El líder opo­si­tor rus Alek­sei Navalni, va morir a la presó dies abans d’un pos­si­ble bes­canvi pel txetxè Vadim Kràsikov, con­dem­nat a Ale­ma­nya per l’assas­si­nat d’un ciu­tadà georgià, segons va infor­mat aquest dilluns l’equip de l’opo­si­tor difunt. “Navalni hau­ria d’haver estat posat en lli­ber­tat en un ter­mini de pocs dies, ja que vam acon­se­guir una decisió sobre el seu bes­canvi”, ha asse­gu­rat Maria Pevt­xikh, estreta col·labo­ra­dora de Navalni, en un vídeo pen­jat a You­Tube.

La col·labo­ra­dora ha expli­cat que, a prin­ci­pis de febrer, el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, va rebre la pro­posta de bes­can­viar el seu ene­mic número u i dos ciu­ta­dans nord-ame­ri­cans més per Kràsikov, que va assas­si­nar l’agost de 2019 a Berlín el georgià Zelim­jan Jan­gosh­vili. “Jo vaig rebre la con­fir­mació que les nego­ci­a­ci­ons esta­ven en marxa i en la fase final la tarda del 15 de febrer”, és a dir, la vigília de l’“assas­si­nat” de l’opo­si­tor, va subrat­llar.

L’opo­si­tora ha expli­cat que els cor­re­li­gi­o­na­ris de Navalni van dedi­car dos anys a pre­pa­rar l’inter­canvi i ha acu­sat els fun­ci­o­na­ris nord-ame­ri­cans i ale­manys de mos­trar escassa volun­tat política.

Segons Pevt­xikh, van dei­xar clar a Putin que l’única manera de tenir Kràsikov era bes­can­vi­ant-lo per Navalni. Com que el cap del Krem­lin no accep­tava que Navalni quedés en lli­ber­tat i va saber que els qui tenien Kràsikov esta­ven dis­po­sats a lliu­rar-lo va deci­dir des­lliu­rar-se de Navalni.

Pevt­xikh con­si­dera que la decisió de Putin de tor­pe­di­nar el bes­canvi és “irra­ci­o­nal” i “el com­por­ta­ment d’un mafiós boig”, guiat per l’“odi” per­so­nal que tenia al diri­gent opo­si­tor. “Putin sap per­fec­ta­ment que Alek­sei Navalni el podia haver gua­nyat, que Navalni era el futur i ell el pas­sat [...] Gràcies a Navalni, Putin pas­sarà a la història com un covard, cor­rupte i lla­dre”, ha afe­git.

El nom de Kràsikov va ser esmen­tat en diver­ses oca­si­ons per la premsa nord-ame­ri­cana en el pos­si­ble bes­canvi de ciu­ta­dans rus­sos per nord-ame­ri­cans com Paul Whe­lan, que va ser con­dem­nat a setze anys per espi­o­natge.

A més, durant la recent entre­vista amb el peri­o­dista nord-ame­ricà Tucker Carl­son, Putin va al·ludir a un “patri­ota” rus, en clara referència a Kràsikov, com a pos­si­ble objecte d’inter­canvi pel peri­o­dista de The Wall Street Jour­nal Evan Gershko­vich.

El cer­ti­fi­cat mèdic lliu­rat a la mare de Navalni asse­gura que el líder opo­si­tor va morir el setze de febrer per “cau­ses natu­rals” a la presó “Llop Àrtic” del dis­tricte autònom de Yamalo-Nenets. Aquesta versió ofi­cial ha estat rebut­jada pels par­ti­da­ris de l’opo­si­tor i la vídua del mort, Yulia Navàlnaia, que acu­sen el cap del Krem­lin d’haver orde­nat matar el seu líder.