Política

Guerra a Europa

Ucraïna reclama més armes per reconquerir territori i impedir que el conflicte es “congeli”

El secretari general de l’ONU diu que “ja és hora” que hi hagi pau

Deu anys després que Rússia s’annexionés il·legalment la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, i dos anys de l’inici de la invasió a gran escala, “la guerra a Ucraïna continua sent una ferida oberta en el cor d’Europa”, va declarar aquest divendres el secretari general de l’ONU en el Consell de Seguretat, António Guterres. I, en aquest context, va dir que la guerra ha d’acabar ja. “Ja és hora” que hi hagi pau a Ucraïna, va dir Guterres, que va criticar Rússia per violar la llei internacional amb la seva invasió.

Aquesta nit, monuments d’arreu del món, com ara la Torre Eiffel, s’ha il·luminat amb els colors de la bandera d’Ucraïna com a mostra de solidaritat amb aquest país en el segon aniversari de l’inici de l’agressió militar russa.

Ucraïna reclama més armes i suport financer per reconquerir territori i impedir que el conflicte es “congeli” en el tercer any de guerra. Quan es compleixen dos anys d’ençà que el president rus, Vladímir Putin, va llançar una invasió a gran escala del territori ucraïnès, Kíiv reforça les peticions d’ajuda militar a Europa i els Estats Units veient més dificultats per mantenir els seus compromisos.

“Si no actuem ara, Putin farà que els pròxims anys siguin catastròfics”, va advertir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, des de la Conferència de Seguretat de Múnic la setmana passada. El dirigent ucraïnès tem el desgast de dos anys de guerra i l’enquistament del conflicte després d’un 2023 sense avenços significatius. “Cap dels dos bàndols està satisfet” i, per tant, es fa més “probable” una guerra llarga que afavoreix l’invasor”, opina l’analista James Nixey en un article recollit per l’ACN al Chatham House, una organització no governamental la missió de la qual és analitzar i promoure la comprensió dels principals temes internacionals i d’actualitat.

Davant d’aquest escenari, Zelenski va implorar als seus aliats occidentals més míssils de llarg abast i obusos d’artilleria per superar l’exèrcit rus durant la visita de la primera visita aquest dijous de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, a Kíiv. El dirigent ucraïnès ha alertat del risc que l’estancament al front de batalla derivi en un “conflicte congelat”.

En canvi, Nixey creu que Putin ha entrat en la seva “zona de confort” amb l’estat actual de la guerra i els símptomes de debilitament del suport occidental a Kíiv. “Rússia no es rendirà, no se n’anirà ni comprometrà el territori que ha ocupat”, diu Nixey en l’article.

El balanç del conflicte

El 24 de febrer de 2022, el president rus, Vladímir Putin, va pronunciar un discurs en què anunciava una “operació militar especial” a Ucraïna. L’objectiu, va dir, era “desmilitaritzar” i “desnazificar” el veí país en un context en què criticava durament l’expansió de l’OTAN cap a l’est. Hores després, al voltant de les cinc de la matinada, se sentien les sirenes d’alarma que alertaven d’un atac, alhora que el cel sobre la capital ucraïnesa s’il·luminava pels míssils russos. Començava una guerra sagnant que ha provocat més de 10.382 morts, inclosos 575 infants, i més de sis milions de refugiats, segons dades de l’ONU.

Bona part del món ha donat l’esquena al Kremlin, acusat de cometre crims de guerra, de provocar la crisi de refugiats més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial i d’annexionar de forma il·legal les províncies de Lugansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson. D’aquesta última se’n va retirar.

“L’economia s’està destrossada, la infraestructura civil sovint és un objectiu militar, es perden vides, famílies trencades i augmenta la violència de gènere. Tot això té un impacte en el poble d’Ucraïna”, comentava recentment Denise Brown, coordinador de l’ONU a Ucraïna en declaracions recollides per l’ACN.

Estancament del front

A l’inici del tercer any de conflicte bèl·lic al cor d’Europa, les batalles s’han estancat a l’est d’Ucraïna. L’exèrcit ucraïnès ha aconseguit algunes victòries, però les línies del front s’han mantingut més o menys estables.

Segons ACNUR, aquest 2024 “s’espera que la situació s’allargui, especialment a l’est i el sud del país, on els bombardejos i els atacs dirigits a les infraestructures s’han convertit en part de la vida diària”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.