Política

Estat Espanyol

Una comunitat de monges de Burgos abandona l’església catòlica

Les clarisses de Belorado i Orduña trenquen l’obediència a Roma i es passen a la “tutela” d’un suposat “bisbe” excomunicat el 2019

Rere el conflicte hi ha una operació immobiliària

A Belo­rado, els bor­dons dels pele­grins del Camí de Sant Jaume que hi fan parada han estat subs­tituïts aquests dies per micròfons i càmeres dels mit­jans. Aquest petit muni­cipi cas­tellà es va lle­var dilluns amb la notícia que les seva comu­ni­tat de mon­ges cla­ris­ses havia tren­cat l’obediència a Roma.

L’aba­dessa del mones­tir de Santa Clara, sor Isa­bel de la Tri­ni­dad, va anun­ciar en un comu­ni­cat que aban­do­nava l’“església con­ci­liar” i pas­sava a estar sota la “tutela i juris­dicció” de Pablo de Rojas Sánchez-Franco, exco­mu­ni­cat el 2019 i líder de la de Pia Unió de Sant Pau Apòstol, un grup religiós ultra­con­ser­va­dor al marge de la jerar­quia catòlica.

En decla­ra­ci­ons aquest dime­cres a un popu­lar pro­grama de tele­visió espa­nyol, De la Tri­ni­dad ha negat la con­dició de papa a Fran­cesc i l’ha acu­sat d’“usur­pació”. L’aba­dessa fet una crida als catòlics que, com ella, se sen­tin “pro­fun­da­ment dece­buts” amb l’Església de les qua­tre últi­mes dècades a “escol­tar” els seus plan­te­ja­ments enfront de les “heret­gies” que atri­bu­ei­xen al Vaticà.

La reli­gi­osa, però, ha amés que rere el con­flicte hi ha un afer immo­bi­li­ari. I és que la comu­ni­tat de cla­ris­ses de Belo­rado i Orduña (Bis­caia) denun­cia que Roma ha blo­que­jat la venda d’un con­vent buit que tenen en pro­pi­e­tat a Derio, també a Bis­caia, per poder com­prar el d’Orduña, valo­rat en 1,2 mili­ons d’euros i que per­tany a la diòcesi de Vitòria, amb la qual ja tenien un acord de com­pra­venda. L’arque­bis­bat alabès va aca­bar res­cin­dint el con­tracte pels dub­tes que gene­rava la par­ti­ci­pació d’un des­co­ne­gut com­pra­dor inter­po­sat que havia d’apor­tar el milió d’euros que fal­tava per com­ple­tar la com­pra del cenobi d’Orduña, que trans­fe­ri­ria a les mon­ges quan aques­tes li pugues­sin pagar amb els diners de la venda del de Derio. Les reli­gi­o­ses acu­sen els arque­bis­bats de Bur­gos i Bil­bao d’haver para­lit­zat la com­pra­venta.

Durant l’entre­vista, De la Tri­ni­dad ha inten­tant des­vin­cu­lar Pablo de Rojas de l’ope­ració immo­biliària que ha agreu­jat el seu enfron­ta­ment amb el bisbe de Bur­gos i la jerar­quia eclesiàstica en gene­ral. No obs­tant, ha evi­tat que les altres mon­ges acla­ris­sin quan temps fa que conei­xen el fun­da­dor de la Pia Unió. També ha vol­gut treure importància al pes de l’ope­ració en la decisió de tren­car amb Roma. Ara bé, pre­gun­tada sobre si a par­tir d’ara podran ven­dre l’immo­ble, l’aba­dessa ha res­post: “Això espero”.

El supo­sat sacer­dot Don José, un des­ta­cat mem­bre del grup de Pablo Rojas i que va ser un cone­gut coc­te­ler a Bil­bao com a Fran Cea­cero, s’ha eri­git en por­ta­veu de les mon­ges i ha dedi­cat bona part del matí a aten­dre els mit­jans que s’han apro­pat al con­vent, ha afir­mat que l’arque­bis­bat de Bur­gos està fent un “paripé” perquè sap que “per­fec­ta­ment” que les mon­ges no faran marxa enrere. “Li han plan­tat cara i no han estat sub­mi­ses. Ni han callat ni han cedit. I el senyor [Mario] Iceta [bisbe de Bur­gos] està molt nerviós perquè s’hi juga la bir­reta car­de­nalícia”, ha etzi­bat.

Fonts de l’arque­bis­bat al·ludit han expli­cat a l’agència Efe que tre­ba­llen per inten­tar recon­duir la situ­ació gene­rada per les cla­ris­ses de Belo­rado i Orduña i que el propi Iceta està impli­cat en acon­se­guir que rever­tei­xin la seva decisió, mal­grat que encara no ha acon­se­guit par­lar amb l’aba­dessa.

El mateix Iceta va adver­tir dilluns que si les reli­gi­o­ses tira­ven enda­vant la decisió d’aban­do­nar la dis­ci­plina de l’església catòlica podrien ser acu­sa­des d’un delicte de cisma, que pot ser san­ci­o­nat amb l’exco­munió. L’arque­bisbe, que va posar la Santa Seu en conei­xe­ment de la situ­ació, va fer una crida als fidels perquè no par­ti­ci­pes­sin per ara en cap acte litúrgic al mones­tir, com l’euca­ris­tia que estava anun­ci­ada i que havia d’ofi­ciar un pre­sumpte capellà que no està reco­ne­gut com a tal per l’església catòlica.

Es dona la cir­cumstància que el mateix Iceta va decre­tar l’exco­munió de Pablo de Rojas quan era bisbe de Bil­bao. El grup que lidera l’auto­a­no­me­nat “bisbe” té simi­li­tuds amb altres sec­tes ultra­con­ser­va­do­res d’ori­gen cristià com el Pal­mar de Troya. De fet, De Rojas afirma que va ser orde­nat per l’antic jesuïta Derek Schell, que va ser orde­nat bisbe al Pal­mar de Troya el 1976.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.