Opinió

DE MEMÒRIA

Alícia Arrufat (1940-2023)

Alícia Arrufat ha estat una llicenciada en ciències econòmiques singular

Alícia Arru­fat ha estat una lli­cen­ci­ada en ciències econòmiques sin­gu­lar. Com també ho han estat dues com­pa­nyes de pro­moció –la ini­ci­ada l’octu­bre del 1962, a Pedral­bes– i grans ami­gues seves: Muriel Casals i Carme Mas­sana. Totes tres, per cert, futu­res mili­tants del PSUC i pro­fes­so­res d’uni­ver­si­tat (l’Alícia i la Carme, a la UB, i la Muriel, a la UAB).

L’Alícia havia entrat en l’escol­tisme i havia estat noia guia. Estudià a l’Escola d’Alts Estu­dis Mer­can­tils de Bar­ce­lona men­tre tre­ba­llava a l’empresa fami­liar. El 1960, el seu tre­ball acadèmic final de car­rera fou un pro­jecte de “fàbrica d’alu­mini”. Tot i que estava impli­cada a GILMA, empresa fami­liar de petit mate­rial elèctric, l’Alícia esde­vingué pro­fes­sora del Depar­ta­ment de Teo­ria Econòmica de la UB, diri­git ales­ho­res per Joan Hor­talà. La teo­ria econòmica era –és– el nucli dur de l’eco­no­mia com a ciència. Una assig­na­tura gens fàcil per a ningú.

En els matei­xos anys, l’Alícia entrà al Ser­vei d’Estu­dis de Banca Cata­lana, diri­git per Artur Sauri del Río. D’aquest impor­tant cen­tre de recerca, en van sor­tir molts estu­dis. Un dels més des­ta­cats el coor­dinà ella. En con­cret, Les cau­ses de l’expor­tació cata­lana (Bar­ce­lona, 1976, “amb l’asses­so­ra­ment d’Ernest Lluch i la col·labo­ració de Joan Gas­par et al.”). Lluch ja era una figura intel·lec­tual amb múlti­ples interes­sos. Per exem­ple, amb Eugeni Giral (futur gran amic de l’Alícia) havia estu­diat els can­vis econòmics del sud català. Joan Gas­par era eco­no­mista i fill d’una gale­ria del car­rer Con­sell de Cent de Bar­ce­lona.

Les cau­ses de l’expor­tació cata­lana tenen un doble interès. D’una banda, des­co­breix que des dels anys sei­xanta –i, com a mínim, fins al 1973– les expor­ta­ci­ons cata­la­nes es diver­si­fi­quen molt, crei­xen con­si­de­ra­ble­ment i arri­ben molt més lluny. Cata­lu­nya comença a expor­tar molt, i arreu. Qui ho des­co­breix, ho estu­dia i ho pre­senta és el ser­vei d’estu­dis d’un banc fun­dat el 1960 amb vocació de banc naci­o­nal.

D’altra banda, aquest lli­bre explica les cau­ses d’aquest ines­pe­rat crei­xe­ment de les expor­ta­ci­ons cata­la­nes. En el lli­bre es pre­sen­ta­ven les teo­ries rea­lis­tes del comerç inter­na­ci­o­nal. La idea és que bona part de les expor­ta­ci­ons es basen en el tre­ball super­qua­li­fi­cat. Cata­lu­nya ja no expor­tava única­ment allò que tenia més a mà (potassa, vins, ave­lla­nes, taps de suro), sinó uns pro­duc­tes que eren resul­tat d’un tre­ball inten­siu espe­ci­a­lit­zat, i, sovint, ori­gi­nats en inno­va­ci­ons. Només un exem­ple: l’automòbil Seat 600E, un dels micro­cot­xes més grans, fabri­cat a la Zona Franca del port de Bar­ce­lona, fou, el 1970, el cotxe més venut aquell any a Holanda i a Finlàndia.

El 1981, Alícia Arru­fat publicà un tre­ball també semi­nal, Dinàmica expor­ta­dora de les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses cata­la­nes. En aquest lli­bre s’ana­litza el com­por­ta­ment exte­rior del model d’empresa que és la base de l’eco­no­mia cata­lana: el model de la petita i mit­jana empresa. Es des­co­breix que, a més d’algu­nes de les grans –com Seat–, també expor­ten mol­tes de les peti­tes.

D’altra banda, Alícia Arru­fat va tra­duir un lli­bre clàssic –del 1911– de Fre­de­rik Wins­low Tay­lor. El titulà Mana­ge­ment científico. Es publicà el 1970 amb un pròleg del pro­fes­sor Antoni Serra Ramo­neda, en una col·lecció diri­gida per Ernest Lluch de l’edi­to­rial Oikos-Tau de Vilas­sar. El 1986, el ree­dità Orbis. Alícia Arru­fat, eco­no­mista, tra­duc­tora, pro­fes­sora, empresària, acti­vista i viat­gera.

A la Casa Orlandai

A la Sala Foix de la Casa Orlandai, centre cívic del districte de Sarrià-Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona, s’ha celebrat un acte dedicat a homenatjar dos veïns i activistes del barri, Alícia Arrufat i Ferran Fullà, morts l’abril del 2023. L’Alícia, amb una certa passió per Mèxic; el Ferran, per la Xina. L’economista i polític Antoni Montserrat hi ha llegit –en veu alta– una breu biografia d’Alícia Arrufat. En la seva intervenció, Gerardo Pisarello hi ha introduït, com de passada, la qüestió de les classes mitjanes. El lloc –la Casa Orlandai de Sarrià– és adient per plantejar-se aquesta qüestió. I segur que Alícia Arrufat en podria dir alguna cosa interessant.

1976

Exportació

Alícia Arrufat analitza –en un llibre del Servei d’Estudis de Banca Catalana– les causes del sorprenent ràpid creixement de les exportacions de moltes empreses catalanes o establertes a Catalunya. El treball qualificat intensiu i la innovació són decisius.

2023

Silenci

Tot i la seva afició a les trobades i als dinars, Alícia demana per a després de la seva mort –el 6 d’abril del 2023– cap paraula, cap acte, silenci. Però hi ha gent, i amics, que no hi estan d’acord. Que pensen –que pensem– que l’oblit no és saludable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.