Aquesta ini­ci­a­tiva s’engloba en una tendència gene­ra­lit­zada a escala inter­na­ci­o­nal cap a una reducció de la jor­nada labo­ral. Segons un estudi publi­cat recent­ment pel Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal, la mit­jana d’hores de tre­ball en les eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des ha expe­ri­men­tat una tendència decrei­xent. En con­cret, als països de l’OCDE ha dis­minuït apro­xi­ma­da­ment un 0,5% cada any entre finals del segle XX i prin­ci­pis del segle XXI. L’informe anti­cipa, a més a més, que la mit­jana d’hores tre­ba­lla­des con­ti­nuarà caient als països euro­peus, a un ritme que dependrà de la pro­duc­ti­vi­tat i del crei­xe­ment sala­rial, “a velo­ci­tats vari­a­bles entre els països segons les seves tra­jectòries de con­vergència econòmica”, asse­nyala l’estudi.

Així mateix, en els dar­rers anys, s’han dut a terme pro­ves a tot el món d’una reducció d’hores tre­ba­lla­des per la via de con­den­sar a qua­tre els dies de tre­ball. Els resul­tats de les pro­ves pilot, en gene­ral, mar­quen un balanç posi­tiu en les dades de satis­facció dels emple­ats i en la pro­duc­ti­vi­tat de les empre­ses.

València ha estat el tub d’assaig per a la set­mana labo­ral de qua­tre dies a l’Estat espa­nyol, en una prova pilot que va dur a terme l’any pas­sat la con­sul­to­ria 4 Day Week Glo­bal, que és la mateixa que ha asses­so­rat i for­mat les empre­ses par­ti­ci­pants en altres pro­ves reei­xi­des, com la del Regne Unit i Por­tu­gal, i d’altres que estan en ple procés al Bra­sil i Ale­ma­nya.

Segons els infor­mes postas­saig de 4 Day Week Glo­bal, el 91% de les empre­ses que han par­ti­ci­pat en les pri­me­res pro­ves d’aquest nou sis­tema de dis­tri­buir les hores set­ma­nals a la Gran Bre­ta­nya han deci­dit con­ti­nuar un cop aca­bada la prova pilot. Les empre­ses van donar bona pun­tu­ació a l’expe­ri­ment, asse­gu­rant que la pro­duc­ti­vi­tat i el ren­di­ment del negoci no s’havien vist afec­tats, men­tre que els ingres­sos van aug­men­tar i la rotació d’emple­ats dis­minuïa. Per la seva part, el 90% dels emple­ats par­ti­ci­pants van dir que volien pros­se­guir amb aquest mateix model. En la mateixa línia, han sor­tit els pri­mers resul­tats de la prova feta a la capi­tal valen­ci­ana. “La satis­facció dels emple­ats ha aug­men­tat en un 37%”, expli­quen des de l’orga­nit­zació sense ànim de lucre.

Marta Junqué, coco­or­di­na­dora de la Time Use Ini­ti­a­tive, que ha lide­rat l’informe d’experts sobre la mesura de reducció de la jor­nada labo­ral per al Minis­teri de Tre­ball, explica que ha arri­bat un moment en què cal un nou equi­li­bri d’hora­ris entre la vida labo­ral i la per­so­nal. “L’esquema actual que tenim de vuit hores de tre­ba­llar, vuit de des­cans i vuit de temps lliure, que es va defi­nir l’any 1919, ha que­dat obso­let. La soci­e­tat ha can­viat molt. La dona ha entrat en el mer­cat labo­ral, les cures no es tenen en compte en el sis­tema actual i, per tant, aquell tri­an­gle per­fecte ja no fun­ci­ona; hem de tro­bar un nou equi­li­bri”, creu Junqué.

