Un nou. Crec que hem fet una bona tasca. Primer des del govern, i després des de l’oposició. També gestionant. En el meu cas he portat els temes de pagesia i aigua, cabdals. I els hem liderat, hem portat la iniciativa des de l’oposició. I sovint governant més nosaltres que el mateix govern.

Crec que sí. Però, en tot cas, ho veurem el 12 de maig.

Diria que un 3,5. No em vull posar dramàtic, però on som en llistes d’espera, en precarització dels professionals sanitaris, en retrocés de la llengua, en els informes PISA, la no gestió de la immigració, la manca d’habitatge, la poca fermesa en la multireincidència, quatre mil tractors al carrer, paràlisi amb les renovables, la sequera, com tenim la burocratització?

Això és absolutament fals. A nosaltres sí que ens van deixar una conselleria, el tripartit, en la qual l’Agència Catalana de l’Aigua tenia 1.500 milions de deute. I feina vam tenir per sanejar-ho i deixar l’ACA amb un romanent positiu de 500 milions. I, a més, amb 1.000 milions planificats en obres i actuacions en sis anys. Entre les quals, per exemple, la dessaladora de Blanes. Per tant, la tasca que vam fer va ser absolutament impecable.

Nosaltres hem liderat el tema de l’aigua des de l’oposició. Vam presentar i vam aconseguir aprovar la llei de mesures extraordinàries i urgents contra la sequera, en la qual es definia clarament què calia fer, amb quins diners i com, que era amb el tràmit d’urgència. I hi havia dos annexos, un per a les obres als ajuntaments, i un segon per a les grans infraestructures. I, entre aquestes, n’hi havia que podien portar molt volum d’aigua nova. Com l’ampliació de la potabilitzadora del Besòs. Era una obra que permetia passar de 100 litres per segon a 90 en només 9 mesos. El que provocava era generar molta més aigua a l’àrea de Barcelona i, de rebot, que no calgués estirar tanta aigua del Ter. I el govern no ha estat prou diligent a seguir el que deia la llei i hem patit unes conseqüències molt més greus.

Sí, perquè més enllà d’una infraestructura, que de per si genera economia, aquesta en particular ens implica millores i progrés en diferents àmbits. Per començar, en l’assistencial mèdic. Però, a banda d’això, el Campus de Salut també té a veure i ens obre moltes portes en el camp de la innovació, de la recerca, també en el de la docència. Tot això vol dir que ens ha de ser molt més fàcil poder retenir i fins i tot retornar o captar talent. Si, a més, podem aconseguir que pugui millorar la ciutat de Salt, doncs encara tindrà més efecte positiu.

Estem compromesos per tenir el projecte de la variant d’Olot redactat i a punt de licitar, com a molt tard, a principis del 2025. De manera que a principi del 2026 comenci l’obra, que és imprescindible per a la Garrotxa, en termes de seguretat i per al benestar dels veïns. També en fluïdesa del trànsit. És totalment injustificat que Olot no tingui variant. Però a banda d’aquesta obra, n’hi ha d’altres, com perllongar la C-32 de Blanes a Lloret. Aquestes dues obres són competència de la Generalitat. Però n’hi ha que depenen de l’Estat, com el desdoblament de l’N-2 o l’estació del tren d’alta velocitat a l’aeroport. Mentre no sigui competència nostra, reclamarem que s’executin amb total urgència.

S’ha d’anar cas per cas, però això no és cert. La variant d’Olot, si algú sempre s’hi ha definit a favor hem estat nosaltres. Junts volia que fos un traçat més segur, fins i tot amb un carril desdoblat. Però això no ha pogut ser. Ha calgut consensuar la solució. En tot cas, el que prioritzem és que l’obra vagi endavant. Però no hem estat nosaltres els que l’hem alentit. I en el cas de Vacamorta, hi ha una sentència judicial, és un procés complex, i ara s’ha de procedir al buidatge i veure bé tècnicament com es resol perquè el remei no sigui pitjor que la malaltia.

