És cert que vam fer les municipals, després les generals i ara aquesta just a les portes de les europees. Però els que ens dediquem a això ho tenim clar i és el que ens toca. Però no només ens movem per eleccions, és la nostra feina.

Els reglaments diuen el que diuen, i tampoc no hi vull entrar. Segurament, a la ciutadania ja li hauria anat bé. Però acceptem les regles del joc. El senyor Aragonès no va aprovar els pressupostos i va decidir convocar-les. Ens hi posem.

El partit estava preparat. Potser no les esperàvem tan aviat i no ho negaré: estàvem en converses amb Ciutadans amb vista a les europees, per integrar-los. La convocatòria anticipada de les catalanes ho dificulta i Ciutadans deu saber per què no hi entra. Hi va haver la incògnita que no s’havia confirmat encara Alejandro Fernández com a candidat, cosa que ens va donar certa notorietat. Però qui aspira a la presidència de la Generalitat és ell, després vam ser els primers a tancar llistes i Dolors Montserrat és la nostra directora de campanya.

Ens va faltar recuperar el diputat al Congrés, el juliol passat, Però ara volem superar l’anomalia de no tenir presència gironina al Parlament des del 2017. Volem tornar a ser decisius a la cambra.

No estem en contra sinó enfront de l’independentisme i d’un socialisme que a Catalunya li està fent de crossa. En campanya, no m’agrada parlar de pactes ni donar resultats per fets. Perquè si no, ja ens podríem estalviar les eleccions. El que està clar, però, és que no farem un independentista president. Volem que passin a l’oposició, i quedaria donar suport a un president socialista, si trenquessin abans els pactes amb les forces independentistes.

Compartim que és la gran infraestructura per a les pròximes dècades a la demarcació, però ja són deu anys perduts parlant-ne i l’única cosa clara és el solar on anirà, però sense projecte ni calendari. Ens grinyola que abans de la campanya surti la delegada i el conseller a anunciar a so de bombo i platerets 25 milions que no sabem ni d’on sortiran, perquè no tenim pressupost de la Generalitat.

Cal arreglar moltes coses, però no només carreteres o línies de tren. Hem d’acabar amb els barracons escolars, en centres on fa 16 anys que diverses promocions d’alumnes han completat tota la primària o la secundària en mòduls. I això no és una educació de qualitat. Però també cal fer molt més en seguretat. Som líders en ocupacions, un 40% a Catalunya de totes les que s’han denunciat a l’Estat.

Però la seguretat depèn dels Mossos i a Badalona tenim el model Garcia Albiol, amb desallotjaments d’ocupacions delinqüencials abans de les primeres 24 hores i pressió als multireincidents. Calen més efectius i no pot ser que per aquest dèficit ens hàgim convertit en el gran supermercat europeu de la marihuana.

Penso que el control de les fronteres i l’estrangeria ha de ser estatal. I no pot ser que l’Estat faci deixament de les seves funcions.

Els topalls de preus no estan funcionant, perquè el Col·legi d’Administradors de Finques, i no pas nosaltres, diu que molts lloguers estan desapareixent del mercat. Tampoc no ajuden les pseudoocupacions pagant només un o dos mesos de lloguer, i sense poder desnonar. Proposem, a més, avalar un 15% del preu de compra i més deduccions fiscals per als propietaris que lloguin.

Tenim més d’un 12% d’atur i els empresaris tenen problemes per trobar mà d’obra. Cal més formació i no pot ser que a la gent li surti més a compte no treballar i cobrar subsidis.

És clar que si al mercat interior no podem cobrir la demanda de mà d’obra, estem a favor de fomentar la contractació en origen, però de forma reglada.

No ens agrada l’impacte sobre la pesca i sobre el paisatge i el sector turístic. Hem passat de ser pioners, amb petits parcs a Garriguella o el Pení fa dècades, a no tenir res i plantejar ara una instal·lació que no està pensada per satisfer les necessitats del territori, sinó per vendre-la.

No som enginyers per dir on s’ha d’anar, però és una tecnologia pensada per als països del nord d’Europa, amb fons marins menys profunds. El que creiem és que a la badia de Roses no toca. També calen plaques fotovoltaiques, però sobretot pensar també en l’emmagatzematge dels excedents per a les hores que no faci sol o no bufi el vent.

És un altre exemple de la inoperància dels darrers governs. Primer, els hotelers de Lloret en compren una i els agafa un atac de banyes. I dos dies abans de l’inici de la campanya el govern en compra 12 més. La segona dessaladora prevista a Blanes, encara que estigués feta, no tindria llum, perquè no s’ha fet el ramal de la MAT. I ara també ens anuncien que el faran. Potser que fem eleccions cada mes i solucionaríem moltes més coses pendents.