Política

Clara Ponsatí

Candidata d’Alhora

“Els partits independentistes s’han entregat a Espanya”

“Hi ha qui encara creu que Puigdemont torna per fer la independència, però el president Pujol ja ha deixat clar que això no serà així”

“El PSC té les perspectives que té de cara al 12-M perquè tant ERC com Junts li han preparat el terreny perquè les pugui tenir”

La con­vo­catòria pre­ci­pi­tada de les elec­ci­ons ha enxam­pat els pro­mo­tors d’un nou par­tit inde­pen­den­tista, Alhora, amb la feina a mig fer. Però tot i així han optar per fer el pas, arris­cat, de pre­sen­tar-s’hi. La can­di­data, Clara Pon­satí, n’explica els perquès.

El d’Alhora és un pro­jecte pen­sat per posar els fona­ments d’un nou sis­tema de par­tits inde­pen­den­tis­tes post­procés?
Els par­tits inde­pen­den­tis­tes que estan al Par­la­ment no estan res­po­nent al que neces­sita el país. S’han entre­gat a Espa­nya i a les seves oli­gar­quies inter­nes, i ser­vei­xen aquests interes­sos per man­te­nir els seus espais d’ingres­sos i poder. Han renun­ciat de facto a la inde­pendència. I el que no es neces­sita és una classe política can­sada i que no té horit­zons, idees ni ganes de llui­tar. S’ha anat veient en diver­ses elec­ci­ons que el votant inde­pen­den­tista estava mal repre­sen­tat i hi havia molta gent que s’esti­mava més no votar-los. La nos­tra aspi­ració és començar a aixe­car això.
Per tant, és un pro­jecte a llarg ter­mini o, per con­tra, ja es posa a prova en aques­tes elec­ci­ons i con­si­de­ra­reu que és vital obte­nir ni que sigui repre­sen­tació?
Evi­dent­ment, obte­nir repre­sen­tació ens aju­da­ria molt i ens dona­ria mol­tes més eines, això són faves comp­ta­des. S’haurà de veure si som capaços d’aixe­car la res­posta elec­to­ral que és necessària per tenir repre­sen­tació, que en aques­tes cir­cumstàncies és molt difícil perquè hem tin­gut molt poc temps per pre­pa­rar les eines bàsiques com ara recur­sos humans, diners, orga­nit­zació, i, sobre­tot, que el país et cone­gui mínima­ment. Aquest temps no l’hem tin­gut i durant la cam­pa­nya elec­to­ral esta­rem abso­lu­ta­ment silen­ci­ats. Per tant, estem agraïts als pocs mit­jans que ens donen una mica de veu. Però és evi­dent que el mis­satge que estem eme­tent és un mis­satge que arriba i que, per tant, se’ns inten­tarà silen­ciar de dues mane­res: de manera directa, sim­ple­ment no dei­xant que siguem visi­bles enlloc, fins al punt que se sus­pe­nen debats per blo­que­jar que tin­guem veu i, al mateix temps que es fa això, l’altra manera de silen­ciar-nos és fer ser­vir els nos­tres mis­sat­ges, fins i tot les nos­tres parau­les, en els mis­sat­ges elec­to­rals d’altres. I, així, con­cep­tes com “emergència naci­o­nal” i “bon govern” estan sor­tint en altres cam­pa­nyes. Es parla de lide­rat­ges, però no de reno­vació. En tot cas, és clar que el país i el debat elec­to­ral, si nosal­tres no hi fóssim, esta­rien molt més morts. De la dis­cussió sobre la llen­gua, si nosal­tres no haguéssim fet una pro­posta alta­ment dis­rup­tiva, no se n’hau­ria par­lat. Som cons­ci­ents que tenim una influència, però fins a quin punt aquesta influència acon­se­guirà les eines que neces­sita per ser dis­rup­tiva dins de les ins­ti­tu­ci­ons és una cosa que ja veu­rem. És com­pli­cat, però estem dis­po­sats a dei­xar-hi la pell. I, si no hi entrem, el pro­jecte es man­tindrà en peu, perquè cre­iem que el país el neces­sita. No estem fent això perquè hi ha unes elec­ci­ons i tenim ganes d’acon­se­guir un lloc. El que cre­iem és que el país està desatès política­ment.
