Pel que fa a la recollida selectiva, en general, a Catalunya no assolim els objectius que ens marca Europa. Si ens comparem amb la resta de l’Estat, anem molt bé; fa 25 anys que fem recollida d’orgànica quan a la immensa majoria de l’Estat encara no en fan. Però Europa establia que el 2020 havíem de reciclar el 50% dels residus i hem tancat el 2023 al 41%. Per fer un bon reciclatge hem de fer una bona recollida selectiva i aquí estem en el 45-46%. Nosaltres avui estem donant subvencions per valor de 40 milions d’euros als ens locals perquè facin aquestes transformacions, perquè la recollida de residus és competència dels ajuntaments i la Generalitat el que fa és acompanyar. Ara hem de posar l’objectiu a les ciutats: el 3% dels municipis de més de 50.000 habitants, que engloben més de la meitat de la població, són els que fan baixar l’índex de recollida selectiva.

S’ha d’incorporar a la recollida selectiva. Ara ja es fa amb contenidors al carrer, però no supera el 12%. Avui, el rebuig tèxtil que es llença amb els residus generals representa el 4,11% en pes dels residus municipals. Els ajuntaments han de recollir aquest tèxtil de forma separada, igual com fan amb el cartró, el vidre, el plàstic, etc. Amb la llei europea no n’hi haurà prou posant aquests contenidors.

S’haurà de fer la recollida selectiva de tèxtil porta a porta, com alguns ajuntaments ja estan fent. De fet, aquesta llei europea s’avé a interpretacions: si tu ets un ajuntament que ja té contenidors al carrer ja pots dir que fas recollida selectiva de tèxtil. Però com tot, s’haurà de demanar més. Ara hi ha ajuntaments que ja recullen el 90% dels residus (generals) i jo l’altre dia vaig estar amb un alcalde d’un ajuntament només recull el 17% de residus. Això no pot ser!

Nosaltres, i és el que transmetrem a la llei catalana de residus de Catalunya en què estem treballant i que aviat entrarà en tràmit parlamentari [es basa en l’economia circular i la prevenció], diem que s’ha de fer recollida selectiva d’alta eficiència. I el millor model de recollida selectiva d’eficiència i que millors resultats dona es diu porta a porta. Tot i que no és l’únic sistema, perquè hi ha models mixtos que lliguen el porta a porta a zones, a fraccions... amb contenidors intel·ligents. Cada municipi ha de fer el seu model segons les seves característiques.

Jo els diria, als ajuntaments, que ara és el moment de plantejar aquests canvis i transformacions. Els índexs de participació de la població són alts i jo diria als municipis que, a part de l’obligació que tenen de fer-ho, el país necessita que les grans ciutats també ho facin per responsabilitat, necessitat i per respecte al planeta. Nosaltres com a govern els diem que estem al seu costat per ajudar-los i donar-los suport tècnic, econòmic, amb subvencions, i suport polític, sigui quin sigui el color del consistori.

Falta informació de què hi pots deixar i campanyes de conscienciació, però el que realment cal és que es facin bé les coses perquè la ciutadania pugui respondre. És veritat que hi ha diferents organismes que recullen la roba usada, però bàsicament la gent coneix Roba Amiga, els contenidors taronja, i Humana, els contenidors verds. Hi ha gent que es pensa que només hi pot tirar roba que pot tenir una segona vida, i és veritat. Però també hi pots tirar roba que estigui estripada perquè tindrà un altre recorregut de reciclatge... Aquí hi ha molt de camp per recórrer, per això és molt important la recerca i la innovació en aquest sector, i també la promoció de noves plantes de transformació.

Que es basa en l’economia circular i la responsabilitat dels productors. Però nosaltres amb el tema de la roba ens estem avançant a les lleis, entre altres aquesta, i hem fet el Pacte per a la Moda Circular, que, de moment, és un acord voluntari. Aquest pacte és pioner i innovador a Europa i s’hi estableixen uns objectius que s’emmarquen en l’estratègia per a la prevenció i gestió dels residus tèxtils. Volem incrementar la recollida selectiva, que creixi la preparació del residu tèxtil per a la reutilització i que aquest residu es pugui reciclar en la mesura del que sigui possible. Consisteix a agafar tots els agents que intervenen en la cadena de la vida de la roba –des dels que dissenyen fins als que fabriquen, comercialitzen, compren, recullen i reciclen o reutilitzen– per donar resposta conjunta a la transformació del sector cap a un model circular. Cada baula de la cadena té uns objectius a complir.

De moment hi ha105 signants, que tenen uns objectius i unes accions per fer. Això és voluntari, va més enllà de les lleis i és clau perquè s’està fent amb consens. Cal dir que moltes grans cadenes de roba ja hi són, en aquest pacte. Són molt importants perquè avui aquestes grans marques comencen a veure que venen més si parlen de sostenibilitat i aquí és on s’ha d’anar transformant la societat perquè el tema de fons és com es podria revertir el sistema capitalista salvatge en què vivim, el culpable de tot. Cada cop la gent n’és més conscient, tot i que saps que es calcula que el 40% de la roba que tenim a l’armari no ens la posem mai?

Per exemple. També s’hauria de tornar a heretar la roba, que avui s’ha perdut.