L’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal del Tre­ball (OIT) insis­teix en els seus dar­rers infor­mes en la neces­si­tat d’apos­tar per una orga­nit­zació del temps de tre­ball més equi­li­brada, i un dels aspec­tes clau que cita per a aquest ree­qui­li­bri és jus­ta­ment reduir les hores tre­ba­lla­des. “Les cinc dimen­si­ons del temps d’un tre­ball decent són que ha de ser salu­da­ble, pro­duc­tiu, con­ve­ni­ent per a la família, ser­vir per a la igual­tat de gènere, i que el tre­ba­lla­dor pugui triar i tenir influència en la seva orga­nit­zació”, diu el seu dar­rer informe sobre temps de tre­ball decent.

Per Junqué, hi ha diver­ses raons que mar­quen la urgència de reduir la jor­nada. La pri­mera és que la pandèmia ha posat en l’agenda els usos del temps i la manera com vivim; la segona, que hi ha un pro­blema greu en el nivell de bai­xes labo­rals vin­cu­la­des a l’estrès labo­ral, i, en ter­cer lloc, que hi ha una insa­tis­facció gene­ra­lit­zada en ter­mes de con­ci­li­ació que té un impacte múlti­ple en la salut, en la pro­duc­ti­vi­tat i en la pobresa de temps.

Per posar dades a les afir­ma­ci­ons, una de cada qua­tre bai­xes que hi ha a Cata­lu­nya estan vin­cu­la­des a l’estrès. Resulta, a més a més, que el 50% dels pro­ble­mes de salut men­tal de la població ocu­pada estan rela­ci­o­nats direc­ta­ment amb la seva feina, segons un estudi de la pla­ta­forma Info­jobs. Recent­ment, la Soci­e­tat Espa­nyola de Psi­quia­tria i Salut Men­tal ha fet públic que els pro­ble­mes de depressió emer­gei­xen com la prin­ci­pal causa d’inca­pa­ci­tat labo­ral per­ma­nent, per sobre fins i tot dels pro­ble­mes d’esquena. Segons les seves dades, la pre­va­lença d’aquesta malal­tia a tot l’Estat sobre­passa àmpli­a­ment les xifres de la resta d’Europa, amb un 29% res­pecte al 15% del con­ti­nent.

En aquest sen­tit, María Lua­ces, direc­tora de Human Resour­ces Solu­ti­ons de Syner­gie, mul­ti­na­ci­o­nal de solu­ci­ons glo­bals de recur­sos humans i ser­veis d’ocu­pació, explica que aspec­tes com les con­di­ci­ons labo­rals i el clima labo­ral afec­ten en gran manera la salut men­tal. “Mal­grat que cada vegada exis­teix més cons­ci­en­ci­ació sobre el tema, no arri­ben a un 40% les com­pa­nyies que tenen plans inte­grals de pre­venció i acom­pa­nya­ment en les malal­ties de salut men­tal.”

Així mateix, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Bar­ce­lona (ASPB), entre les dones la pobresa de temps (escas­se­tat de temps dis­po­ni­ble després d’aten­dre el tre­ball remu­ne­rat i el no remu­ne­rat) s’asso­cia amb una pit­jor salut men­tal, poc temps i mala qua­li­tat del son, i baixa acti­vi­tat física en el temps d’oci.

Un dels prin­ci­pals motius d’aquesta pobresa és que, a casa nos­tra, a més d’unes jor­na­des de tre­ball real per sobre de la mit­jana euro­pea, un dels fets més carac­terístics és un model de jor­nada par­tida amb un des­cans entre­mig com no es fa en cap país euro­peu. “Som un dels països on més gent tre­ba­lla fins a les set de la tarda. Cul­tu­ral­ment és un tema nor­ma­lit­zat, però genera un pro­blema de con­ci­li­ació, perquè hi ha per­so­nes que s’han d’aga­far reduc­ci­ons de jor­nada per poder tenir cura de la família”, explica Anna Ginés, que creu que reduir la jor­nada labo­ral és clau per millo­rar els par­ti­cu­lars usos del temps del nos­tre mer­cat, tot i que no pot ser l’única via.