Alhora ara mateix té dues cares visi­bles, la seva i la de Jordi Grau­pera, dues figu­res molt lle­gi­des i un dis­curs sòlid. Però un par­tit neces­sita més: implan­tació ter­ri­to­rial, tre­pit­jar car­rer i gua­nyar-se la visi­bi­li­tat. Hi ha pla per acon­se­guir-ho?
Ara estem en la imme­di­a­tesa de la cam­pa­nya i si entrem al Par­la­ment tin­drem més eines a l’abast, però, si no és així, el pro­jecte es man­tindrà. Aquest és el pla. No és una ope­ració que l’hàgim fet per a aques­tes elec­ci­ons i no és una ope­ració que un mal resul­tat en aques­tes elec­ci­ons pugui liqui­dar.
La dar­rera enquesta del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió indica que el PSC es dis­para elec­to­ral­ment. Amb aques­tes pers­pec­ti­ves, no hau­ria estat més útil agru­par vot inde­pen­den­tista?
El pro­blema és que el PSC té aques­tes pers­pec­ti­ves perquè els par­tits inde­pen­den­tis­tes, tant ERC com Junts, li han pre­pa­rat el ter­reny perquè les pugui tenir. Esquerra va començar posant-li l’estora i Junts ara ho ha rema­tat. I això és el que fa créixer el PSOE. Per tant, si ara veuen que han per­dut elec­to­rat, que es pre­gun­tin per què l’han per­dut. I ha estat així perquè han desatès l’agenda de Cata­lu­nya. Si tu enfo­ques els teus esforços polítics, que ja eren migrats, i tota la teva ener­gia a inves­tir una per­sona com Pedro Sánchez, després no et quei­xis si a l’elec­to­rat, tant per tant, ja li va bé Pedro Sánchez, perquè a tu també et va bé. Per tant, l’argu­ment que estem per­dent la majo­ria inde­pen­den­tista a mi em sem­bla peregrí, perquè aquesta majo­ria que es diu inde­pen­den­tista l’hem tin­gut els últims sis anys i no l’han fet ser­vir per a res, només l’han fet ser­vir per mal­ba­ra­tar-la i per aca­bar de trans­me­tre a l’elec­to­rat que això de la inde­pendència era un pro­jecte fútil. I, arri­bant als extrems, de cara a ara, si ja s’hi sent còmode una per­sona com el pre­si­dent Pujol, és clar que això serà la majo­ria inde­pen­den­tista o què carai serà?
El seu dis­tan­ci­a­ment res­pecte a Puig­de­mont és per un motiu polític o ideològic?
Hi ha diferències polítiques, molt impor­tants, des de fa molt temps. És el pre­si­dent exi­liat i, per tant, es mereix un res­pecte, i l’ha tin­gut, però en la mesura que ell s’eri­geix en cap­da­van­ter de la política de Junts/Con­vergència de tor­nar a aspi­rar a encai­xar Cata­lu­nya amb Espa­nya, que és el que és ara el seu pro­jecte, per a mi això és una diferència insal­va­ble. Sem­blava que Con­vergència, Junts o el que sigui havia renun­ciat al pro­jecte d’aco­mo­dar Cata­lu­nya a Espa­nya, que al seu moment va aca­bar en fracàs, però sem­bla que ara ho volen tor­nar a inten­tar. A mi això em sem­bla més que una mala idea, i està demos­trat que és pura retòrica. I crec que ells també ho saben. Al final crec que el que se’ns ha impo­sat és l’oli­gar­quia interna de Con­vergència, Junts, o digue-li com vul­guis, que vol man­te­nir el seu espai de poder i d’ingres­sos. I si el pre­si­dent Puig­de­mont vol encapçalar això, natu­ral­ment hi té tot el dret i és molt res­pec­ta­ble que vul­gui fer-ho, però jo no ho puc com­par­tir.
Per tant, el relat d’una res­ti­tució de la pre­sidència després del 155 és també retòrica?