Sí, de fet hi ha sobre la taula un centre de residus al Baix Empordà. En relació a Solius, el que reclamen és que la Generalitat faci efectiu el pagament dels ajuts. És evident que, pel que fa a residus, a Girona no estem dotats suficientment. I ho abordem al nostre programa de govern. Perquè els residus els puguem gestionar de forma autònoma i no haguem d’enviar, coma passa ara, deixalles a Vacarisses o a zones de Tarragona.

Resoldre-ho és fer un bon diagnòstic del que tenim en aquests moments, resoldre la viabilitat del centre de transferència de Solius i, a partir d’aquí, de bracet amb el territori i amb molt de diàleg, acabar de resoldre la infraestructura de Campdorà i trobar una solució per al nou centre de residus del Baix Empordà.

Crec que aquí hem d’aixecar el focus. Ens estem fixant molt en un parc i en realitat el que tenim a Catalunya és un problema molt greu, en el sentit que no estem fent la transició energètica. Estem a la cua d’Europa i d’Espanya. En aquests moments estem cobrint només el 14% de la demanda. I el que ens amenaça és que arribin línies de molt alta tensió de l’Aragó. Sobre el parc eòlic marí, estem parlant d’una instal·lació que en aquests moments podria representar un gigawatt, màxim 1,5. I en necessitaríem executar 62. Per tant, és un 2% del problema. Llavors, posar el focus aquí em sembla que és perdre de vista el problema real, que va molt més enllà. Per exemple, sobre el parc Galatea, a la Jonquera, el govern actual mai ha anat a fer cap reunió amb el territori per escoltar els veïns. Per tant, per començar cal molt de diàleg. I, a partir d’aquí, evidentment, caldrà executar parcs eòlics i fotovoltaics. Haurem, doncs, de tenir mirada de país. I és urgent.

Es tracta de compensar els territoris on calgui fer parcs eòlics. A més, la solidaritat s’ha de mirar en sentit ampli. Ningú vol tenir un parc eòlic o fotovoltaic, ningú vol una planta de residus o que li agafin l’aigua. Per tant, la solidaritat s’ha de mirar en conjunt. En termes d’aigua, les comarques de Girona són les més solidàries del país.

Comencem per com no s’afronta. I no es fa amb una llei de l’habitatge aprovada pel partit socialista i ERC a Madrid, que nosaltres tenim clar que vulnera competències catalanes. I per això l’hem portat al Tribunal Constitucional. Tampoc es fa amb el decret que es va fer a Catalunya dels habitatges d’ús turístic. Primer de tot, cal un bon diagnòstic i, a partir d’aquí, generar més parc públic. Ens comprometem a fer més de 1.500 habitatges nous arreu del país i una bona part d’aquests han de correspondre a Girona. Estem reclamant i negociant la cessió dels 3.000 habitatges de la Sareb. I tenim tot un pla compromès d’ajuts a l’emancipació dels joves i per a l’adquisició d’habitatges.

Sí, i són un d’aquests temes que no són de simple gestió, sinó que demostren que s’estan tocant qüestions nuclears de la nostra nació. I el que ens cal, més que gestionar, és aixecar el país. És una qüestió que ve d’anys però el govern actual fa set anys que està gestionant aquesta qüestió, que ha tingut els pressupostos més expansius de la història en educació, que no han resolt la situació, i ens trobem que en aquesta legislatura han obtingut els pitjors informes PISA de la història i els pitjors informes de competències bàsiques. Han acabat establint un pacte, al tram final de la legislatura, amb els sindicats CCOO i UGT, però deixant al marge el sindicat majoritari, que és l’USTEC, i això demostra el poc enfocament que tenen per dignificar la tasca de docent, que precisament és un dels nostre pilars en les nostres propostes d’educació.a

El Campus de Salut, clarament. La desburocratització, sobretot perquè qui més ho està patint és la pagesia. Les infraestructures d’aigua. La variant d’Olot. I el perllongament de la C-32.

La gent s’adona que no són unes eleccions qualsevol. Són unes eleccions històriques en les quals torna el president de la Generalitat a l’exili. I es tracta que el seu retorn no sigui en va. No tinc cap dubte que toca un vot de país, el vot pel president Puigdemont.