Lluís Llach no vol que es malbarati el potencial de l’Assemblea. El considera molt gran, encara que estigui en un moment d’una certa desfeta. Per això, passi el que passi (fins al 14 es vota) amb la llista cívica a la qual s’oposa, aspirarà a un lloc en el proper secretariat nacional de l’organització. S’ha de renovar al mes de maig, quan faci dos anys de l’elecció de la direcció. Encara més. Estic convençut que si en el nou secretariat hi entra gent que no creu gaire en el presidencialisme, com el mateix Llach, el de Verges serà el proper president de l’Assemblea.cat. I encara més. Crec que no aniria gens malament com a revulsiu per a tot el moviment independentista que algú com Llach, amb la claredat d’idees de Llach i amb la fermesa nacional de Llach, fes aquest pas i revoqués la situació. Fins i tot crec que ens aniria bé una direcció de l’ANC menys presidencialista i més col·legiada, que és la que ell estaria disposat a liderar. En diu una presidència de “reina mare”, que és una expressió amb la qual se li entén tot. Se li entén tot i ves que no sigui un pas imprescindible en el camí de recuperació dels valors independentistes, i dels valors republicans, dels valors de l’octubre del 2017. Diu Llach que als 76 anys es cansa quan va a predicar i que l’endemà al matí triga més a recuperar-se. El mateix que em passa a mi amb 10 anys menys. Amics de l’ANC, no desaprofiteu l’ocasió. Serà una gran reina mare! I pla que la necessitem!