Les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a Turquia han tenyit el mapa electoral turc de color vermell, el del principal partit de l’oposició, el socialdemòcrata Partit Republicà del Poble (CHP). Un tomb històric, atès que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), del president Recep Tayyip Erdogan, ha dominat les eleccions durant els últims anys. De fet, és el primer cop des de la seva fundació, el 2001, que l’AKP perd uns comicis. “Ha guanyat la democràcia. No hem aconseguit els resultats que esperàvem”, van ser les paraules d’acceptació pública que va pronunciar Erdogan diumenge a la nit en saber els resultats.

El CHP ha quedat 1,5 punts davant de l’AKP en les eleccions municipals de Turquia, i un dels motius principals del descontentament popular amb el partit governant és la crisi econòmica i la inflació de la lira, que ha continuat creixent des de les darreres eleccions generals, la passada primavera, en les quals Erdogan va guanyar un tercer mandat de cinc anys.

El CHP es queda amb les cinc ciutats més grans del país. “Turquia és secular i seguirà sent secular”, eren els càntics dels ciutadans reunits fora de la seu del CHP a Ankara. En aquest escenari, s’hi ha de sumar la divisió del bloc de l’oposició –que feia preveure que baixarien els vots del CHP, quan no ha estat així– i la continuació del bloc d’Erdogan en algunes zones, amb el suport del dretà Partit del Moviment Nacionalista (MHP).

Durant les generals del 2023, l’oposició va unir-se sota la coalició anomenada popularment com la Taula del Sis, posant al centre l’objectiu de tombar el sistema presidencialista del govern actual. En les municipals del 2019, diverses formacions tampoc no van presentar candidat per concentrar el vot amb el CHP. Aquest suport va permetre que l’AKP perdés les dues grans metròpolis: Istanbul i Ankara. Feia 25 anys que l’alcalde d’Istanbul era de l’AKP. El mateix Erdogan ho va ser a finals dels noranta. Tot i que l’AKP va obligar fa quatre anys a repetir els comicis, Ekrem Imamoglu va tornar a guanyar i per més diferència. I diumenge va aconseguir un nou mandat, consolidant-se com el polític amb més possibilitats de disputar en un futur la presidència a Erdogan.

En aquesta ocasió, Imamoglu –amb un perfil populista i moderat i possible candidat en les generals– suma 10 punts respecte a Murat Kurum, de l’AKP. Murat Kurum, antic ministre de Medi Ambient i Urbanització amb un perfil tecnòcrata, havia centrat la campanya electoral en infraestructures, i en la preparació d’Istanbul per un possible terratrèmol. A la majoria de cartells de la campanya, però, Kurum anava acompanyat d’Erdogan: la gent que vota l’AKP ho fa pel carismàtic Erdogan. Pels experts, els comicis podien ser un referèndum per les generals del 2028, i una manera de facilitar la nova constitució d’Erdogan, sense la qual legalment no es podria tornar a presentar en les properes eleccions.

“Fent autocrítica, hem vist que aquestes aliances estan despolititzades. És només anar contra algú i això no ens permet aplicar les nostres polítiques”, defensa Yagmur Yurtsever, candidata del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM) al barri de Besiktas, a Istanbul, en declaracions a El Punt Avui. El DEM –nom actual de l’HDP, el partit esquerrà prokurd, canviat per la possible il·legalització del partit– va ser un dels grups que va donar suport a la candidatura d’Imamoglu el 2019.

El partit té un pes molt gran a la zona kurda de Turquia però, tot i que les últimes eleccions van guanyar 65 municipalitats, van acabar la legislatura amb sis. En aquests ajuntaments, s’hi ha intervingut i s’han posat funcionaris pròxims al govern. En aquestes eleccions han reforçat la seva presència sumant dues províncies més.

La tercera força més votada ha estat el Yeniden Refah Partisi, un partit islamista situat a la dreta de l’AKP i liderat pel fill de Necmettin Erbakan, mentor polític d’Erdogan. El grup ha dividit els vots de l’AKP, sent crític amb els interessos que el president té amb Israel, i ha aconseguit governar en dues de les províncies. Es defineixen com a negacionistes del canvi climàtic, antivacunes i antifeministes i volen derogar la llei turca que protegeix les dones i els nens de la violència domèstica.