L’estudi Idrei de Res­pon­sa­bi­li­tat Fami­liar Cor­po­ra­tiva, diri­git per la pro­fes­sora Mireia Las Heras des del Cen­tre Inter­na­ci­o­nal Tre­ball i Família de l’IESE, revela que un 73% dels emple­ats de l’Estat aler­ten que l’entorn labo­ral difi­culta oca­si­o­nal­ment o sis­temàtica­ment la con­ci­li­ació entre tre­ball i vida per­so­nal i fami­liar. A més, mos­tra que la majo­ria dels emple­ats per­ce­ben que uti­lit­zar les mesu­res de fle­xi­bi­li­tat labo­ral al seu abast pot pena­lit­zar el seu desen­vo­lu­pa­ment dins de l’empresa. Així doncs, els emple­ats de l’Estat encapçalen de fet la insa­tis­facció labo­ral a l’hora de con­ci­liar, segons una enquesta recent de la Unió Euro­pea. El 24,4% dels tre­ba­lla­dors espa­nyols es quei­xen de l’excés d’hores tre­ba­lla­des i de les difi­cul­tats per con­ci­liar la seva vida per­so­nal i fami­liar, en con­tra­po­sició amb una mit­jana del 13% a la resta de la Unió Euro­pea.

El cas és que el fet de tre­ba­llar més hores no sem­pre és garan­tia de més pro­duc­ti­vi­tat, un dels ele­ments deter­mi­nants del crei­xe­ment de la renda i dels sala­ris. Hi ha estu­dis que cons­ta­ten que els ter­ri­to­ris més pro­duc­tius són també els que tenen les jor­na­des labo­rals més reduïdes.

L’Euros­tat revela que països com ara Irlanda (35 hores), Dina­marca (33), Bèlgica (34), els Països Bai­xos (31,1) i Ale­ma­nya (34) figu­ren entre els pri­mers llocs pel que fa a millors xifres de pro­duc­ti­vi­tat per hora tre­ba­llada. Segons la mateixa font, la pro­duc­ti­vi­tat del tre­ball a l’Estat, cal­cu­lada divi­dint el PIB pel total d’hores tre­ba­lla­des pels ocu­pats, ha pas­sat de ser un 12% supe­rior a la mit­jana euro­pea el 1995 a empit­jo­rar la seva posició rela­tiva res­pecte a les regi­ons líders dels estats mem­bres i col·locar-se un 8% per sota de la mit­jana.

Per Josep Ginesta, secre­tari gene­ral a la patro­nal de la petita i mit­jana empresa (Pimec), reduir la jor­nada labo­ral sense tenir un debat paral·lel sobre la millora de la pro­duc­ti­vi­tat és dese­qui­li­brat. Ginesta creu que, objec­ti­va­ment, des de l’any 2016 hem cor­re­git la qua­li­tat del nos­tre mer­cat de tre­ball pel que fa a l’àmbit sala­rial, però, en canvi, quan mirem la pro­duc­ti­vi­tat estem al nivell de Bulgària. “Era neces­sari millo­rar les con­di­ci­ons dels nos­tres tre­ba­lla­dors, i més amb la tensió infla­cionària que hem patit, però ens ha de fer pre­gun­tar-nos per què no estem pro­gres­sant en la mateixa línia en els indi­ca­dors de com­pe­ti­ti­vi­tat. Temem que acabi pas­sant el mateix amb la pro­posta de reducció de la jor­nada labo­ral”, diu Ginesta, que pro­posa que, en el mateix moment en què s’està afron­tant el debat de reducció de la jor­nada labo­ral, s’obri el debat de la millora de la pro­duc­ti­vi­tat, per tal de gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat res­pecte a altres països.

A prin­ci­pis del 2024, el ser­vei d’estu­dis BBVA Rese­arch va fer públic un estudi sobre la incidència i l’impacte de la reducció de la jor­nada màxima legal. A par­tir de lite­ra­tura econòmica publi­cada al vol­tant de mesu­res com aquesta i pos­si­bles esce­na­ris pel que fa a la res­posta de les empre­ses, l’estudi con­clou que les reper­cus­si­ons sobre l’acti­vi­tat i l’ocu­pació serien nega­ti­ves. “El PIB crei­xe­ria 0,6 punts menys el pri­mer any i 0,7 punts menys el segon. La cre­ació d’ocu­pació seria 0,5 punts i 1,2 punts menor, res­pec­ti­va­ment”, es pot lle­gir en les con­clu­si­ons de l’informe.

