GUERRA A GAZA
Sis mesos de guerra sense fi a la vista
L’ofensiva contra Hamàs fa mig any i ha causat a Gaza el que la Unicef qualifica “d’aniquilació total”
La destrucció de la Franja avança sense aturador i el govern israelià i Hamàs semblen lluny d’una treva
Els EUA tindrien proves que Israel està violant el dret internacional i saben que enviar-li armes és il·legal
La dimissió d’Annelle Sheline, assessora de la Casa Blanca, és la conseqüència natural del missatge descarnat que revela la guerra a Gaza: el poder passa per damunt de la llei. L’experta en drets humans presentava fa pocs dies la seva renúncia en constatar la inutilitat de la seva feina: “No vull ser part d’aquesta administració”, deia a la premsa: “La meva filla té un any; quan sigui gran i sàpiga que vaig formar part de l’equip de govern durant aquest conflicte, vull poder explicar-li que vaig fer tot el que vaig poder.” Sheline assegura que Washington té múltiples proves que Israel està violant el dret internacional a l’enclavament palestí i que l’equip del president nord-americà, Joe Biden, és coneixedor que subministrar armament en aquest context és il·legal als Estats Units.
Mantenir un registre dels potencials crims de guerra comesos a la Franja de Gaza no serà mai possible. En sis mesos d’ofensiva, les forces d’elit israelianes han enterrat sota terra a cop de metralla més de 100 periodistes, almenys 22 dels quals –segons Reporters Sense Fronteres– haurien estat assassinats mentre treballaven. Alhora, Israel manté el cadenat posat als accessos a l’enclavament, per evitar testimonis. Amb excepcions que no es pot permetre eludir. James Elder, portaveu de la Unicef, descrivia la setmana passada “l’aniquilació total” que havia observat desplaçant-se entre Rafah i la ciutat de Gaza: “No he vist res així en vint anys a la Unicef.” Christopher Lockyear, secretari general de Metges Sense Fronteres, explica que infants de cinc anys manifesten que es voldrien morir: “L’estrès posttraumàtic serà endèmic durant generacions”, assegura.
L’atac fulminant llançat per Hamàs va agafar les autoritats israelianes a contrapeu. El 7 d’octubre, un dissabte de sàbat, al matí, els soldats van trigar hores a comparèixer als quibuts propers a la Franja. Abans que esdevinguessin un camp de batalla, més d’un miler de palestins armats van campar sense cap més oposició que la dels kitat konenut, els grups formats per residents voluntaris que protegeixen les comunitats jueves. Amb més de 1.100 víctimes mortals i 250 captius després, la major part de la població civil israeliana no perdona a l’executiu de Benjamin Netanyahu haver desatès els advertiments que suggerien que a Gaza s’hi coïa alguna cosa.
Aquell mateix Dissabte Negre, com recorden a Israel el seu 11-S particular, els canons israelians van començar a catapultar artilleria pesant contra l’enclavament, un indret tan densament poblat que les Nacions Unides feia anys que el considerava inhabitable. Els líders de les forces armades reconeixien públicament que bombardejaven sense intenció de ser precisos i admetien per sota de la taula que no tenien un pla detallat en la seva acció a Gaza.
Combatents perduts
L’executiu de guerra israelià justifica mig any de bombardejos indiscriminats i més de 32.000 víctimes mortals –amb milers més per trobar encara sota la runa– amb alguns triomfs. Hamàs diu que ha perdut més de 6.000 combatents i ha perdut també capacitats bèl·liques, cosa que li impedirà ser una amenaça durant molt de temps. Desenes d’ostatges han estat alliberats, s’ha evitat una guerra oberta a la regió i la popularitat de Hamàs a Gaza ha caigut en picat.
Però el preu a pagar és elevat. Els civils israelians se senten avui més insegurs que a finals d’octubre. Més de 250 soldats han mort des de l’inici de l’operació terrestre a Gaza. La devastació a la Franja fa difícil que el que vingui després de la guerra no suposi una amenaça per a Israel. L’aparent indiferència de les autoritats sobre el patiment dels palestins enverina les relacions internacionals de l’Estat hebreu. I l’estratègia a Gaza divideix la població civil entre els qui prioritzen continuar l’acció militar (42% dels israelians, segons l’Institut de la Democràcia d’Israel) i els qui optarien per un alto el foc temporal per salvar els captius (un 47%) abans de reprendre l’ofensiva. La paella pel mànec la tenen els primers, amb l’extrema dreta dominant els càrrecs. La policia, liderada per Itamar Ben-Gvir, ha agredit familiars de captius en manifestacions protreva. Als israelians que bloquegen l’ajuda humanitària i que demanen un genocidi, la policia els posa la mà a l’espatlla.
El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar, amb l’abstenció dels Estats Units, una resolució vinculant que exigia un alto el foc. Israel, el naixement del qual no s’entén sense l’ONU, té experiència incomplint resolucions i res indica que ara hagi de ser diferent. Els israelians han abandonat les negociacions a Qatar tot afirmant que Hamàs no té interès real en una treva –cosa creïble almenys en els termes amb què Israel està disposat a negociar–, i l’executiu hebreu ha anunciat que impedirà l’accés de l’Unrwa a Gaza i ha augmentat els bombardejos.
Es té constància d’almenys 27 persones –23 d’elles, infants– que han mort de gana. Els experts alerten que més d’un milió de palestins pateixen fam d’una magnitud “catastròfica” i que, si “l’absència quasi total” d’aliments al nord de Gaza continua així, el nombre de morts es dispararà aviat. Mentrestant, Annelle Sheline ha hagut de presentar la dimissió i Biden continua enviant armes a Israel.