Complement de paternitat

Molts dels lec­tors han sen­tit par­lar del fet que els homes poden rebre el com­ple­ment de pater­ni­tat. Això implica, a grans trets, que els homes amb dos o més fills, als quals se’ls ha con­ce­dit una pensió de jubi­lació (ja sigui ordinària o anti­ci­pada invo­luntària), d’inca­pa­ci­tat o de viduïtat durant el període comprès entre l’1 de gener del 2016 i el 3 de febrer del 2021, tenen dret a per­ce­bre un com­ple­ment de pensió en funció del nom­bre de fills (un 5% per a dos, un 10% per a tres i un 15% per a qua­tre o més fills de la pres­tació que per­ce­bin).

De fet, segons la juris­prudència rei­te­rada del Tri­bu­nal Suprem (TS), fins i tot es pot recla­mar el com­ple­ment des de l’inici del reco­nei­xe­ment de la pres­tació.

Aquest dret a rebre el com­ple­ment de mater­ni­tat té el seu ori­gen en una recla­mació que vam inter­po­sar des del nos­tre des­patx, la qual va cul­mi­nar amb la sentència del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) de 12 de desem­bre del 2019. En aquesta sentència, es va esti­mar que l’art. 60 de la llei gene­ral de la Segu­re­tat Social (LGSS), vigent en aquell moment, vul­ne­rava el prin­cipi d’igual­tat entre dones i homes, afir­mant que els homes, igual que les dones, tenen dret a per­ce­bre el com­ple­ment de mater­ni­tat per apor­tació demogràfica a la Segu­re­tat Social. L’argu­ment que vam defen­sar és que el com­ple­ment com­pensa el fet de tenir fills com a futurs apor­ta­dors a la Segu­re­tat Social, i per tant, com que tots els pro­ge­ni­tors tenen els matei­xos drets i obli­ga­ci­ons, els dos pro­ge­ni­tors tenen dret al com­ple­ment. En altres parau­les, el com­ple­ment de mater­ni­tat no com­pensa qui fa més renúncies a la seva vida pro­fes­si­o­nal per cui­dar dels fills o al fet de tenir-los de forma biològica, sinó que com­pensa el fet de ser pro­ge­ni­tor d’un futur apor­ta­dor a la Segu­re­tat Social.

No obs­tant això, mal­grat la sentència del TJUE, l’admi­nis­tració va con­ti­nuar dene­gant durant un llarg període de temps totes les sol·lici­tuds dels homes que recla­ma­ven aquest com­ple­ment, fet que els obli­gava a recórrer a la via judi­cial, amb el cost econòmic que això com­porta. D’aquesta manera, l’admi­nis­tració va actuar de manera abu­siva, de la mateixa manera que ho fan algu­nes enti­tats bancàries quan dene­guen les recla­ma­ci­ons de les clàusu­les sòl o des­pe­ses hipo­tecàries sense base jurídica per fer-ho. Tant és així que fins i tot el Tri­bu­nal Suprem ha esta­blert una indem­nit­zació de danys i per­ju­di­cis de 1.800 € per com­pen­sar aquesta mala praxi de l’admi­nis­tració, fet inèdit en la juris­dicció social.

Des de fa alguns mesos, l’admi­nis­tració ha començat a dene­gar el com­ple­ment de mater­ni­tat als homes, argu­men­tant que ha pres­crit. Segons la Segu­re­tat Social, els homes que recla­min el com­ple­ment pas­sats 5 anys i 82 dies a comp­tar des que se’ls va con­ce­dir la pres­tació del qual deriva, no el poden recla­mar perquè els ha pres­crit el dret. Al nos­tre parer, hi ha múlti­ples argu­ments jurídics que per­me­ten impug­nar aques­tes reso­lu­ci­ons dene­gatòries. De fet, el Tri­bu­nal Suprem en la recent sentència de 21 de febrer del 2024 ja s’hi ha pro­nun­ciat esti­mant que el com­ple­ment de mater­ni­tat no pres­criu.