“Sabem que incor­po­rar la reducció de la jor­nada labo­ral no té un efecte cau­sal imme­diat sobre la millora de la pro­duc­ti­vi­tat. Això no és màgia, volem que en paral·lel es pro­du­ei­xin pro­ces­sos d’opti­mit­zació dins de les empre­ses perquè la pro­duc­ti­vi­tat es man­tin­gui tot i tre­ba­llar menys hores”, rebat la coor­di­na­dora de l’informe d’experts, que hi afe­geix que la pro­duc­ti­vi­tat dis­mi­nu­eix expo­nen­ci­al­ment a par­tir de les sis hores tre­ba­lla­des. És per això que les reco­ma­na­ci­ons en salut i pre­venció de ris­cos labo­rals dema­nen que, a par­tir d’aquesta hora, es facin les tas­ques més mecàniques i de menys risc, perquè és quan es comp­ta­bi­lit­zen més acci­dents. “Reduir hores tre­ba­lla­des pot aju­dar, a més, a reduir la sinis­tra­li­tat”, con­si­dera Junqué.

Tot i que encara cal deter­mi­nar si s’implan­tarà de manera homogènia a tots els sec­tors, Manel Fernández Jaria, pro­fes­sor col·labo­ra­dor dels estu­dis d’eco­no­mia i empresa de la UOC, creu que jus­ta­ment en acti­vi­tats com ara el comerç, l’hos­ta­le­ria i l’agri­cul­tura serà difícil apli­car la reducció de la jor­nada sense que suposi un cost per a les pimes i micro­pi­mes. “És una mesura que pren el govern com a decisió política, però que, si no hi ha com­pen­sa­ci­ons de l’Estat, les pimes són les que n’hau­ran de pagar el cost”, con­si­dera el pro­fes­sor de la UOC.

El cert és que, a escala esta­tal, tant els sin­di­cats com la CEOE ja han indi­cat que no es pot implan­tar la reducció de manera homogènia i gene­ra­lit­zada. “Bàsica­ment, perquè vam tan­car uns con­ve­nis col·lec­tius amb uns incre­ments sala­ri­als impor­tants, jus­ta­ment per ajus­tar-los a la tensió infla­cionària. Si ara ens redu­ei­xen una part de l’inter­canvi de temps per diners, això genera dese­qui­li­bris”, creu Ginesta, per a qui, segons la dimensió de l’empresa i el tipus de sec­tor i fins i tot segons la tipo­lo­gia de la feina, l’impacte de la mesura té unes reper­cus­si­ons o d’altres.

Evi­dent­ment, no és el mateix implan­tar en un horitzó d’un any una reducció de jor­nada per a uns grans magat­zems que per a una botiga de barri, “perquè a les empre­ses més grans sí que hi ha una eco­no­mia d’escala i ho poden equi­li­brar, però a la petita empresa, no. Automàtica­ment, se li incre­men­ten els cos­tos. I, per tant, el que suc­ce­eix és que es dese­qui­li­bra la balança”, denun­cia el secre­tari gene­ral de Pimec, per a qui els sec­tors d’acti­vi­tat que ate­nen públic –que tenen uns hora­ris amb oscil·laci­ons de demanda– tenen molta més com­ple­xi­tat.

Per això mateix, l’informe dels experts en el pro­jecte de reduir la jor­nada labo­ral per llei pun­tu­a­litza que toca­ria cons­ti­tuir una taula d’inter­lo­cu­tors soci­als amb la fina­li­tat d’ava­luar els resul­tats i, si és el cas, avançar cap a més reducció de la jor­nada, tenint en compte les carac­terísti­ques de cada sec­tor, així com l’evo­lució de la pro­duc­ti­vi­tat i les dife­rents cir­cumstàncies econòmiques.

