No haver trobat l’arma homicida ni tampoc projectils als cossos de les víctimes ha convertit en una missió molt difícil establir quina va ser l’arma que va posar fi a la vida de Marc Hernández i Paula Mas, assassinats el 24 d’agost del 2017 al pantà de Susqueda. Per intentar establir el calibre de l’arma, els mossos de la unitat de balística ja van realitzar un primer estudi que van entregar el novembre del 2017 a partir de les ferides que tenia el cos de Paula Mas al cap. Aquest primer estudi tenia com a objectiu, per ordre del jutjat, establir la trajectòria que havia fet la bala i establir el calibre de l’arma a partir del diàmetre dels orificis d’entrada i sortida que va deixar el projectil. En aquest primer estudi, els mossos de balística van treballar amb les dades, fotografies i mesures que es van obtenir durant l’autòpsia (els cossos van ser incinerats després).

En aquest primer estudi, els Mossos van arribar a la conclusió que l’orifici d’entrada, de 9,3 mm de diàmetre, de la templa dreta de la noia podria haver estat causat per un projectil d’arma de foc de la família dels 9 mm (9 mm Makarov, 9 mm curt, 9 mm Luger, 9 mm llarg, 38 SPL o 357 Magnum), propis d’armes de foc curtes tipus pistoles semiautomàtiques o revòlvers. Però en una última consideració d’aquest informe apuntaven que no podien acabar de descartar del tot que l’orifici correspongués a un calibre un xic menor, com seria el 22. El 2018, després de la detenció de Jordi Magentí i que en els escorcolls als habitatges de la seva família trobessin elements balístics, el jutjat va encarregar als Mossos que tornessin a fer un nou informe més exhaustiu per precisar si l’arma podia ser d’un 22. L’estudi es va encarregar a la unitat de balística dels Mossos amb coordinació amb els metges forenses, entre ells un especialista en armes amb formació militar. Aquesta vegada els experts en balística van fer servir tècniques més sofisticades, i van fer múltiples proves de laboratori realitzades disparant diferents armes i municions a uns objectes d’os sintètic per comprovar en quins casos els forats d’entrada i sortida eren més semblants als reals. Després de nombroses proves, els perits van concloure que els orificis de la víctima són compatibles amb sis tipus d’armes de la família dels 9 mm (9 mm Makarov, 9 mm curt, 9 mm Luger, 9 mm llarg, 38 Special i 357 Magnum). I amb aquest informe, del desembre del 2020, van descartar del tot que fos compatible amb calibres més petits com el 22 Long Rifle o el 7,65 mm Browning. També van descartar calibres més grans, com el 44 Remington Magnum. Els perits conclouen que l’arma ha de ser de la família dels 9 mm. Fa pocs dies va aparèixer una beina del 38 (un dels models compatibles) a la zona del baixant de la Font del Borni. Saber si té relació amb el crim serà difícil si no es troba cap arma possible, que fins ara no s’ha trobat. I on es va disparar l’arma? Els Mossos encara no han aportat al jutjat els resultats d’unes proves de so adjudicades a una empresa externa per 47.473,14 euros que es van fer els dies 4 i 5 d’octubre del 2022) i que s’havien d’entregar abans d’acabar el 2022. Els investigadors confiaven que les proves avalarien que els trets es van disparar a la Rierica.