El punt de partida de Mathew és un gest d’inconformisme per part de dos estudiants del doble grau d’enginyeria informàtica i enginyeria de sistemes de telecomunicació a la UAB, Alan Fusté i Xavier Velasco, als quals se’ls havia desaconsellat, per poc probable i sense sentit, que exploressin l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació. “Nosaltres sí que hi vèiem potencial i vam començar un projecte com a hobby, no amb l’objectiu de muntar una empresa en aquell moment, per veure quines coses es podrien fer amb IA en l’educació”, explica Fusté. Aquella recerca els va portar, finalment, a muntar una empresa a finals del 2020, coincidint amb l’aprovació de la Lomloe, la nova llei d’educació a l’Estat espanyol, que des d’aleshores es va desplegant de manera progressiva. Fusté i Velasco, que havien començar a treballar en el desenvolupament d’eines de suport als professors centrades en el camp de les matemàtiques, decideixen aprofitar el desconcert que la nova llei genera entre els docents per obrir mires i fer-les més transversals.

La Lomloe suposa l’evolució d’un sistema d’aprenentatge basat en l’acumulació memorística de continguts a un altre que el que pretén és avaluar si l’estudiant és competent aplicant els coneixements. És un repte per als estudiants, però també per als professors, perquè no és fàcil d’aplicar: “Els mestres passen d’haver de treballar amb continguts que fomenten molt aquesta memorització a haver de portar a l’aula projectes que estimulin la creativitat i que motivin l’estudiant. Però crear tot aquest material és molt complicat per a un professor que té tota la feina que ja estava desenvolupant i, a més a més, té aquesta nova tasca”, explica. Mathew vol fer-ho més fàcil, àgil i d’acord amb la llei.

Fusté i Velasco han desenvolupat una plataforma en què la intel·ligència artificial està integrada en diferents eines i en què l’usuari rep ajuda en cada pas del que està fent, ja sigui en la creació d’aquests projectes o “situacions d’aprenentatge”, que és com les anomena la llei, en la generació d’exercicis o automatitzant l’avaluació i correcció dels recursos pràctics un cop l’estudiant els ha completat. D’altra banda, els estudiants també hi poden accedir per preguntar dubtes i Mathew els resol a partir del contingut específic de cada centre: “La qual cosa no és només una funcionalitat, sinó que hem construït una plataforma sencera, que té intel·ligència artificial de manera nativa en diferents parts d’aquesta eina i facilitem molt aquest dia a dia de la tasca docent i de l’aprenentatge dels estudiants”, subratlla Fusté.

Els creadors de Mathew han calculat que, amb la intel·ligència artificial, els professors poden reduir la seva càrrega de feina setmana en 17 hores, temps que els professionals podrien dedicar a interactuar més amb els alumnes, ja que ara no arriba ni al 50% el temps que hi poden destinar, segons alguns estudis esgrimits per Mathew. Un altre diu que la IA no és una novetat per als docents, ja que el 73% asseguren haver utilitzat ja eines d’aquesta tecnologia.

Des del 2022, any en què Mathew es comercialitza, uns 20.000 professors l’han utilitzat, i l’objectiu és multiplicar per cinc aquesta xifra a finals d’any i assolir els 100.000 usuaris. Està indicat per a mestres de tots els nivells, des d’infantil fins a batxillerat, i ben aviat estarà disponible per a formació professional i, en un futur, també per a estudis superiors, a mesura que la nova pedagogia es vagi aplicant a nous nivells educatius.

La comercialització de Mathew es basa en un model de subscripció per llicències que contracta el centre educatiu. A més, hi ha una versió gratuïta que el professor pot provar a casa: “Pensem que és clau convèncer el mestre de la utilitat de Mathew, i que després ens recomani al centre, que ho agafa per a diferents professors.” Gràcies al model de subscripcions i al creixement de la base d’usuaris, Mathew preveu per al 2023 una facturació de 400.000 euros.

Sobre la internacionalització de la plataforma educativa, Alan Fusté explica que abans de planificar les passes a fer, ja els han contactat des de Colòmbia per adaptar la solució tecnològica al model educatiu del país. Els joves emprenedors (tenen 28 i 26 anys) pensen que créixer a Europa seria el més natural, ja que la llei espanyola implementa una directiva de Brussel·les i els diversos estats membres n’han de fer cas. D’altra banda, també són conscients del prestigi que les empreses educatives d’aquí tenen en molts països de l’Amèrica Llatina, fet que és una oportunitat. Per finançar el procés, han obert una ronda de finançament de mig milió d’euros.