Anto­nio Gara­mendi, pre­si­dent de la CEOE, la patro­nal que par­ti­cipa en el diàleg social res­pecte a aquesta mesura, va decla­rar a prin­ci­pis d’any que s’ha de fer “sec­tor per sec­tor” i “en cada taula de nego­ci­ació, com s’ha fet sem­pre”.

Josep Ginesta com­par­teix amb la patro­nal de les grans empre­ses que on s’ha d’abor­dar aquesta qüestió és en la nego­ci­ació col·lec­tiva. No creu que sigui el lloc ni que quedi mar­cat en la regu­lació legal, ni en la reducció gene­ra­lit­zada en l’Esta­tut del Tre­ba­lla­dor.

No és del mateix parer Núria Gil­gado, secretària de política sin­di­cal de la UGT Cata­lu­nya, que creu que, després de 40 anys de pre­va­lença d’una jor­nada labo­ral de 40 hores i amb un con­text de crei­xent auto­ma­tit­zació i digi­ta­lit­zació de l’eco­no­mia, i, a més a més, després d’uns anys en què les empre­ses, en ter­mes gene­rals, estan aug­men­tant bene­fi­cis, és l’hora de fer una nova dis­tri­bució del temps. “Neces­si­tem una modi­fi­cació legal a les empre­ses, perquè dei­xant-ho només a la nego­ci­ació col·lec­tiva la reducció de jor­nada no es fa exten­si­ble a la majo­ria dels tre­ba­lla­dors. De fet, només un 30% dels con­ve­nis de sec­tor tenen una jor­nada infe­rior a les 38,5 hores”, recorda Gil­gado.

Per Pimec, abans de reduir la jor­nada hi ha altres urgències, com posar remei a l’alta taxa d’absen­tisme. “En el còmput de les hores pac­ta­des, no es té en compte les hores remu­ne­ra­des per­du­des i no tre­ba­lla­des, és a dir, l’absen­tisme”, explica Ginesta. Segons l’estudi Inca­pa­ci­tat tem­po­ral a Cata­lu­nya, de l’Obser­va­tori de la Petita i Mit­jana Empresa de Cata­lu­nya, l’absen­tisme per inca­pa­ci­tat tem­po­ral s’ha doblat a Cata­lu­nya en els dar­rers deu anys: s’ha pas­sat d’una mit­jana de 3,8 hores men­su­als el 2013 a 7,5 hores el 2023.

L’informe asse­nyala que, en ter­mes d’incidència total en el sis­tema i per comu­ni­tats autònomes, Cata­lu­nya s’ha situat de gener a octu­bre del 2023 en segona posició, amb 47,77 punts, només dar­rere de Navarra, i tri­pli­cant el ter­ri­tori amb menys incidència.

Per la seva banda, el pro­fes­sor de la UOC creu que la urgència inclou garan­tir entorns de tre­ball més segurs en què es com­plei­xin les nor­ma­ti­ves de pre­venció de ris­cos i es generi més benes­tar entre les plan­ti­lles. “La mesura pot tenir un efecte con­tra­pro­du­ent en què els assa­la­ri­ats amb sous més bai­xos dedi­quin el temps que es redu­ei­xen a com­ple­tar els seus ingres­sos amb altres fei­nes”, alerta.

Enmig d’aquest estira-i-arronsa sobre quina és la pri­o­ri­tat de millora en l’orga­nit­zació del temps de tre­ball, fal­tarà veure quan arriba el moment en què el tre­ball deixi de ser con­ce­but com un inter­canvi de temps per diners –és a dir, que l’empresa paga un salari per dedi­car-li unes hores–, i passi a ser con­ce­but com un inter­canvi de resul­tats per diners.

Men­tre això arriba, tot fa pen­sar que la pro­posta porta la via directa per implan­tar un rea­jus­ta­ment del model d’orga­nit­zació de les hores de tre­ball.