Puig­de­mont ja va renun­ciar a la res­ti­tució a par­tir del moment en què va accep­tar que el seu par­tit investís un altre pre­si­dent. Jo reco­nec la legi­ti­mi­tat del pre­si­dent exi­liat, però tota la retòrica de la res­ti­tució, per què? Perquè Junts faci govern i el pre­si­dent Puig­de­mont torni a estar a la Casa dels Canon­ges? És un pro­jecte polític que segu­ra­ment tindrà molt suport elec­to­ral. No et sabria dir si tri­om­farà o no tri­om­farà, però cer­ta­ment no és el meu pro­jecte polític, i em sap greu.
Par­tei­xen de la base que el man­dat de l’1-O con­ti­nua vigent i la uni­la­te­ra­li­tat és el meca­nisme per imple­men­tar-lo?
Els que han mal­ba­ra­tat el valor polític i la potència mobi­lit­za­dora del resul­tat de l’1-O són els que han estat sis anys al Par­la­ment sense fer-ne res, d’aquest man­dat. L’1-O és l’única vegada que el poble de Cata­lu­nya ha fet un referèndum i va deci­dir que volia ser inde­pen­dent. I això és així. El Par­la­ment encara no hi ha renun­ciat, però el que és cert és que ni la cam­bra ni el govern van obeir les lleis que s’havien donat sobre aquest tema. I qui estava al cap­da­vant en aquesta no obediència tots sabem qui era.
Per tant, diu que sí a la pri­mera part de la pre­gunta, que el man­dat con­ti­nua vigent. Però per implan­tar-lo?
Cal una revolta que demos­tri al món que els cata­lans només som gover­na­bles amb les nos­tres pròpies lleis. Cal una revolta per la inde­pendència. I això és evi­dent que no és en l’agenda de cap dels par­tits que ara estan al Par­la­ment ni en l’agenda del pre­si­dent Puig­de­mont.
Però no em negarà que ara mateix entre les matei­xes bases inde­pen­den­tis­tes hi ha una des­mo­bi­lit­zació que fa impen­sa­ble aquesta revolta.
Però el que no es pot fer és donar la culpa de la des­mo­bi­lit­zació popu­lar a les bases inde­pen­den­tis­tes. Cal tor­nar a mobi­lit­zar-les, però sobre­tot cal un lide­ratge que sigui capaç de reconèixer quan té una opor­tu­ni­tat històrica, com la que va tenir l’octu­bre del 2017 i que cer­ta­ment ara no tenim. Per tant, per tor­nar a pen­sar, seri­o­sa­ment, que la inde­pendència sigui en l’agenda més imme­di­ata, cal fer uns quants pas­sos que no faran els que ho van tenir a la mà: les per­so­nes, par­tits i orga­nit­za­ci­ons que el 2017 ho hau­rien pogut fer i no ho van voler fer.
Vostès pro­po­sen refor­mu­lar la immersió, o què exac­ta­ment?
El model de l’escola cata­lana és teòrica­ment el de la immersió, però fa molt temps que en rea­li­tat no ho és. I això ha estat fruit de la desídia d’uns quants governs, no només els dels últims anys. Que el model de la immersió s’estava dete­ri­o­rant és un fet que la política cata­lana té car­re­gat a les espat­lles des de fa temps, amb hipo­cre­sia, sense reconèixer que això no fun­ci­ona. I davant d’això, com­bi­nat amb les agres­si­ons judi­ci­als i la falta de res­posta i pro­tecció de les ins­ti­tu­ci­ons i del govern, no podem dei­xar la defensa de la immersió en mans dels pro­fes­si­o­nals i de les famílies. I, en les cir­cumstàncies actu­als, el que pro­po­sem és una nova immersió, una nova xarxa d’esco­les que siguin immer­si­ves i que ho puguin ser perquè estan pro­te­gi­des de les agres­si­ons judi­ci­als en la mesura que hi ha una altra xarxa en què l’espa­nyol pot ser llen­gua vehi­cu­lar, i que esti­guin pro­te­gi­des, sobre­tot, pel fet que les famílies que hi