Més de la meitat dels russos ha votat ja en les eleccions presidencials, segons ha informar aquest dissabte la Comissió Electoral Central (CEC) quan encara falten diverses hores per al tancament dels col·legis en la segona jornada de votació. Segons la CEC, un 51,77% dels russos convocats a les urnes ha exercit el seu dret al sufragi, la qual cosa inclou el vot electrònic, molt criticat per l’oposició per la seva opacitat.

A Moscou, on la majoria dels censats voten electrònicament, han votat gairebé quatre milions de persones. A diverses regions de l’extrem orient i de Sibèria més de dos terços de l’electorat ja ha dipositat les seves paperetes, mentre que a la península ucraïnesa Crimea, que va ser annexionada a Rússia fa deu anys, la participació s’acosta al 60%.

La CEC s’ha felicitat pel fet que ni els incidents ni els atacs cibernètics ni les incursions frontereres ucraïneses hagin impedit que els russos acudissin en massa a votar en les vuitenes eleccions presidencials de la història d’aquest país des de 1991. L’oposició sospita que les autoritats han obligat a votar els empleats del sector públic, graner electoral del candidat del Kremlin, Vladímir Putin.

Putin, que s’enfronta a tres candidats i té una intenció de vot de més del 80%, segons els sondejos oficials, podria aconseguir la seva victòria electoral més folgada des que va arribar al poder l’any 2000.

El representant del partit Gent Nova, Vladislav Davankov, i el comunista Nikolai Kharitònov compten amb el 6% de suports cadascun entre els enquestats, segons les enquestes. Mentrestant, l’ultranacionalista Leonid Slutski ronda el 5% de suports.

Part de l’oposició al Kremlin ha decidit fer costat a Davankov, la posició del qual sobre la guerra és ambigua, mentre altres han cridat a acudir a les 12 del matí del diumenge als col·legis en l’acció coneguda com a “Migdia sense Putin”, una acció simbòlica amb què es pretén visualitzar al carrer el rebuig al règim. Els participants han estat amenaçats amb expedients penals per la Fiscalia russa.

Uns 4,5 milions d’electors poden votar a les zones ocupades per l’exèrcit rus a les quatre regions ucraïneses annexionades per Moscou (Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia). Després de la mort a la presó del líder opositor rus, Aleksei Navalni, els seus seguidors –que en responsabilitzen Putin– han demanat a Occident que no reconegui els resultats electorals.