Guerra a Europa
Ucraïna redueix l’edat mínima de mobilització per fer front a una nova ofensiva russa
Zelenski afirma que Moscou es prepara per reclutar 300.000 soldats més
El president finlandès, Alexander Stubb, descarta per ara l’enviament de tropes a Ucraïna
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha ratificat una llei que rebaixa l’edat mínima de mobilització de soldats per fer front a les necessitats de l’exèrcit després de dos anys de guerra i a l’espera d’una nova ofensiva russa.
La nova legislació permet reclutar homes a partir dels 25 anys –fins ara l’edat mínima eren els 27 anys– i també els majors de 18 anys amb experiència militar prèvia. La mesura va ser aprovada pel Parlament al maig de l’any passat, però Zelenski no l’ha signada fins ara.
Segons el Ministeri de Defensa ucraïnès, la rebaixa de l’edat de formació militar obligatòria reduirà despeses innecessàries i permetrà mobilitzar més personal apte per al servei militar.
Zelenski ha sancionat dues lleis més relacionades amb la mobilització. Una que suprimeix l’estatus de “parcialment elegible” per al servei militar i deixa només dues categories possibles als informes mèdics: “apte” o “no apte”. El supòsit derogat contemplava que els reclutes amb determinats problemes de salut estiguessin exempts de tipus específics de servei militar.
La tercera llei que ha entrat en vigor és la del registre en línia de reclutes, que faculta l’exèrcit a accedir a dades personals de milions d’homes a diversos sistemes de registre estatals.
El Parlament ucraïnès, la Rada Suprema, treballa des del gener en un projecte d’una nova llei de mobilització, que aspira a minimitzar les llacunes existents. El text també busca l’equilibri entre el càstig als qui evadeixen la mobilització i l’apaivagament dels temors del potencials reclutes, al limitar la durada del servei i garantir una adequada formació.
Aquestes modificacions haurien de permetre a l’exèrcit ucraïnès convocar més persones a files després de la caiguda del nombre de voluntaris. E l passat desembre, Zelenski va revelar que els comandaments militars li havien reclamat la mobilització de 500.000 efectius més.
Mobilització a Rússia
Preguntat per aquesta possibilitat durant una roda de premsa aquest dimecres amb el president de Finlàndia, Alexander Stubb, a Kíiv, Zelenski ha declinat donar xifres, però ha afirmat que aquest any “no fa falta mig milió” de soldats.
No obstant això, ha advertit que “Rússia es prepara per mobilitzar 300.000 efectius addicionals l’1 de juny”. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha negat més tard l’afirmació del president ucraïnès: “Això no és cert”, ha replicat.
Per la seva banda, Stubb no ha volgut especular sobre un escenari en què Finlàndia pugui participar directament en el conflicte. “No hi ha motiu perquè Finlàndia enviï tropes a Ucraïna. Donem suport a Ucraïna de totes les maneres possibles”, ha remarcat. El mandatari finlandès ha defensat que en l’actual context la prioritat és proporcionar a Kíiv armes, munició i entrenament, així com aplanar el camí perquè pugui ingressar a la Unió Europea i a l’OTAN.
Els dos presidents han signat un acord pel qual Finlàndia proporcionarà garanties de seguretat a Ucraïna durant els propers deu anys.
Evitar el servei
Molts ucraïnesos en edat militar eviten actualitzar les seves dades de contacte als centres de reclutament per eludir ser mobilitzats o troben forats en les condicions que eximeixen del servei militar.
A més de la por a morir o quedar discapacitats, dos terços dels ucraïnesos citen com a motiu per no voler ser mobilitzats la quantitat insuficient d’armes per causa dels endarreriments en els lliuraments d’ajuda militar per part dels aliats, segons una enquesta realitzada per mitjà ucraïnès Texty. El temor a rebre un ensinistrament insuficient, acabar sota el comandament d’un “mal” oficial o haver de combatre molts anys són altres factors per voler eludir el reclutament.
