Quan un projecte neix per anar a la contra, difícilment té possibilitats d’anar endavant. El principal objectiu, doncs, és que nosaltres no continuéssim amb el nostre projecte. Un govern que només neix amb aquesta premissa, difícilment té un projecte per tirar endavant.

Això no és que ho digui jo. Ells ens ho van dir en privat i gairebé també en públic.

Els arguments? Doncs que jo penjava massa fotos a Instagram...

Com ho sent. Que penjava massa fotos a Instagram; que se’m veia massa, que comunicativament també érem massa actius i que a ells no se’ls veia tant.

Vàrem quedar en xoc. Ah! I un altre argument de pes! El repartiment dels pals de l’enllumenat amb motiu de les eleccions municipals no els havia agradat. I aquests eren els dos grans temes pels quals ens havien de fer fora del govern. Per resumir-ho: ens havien de treure de l’alcaldia tot i haver guanyat les eleccions. Ens veien com una amenaça. Per això dic que amb aquests arguments no pensem que el poble vaig bé.

Una de les coses positives de l’anterior mandat és que vàrem poder avançar en un seguit de temes, de carpetes, que Roses tenia pendents i que calia impulsar. En aquests mesos el que hem vist ha estat un retrocés en tots els temes que per a nosaltres eren prioritaris.

Ens sembla alarmant, vistes les xifres que té la població en temes socials, que hi hagi aquest retrocés. Els indicadors són clars; si es mira la renda familiar disponible, la taxa de població en risc de caure en la pobresa o els problemes d’accés a l’habitatge, ens en podem fer una idea. Tot això són problemàtiques socials que ens sembla escandalós que no siguin la prioritat de l’Ajuntament. Perquè aquesta, i tal com ho entenem nosaltres, és la prioritat principal. En aquests àmbits nosaltres vàrem dedicar-hi molts esforços. Tot aquest treball, que pensem que va generar una onada de satisfacció entre la població, s’ha perdut.

La nostra política era clara: apostar per l’habitatge, l’ocupació i la cohesió social. Evidentment, hi havia molts altres projectes, a més del dia a dia. Però en quatre anys vam incrementar el pressupost pel que fa a polítiques socials en un 60%.

Nosaltres érem coneixedors que la pobresa genera situacions que són difícils de revertir i que es poden heretar. Vàrem apostar per donar un acompanyament i treballar per no trencar l’ascensor social, com ara fent un centre obert i no només per fer els deures, sinó integral. Vàrem deixar el contracte del servei a punt de renovar i han tardat sis mesos, cosa que denota la seva inquietud per aquest tema. Un altre tema és el de la llar d’infants. Vàrem veure amb il·lusió com la Generalitat apostava per la gratuïtat. Volíem una llar d’infants universal. La crítica que ja rebíem era que teníem la llar d’infants amb la quota més baixa de la comarca.

Ara es tornen a cobrar en tots els cursos i, a més, s’ha incrementat el preu. També volíem apostar pel tema de la recollida de deixalla; aprofitant el canvi de contracte, apostar per la millora. Ells han apostat per apujar un 50% i seguim contaminant.

Només li diré que ells mateixos han reconegut que l’àrea d’Urbanisme té tant bloqueig. Nosaltres érem conscients d’aquesta situació i ja vàrem fixar un seguit d’equipaments prioritaris: mercat cobert municipal, zona d’activitats econòmiques i fer una promoció pública de lloguer regulat en un terreny municipal al costat de la Ciutadella, i donar opció que els joves es poguessin quedar a Roses.

El primer, garantir l’habitatge, que si no es resol no ens garanteix el futur de Roses. Aquest és vital. Ens cal una ocupació molt més diversa, que garanteixi la incorporació dels joves al mercat laboral, i, finalment, el de la cohesió social. La realitat social de Roses és diferent de la d’altres municipis.