunitaris...

Hi ha forces molt mediàtiques al darrere i costa molt desmuntar-los. Cal informar i informar.