Administracions

Xavier Barranco

Cap de l’oposició de Portbou (Ara Portbou-Junts)

“Portbou continua sent un diamant en brut per treballar”

“Cal apostar en clau de país pel gran triangle logístic Vilamalla, la Jonquera i Portbou, amb l’estació de tren, o el perdrem”

“No he vist, i molts ciutadans de la població penso que tampoc, el famós canvi que s’havia anunciat amb el relleu a l’alcaldia”

Quan vaig entrar l’endeutament era del 168% i quan vaig deixar l’alcaldia estava al voltant del 90%

El cap de l’oposició de Portbou, Xavier Barranco (Ara Portbou-Junts), destaca la importància d’apostar per l’eix logístic format pel triangle Vilamalla, la Jonquera i Portbou. Amb l’estació de tren com a gran eix, ha de ser un motor per a la població i la comarca. Si no és així, opina, es corre el risc que aquest es faci en un altre lloc de Catalunya. Pel que fa al mandat, creu que s’ha perdut un any i no sap veure el canvi promès pel nou alcalde. Barranco reivindica la feina que es va fer per rebaixar l’endeutament municipal.

Abans d’entrar a valorar aquest any de mandat, parli’m de cap a on ha d’anar Portbou.
Miri, hi ha un punt en què coincideixo amb l’alcalde, que és potenciar l’estació de tren. Aquesta ha de servir de motor econòmic, no dic de tota la societat, perquè hi ha hagut canvis –abans el ferrocarril era majoritari, ara no ho és.
França ja fa anys que hi treballa a l’altre costat dels Pirineus.
Exactament. Si no ho fem nosaltres correm el risc que es faci en un altre lloc de Catalunya.
Un projecte clau?
Sí, i a més, cal potenciar en clau de país aquest triangle logístic que formen Vilamalla, la Jonquera i Portbou, amb l’estació de tren, o el perdrem. Si no ho fem, correm el risc de convertir-nos en una comarca d’hotelers i restauradors. I en cap cas vull que se m’interpreti malament, tot suma.
Si no es fa, quin seria el risc?
Que acabaríem fent cosetes per Amazon i poca cosa més.
Cal fer pedagogia, doncs.
Cal assumir que Portbou és líder en quilòmetres de via d’ample ibèric i internacional; no n’hi cap més, tret d’Irun. La gent ha d’entendre que el transport serà mixt, però molt centrat en el món del ferrocarril. El transport de carretera de llarga distància serà insostenible.
I l’entorn?
Indispensable. Hem tingut una sort i una desgràcia, que és que Portbou no ha estat explotat turísticament. Què vol dir? Que ara podem triar el model. El natural, per exemple, en pot ser un –estem enmig de tres reserves naturals–, o el patrimoni històric. La gent té la imatge de l’estació, però tenim cales verges impressionants. Portbou continua sent un gran diamant en brut per treballar.
Ara sí, toca fer valoració. Portem un any de mandat amb nou govern. Com el definiria?
Aquest primer any ha passat en va. No he vist, i molts ciutadans de la població tampoc, el famós canvi que s’havia anunciat amb el relleu a l’alcaldia. Sí que és cert que hem vist molts canvis, però serien en un sentit més negatiu. També és veritat que s’ha de donar un temps de marge en el primer any d’un govern; i més quan entra un nou alcalde que no té experiència.
I vostè, com està?
En el tema personal, molt bé. Pensi que la càrrega d’un ajuntament és molt feixuga.
Arriba el moment de centrar-nos en aquests aspectes més negatius que assenyalava.
El que jo destacaria, i penso que és important, són les subvencions. En plegar del govern vam deixar unes subvencions concedides i cobrades.
Per a què havien de servir?
Eren per fer la deixalleria municipal i redactar l’estudi del vial d’accés a l’estació de tren, que ha d’evitar que els camions passin pel mig del poble; i una altra subvenció per a la renovació de la línia principal d’aigua de boca. Cap d’aquests projectes s’ha executat.
I què pot passar?
Doncs que hi ha el perill que es perdin les subvencions. A més, i també és rellevant, pensi que vam deixar un important romanent de tresoreria.
De quant estem parlant?
Estem parlant d’uns 800.000 euros que ens van costar molt d’aconseguir.
A què els volien destinar vostès?
Havien de servir per continuar participant en subvencions per temes que pensàvem que feien falta; és a dir, aquest romanent havia de servir per cobrir entre el 10, 20 i 30% del que es demanaria de les ajudes. Amb aquest romanent i amb la mateixa dinàmica de les mateixes subvencions, aquests diners es convertien en molts més.
On és el problema?
Ara com ara, i fins on sabem, l’Ajuntament no ha demanat cap nova subvenció. La por que tinc és que l’alcalde gasti directament aquests diners en allò que cregui convenient.
I això què comportarà?
Que no els faci servir com caldria en un poble com Portbou, que té uns recursos limitats. El que penso que s’ha de fer és mirar de multiplicar aquests diners. I la millor manera de fer-ho és a través de les subvencions, que ens permeten abastar molts més projectes. Estic parlant d’inversió real.
Portbou havia estat un dels municipis més endeutats. Com està la situació actualment?
Nosaltres vam renegociar amb Hisenda l’endeutament. Aquest és avui en dia perfectament assumible.
Com es tradueix en xifres?
Representa un pagament anual d’uns 100.000 euros. I tot això amb un pressupost que aquest any ha crescut molt. Aquest endeutament amb els ingressos que tenim, com deia, és perfectament assumible. Sí que hi ha un crèdit que s’ha de pagar a llarg termini. Però l’Ajuntament no està com quan el vàrem agafar. Quan vaig entrar l’endeutament era del 168% i quan vaig deixar l’alcaldia estava al voltant del 90%.
Com s’origina el problema?
Una sentència va obligar a comprar uns terrenys amb un preu elevadíssim. Estem parlant que la compra va costar uns dos milions d’euros, amb un pressupost d’1,6 milions, i això ens va obligar a endeutar-nos.
I què van fer?
Aplicar un pla de sanejament que vam seguir, i això ens va obligar a estrènyer el cinturó, revisant totes les despeses. Va ser molt dur, però calia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.