El primer ministre d’Eslovàquia, el populista Robert Fico, està estabilitzat, però el seu estat continua sent molt greu després d’haver estat operat d’urgència de les ferides de bala que va patir aquest dimecres en un intent d’assassinat, segons ha informat aquest dijous l’hospital Roosevelt de Banská Bystrica, on continua ingressat.

El president electe del país, Peter Pellegrini, que ha visitat Fico a l’hospital, ha confirmat aquesta tarda en una atenció als mitjans que el primer ministre continua essent “molt greu”, tot i que està conscient i ha pogut parlar breument amb ell. “Només m’han permès parla amb ell durant uns minuts perquè el seu estat actual requereix pau i tranquil·litat”, ha indicat. Pellegrini ha assenyalat que Fico ha escapat de la mort “per poc” i la seva salut requerirà una llarga recuperació. “Les hores i els dies més difícils i importants són per davant”, ha apuntat el polític, que ha expressat el seu públic agraïment al personal que atén el primer ministre.

Fico va ser tirotejat dimecres a la tarda a la sortida d’una reunió de govern a la ciutat de Handlová, als afores de la capital del país, Bratislava. L’atacant, un home de 71 anys que va ser detingut allà mateix, va disparar cinc trets al primer ministre mentre saludava un grup de veïns que s’havia apropat fins al centre cultural de la ciutat on s’havia reunit l’executiu.

Després de l’intent d’atemptat, el Parlament d’Eslovàquia va suspendre les sessions fins al pròxim 21 de maig i va elevar les mesures de seguretat. El ministre de l’Interior, Matus Sutaj Estok, va qualificar l’atac com el pitjor dia per a la democràcia del país va demanar aturar l’odi polític. L’intent de magnicidi ha deixat commocionada la societat eslovaca i ha motivat la condemna unànime internacional, des dels Estats Units fins a Rússia, passant per la Unió Europea, les Nacions Unides i l’OTAN.

Fico, de 59 anys i líder de la formació d’esquerres Smer suspesa pels socialistes europeus per haver format una coalició de govern amb la ultradreta, va tornar al poder l’octubre passat amb un discurs prorús i contra la migració similar al del dirigent hongarès Viktor Orbán, polític al qual admira. El polític eslovac ja havia governat el país entre el 2006 i el 2010 i el 2012 i el 2018.

Des del seu retorn al poder, l’octubre passat, les seves polèmiques reformes, com la clausura de la Fiscalia Anticorrupció, que investigava casos vinculats amb el seu partit, i la seva intenció de tancar l’actual televisió pública, han generat protestes massives. Aquestes i altres mesures com una llei sobre ONG, són vistes per l’oposició com un intent de consolidar el seu poder i limitar la independència judicial i restringir la llibertat de premsa.