aspi­ren, ho fan voluntària­ment. I si no els agrada la immersió, tenen una altra opció. Per tant, això és una eina per rellançar un nou model d’escola immer­siva a Cata­lu­nya i al mateix temps hem fet pro­pos­tes que tenen a veure amb la idea d’asse­gu­rar que en la xarxa actual, que es pot ano­me­nar immer­siva però clara­ment és equi­vo­cat, en la xarxa actual, reforçar l’apre­nen­tatge del català i posar eines de con­trol perquè no es doni per fet que els alum­nes arri­ben al final de l’esco­la­rit­zació amb un nivell de català al qual no estan arri­bant. Està sor­tint molta gent de l’edu­cació obli­gatòria a Cata­lu­nya, amb el nivell C de català sota el braç, que no saben ni lle­gir ni escriure ni expres­sar-se en català. I això s’ha d’aca­bar. Per tant, la nos­tra pro­posta, que no només afecta l’escola, és reconèixer que tenim un pro­blema per començar a resol­dre’l. Al mateix temps, també és la manera d’asse­gu­rar que a les zones on hi ha més pressió migratòria, si s’hi ins­tal·len esco­les del nou model d’immersió, que cre­iem que són un dels llocs impor­tants on s’han de posar, dona­rem una opor­tu­ni­tat a sec­tors de la població en què, si no se’ls ofe­reix una escola immer­siva, els seus fills no estan tenint opor­tu­ni­tat d’edu­car-se en català. I és evi­dent que el català és la llen­gua d’opor­tu­ni­tat a Cata­lu­nya, i sobre això cre­iem que no hi ha dis­cussió. I el sis­tema actual està negant aquesta opor­tu­ni­tat a tots aquests infants.
Es pene­deix de quan va dir allà que no ana­ven de debò?
Em pene­deixo de no haver-ho expli­cat una mica millor aquell dia. En el meu lli­bre ho he expli­cat més exten­sa­ment, i em sem­bla que allà queda clar que el que jo volia dir és que els diri­gents polítics de l’any 2017, entre els quals no m’incloc, van arri­bar fins al referèndum pen­sant que allò seria una eina per nego­ciar amb Espa­nya. I es van tro­bar que Espa­nya no va voler nego­ciar i s’hi tor­na­ran a tro­bar cada vegada que ho tor­nin a fer, perquè la inde­pendència de Cata­lu­nya no és una eina per nego­ciar amb Espa­nya, és una eina per alli­be­rar el país. I si no estan dis­po­sats a fer-ho, que no diguin que ho volen fer. L’avan­tatge de la situ­ació actual és que ja no ho diuen, tot i que es fan ser­vir retòriques més o menys sen­ti­men­tals encara. Hi ha molta gent que encara creu que si Puig­de­mont torna és per fer la inde­pendència, però el pre­si­dent Pujol ja ha dei­xat clar que això no serà així.

La decisió de Pedro Sánchez espa­nyo­litza defi­ni­ti­va­ment la cam­pa­nya?
Pedro Sánchez és molt espa­vi­lat, però el que espa­nyo­litza la cam­pa­nya és el fet que els par­tits cata­lans han espa­nyo­lit­zat la seva política. És això el que espa­nyo­litza la cam­pa­nya. Si tu ja has pas­sat a fer política depe­nent de qui votes o què votes al Par­la­ment espa­nyol, doncs t’has posat en mans del pre­si­dent espa­nyol. I és nor­mal que ho apro­fiti, perquè Sánchez fent juga­des astu­tes és millor que ningú. I els altres són uns apre­nents. Els té atra­pats a la xarxa de la política espa­nyola i ales­ho­res ell fa una ope­ració de gran impacte mediàtic, i hi ha un per­cen­tatge altíssim de la població que pot­ser no hau­ria par­ti­ci­pat en les pro­pe­res elec­ci­ons i que ara pot­ser ho fa. Crec que està mobi­lit­zant el seu elec­to­rat de manera molt efec­tiva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.